El Parlament Europeu ha tombat la polèmica directiva que permetria ampliar la jornada laboral a 65 hores setmanals. Així i tot, el document haurà de tornar a ser debatut entre el
Parlament i el Consell, dins d'un termini de 90 dies. En cas que no hi haja acord, el text no eixirà avant. Aquesta circumstància és producte de l'aprovació, en juny passat, de la directiva pel consell de ministres de Treball dels vint-i-set estats membres de la Unió. El desacord entre els dos organismes obri el període de negocació; conciliació, en la nomenclatura comunitària.
Parlament i el Consell, dins d'un termini de 90 dies. En cas que no hi haja acord, el text no eixirà avant. Aquesta circumstància és producte de l'aprovació, en juny passat, de la directiva pel consell de ministres de Treball dels vint-i-set estats membres de la Unió. El desacord entre els dos organismes obri el període de negocació; conciliació, en la nomenclatura comunitària.La majoria absoluta que ha arreplegat el rebuig al text és superior als 500 vots, quan només n'eren necessaris 393. Així doncs, no només hi ha hagut oposició per part dels grups de l'esquerra, sinó que també hi han votat en contra molts membres del Partit Popular europeu. De fet, la cambra europea ha aprovat que, en un termini màxim de tres anys, desaparesquen totes les excepcions a la jornada laboral que sobrepasse les 48 hores setmanals. Això significa que estats com el Regne Unit es veuran forçats a adaptar-hi la legislació.
Noticia apareguda a Pàgina 26
1 comentari:
*El Parlament Europeu rebutja la Directiva de les 65 hores de treball* Davant d’aquesta decisió, que confirma i supera les previsions que des de la COS portem mesos anunciant (era obvi que el partit socialista europeu, fonamentalment arran de la més que difícil situació interna que pateixen el PsoE i principalment el PsF, no podia permetre’s el “luxe” de donar el seu vist-i-plau a aquesta barbaritat), en aquests moments, i just en mig del marc de la convocatòria de les properes eleccions europees, s’obre un període de negociació per assolir un acord... òbviament favorable als interessos de la gran patronal, cal fer un seguit de reflexions molt importants. Aquesta mesura, efectivament respon als interessos actuals de la socialdemocràcia i bona part de la democràcia-cristiana europea, que davant la creixent crisi, i amb una més que preocupant escalada de les mobilitzacions socials (contra aquesta directiva, però també contra d’altres com la de les expulsions, ja aprovada, o l’encara vigent Pla Bolonya), necessitaven donar alguna “bona notícia” als sindicats grocs que els hi donen suport (CCOO, UGT, CFDT, CGT, FO, etc.), per tal de rebaixar la tensió i assolir la desmobilització del moviment obrer i estudiantil arreu d’Europa.Aquest procés i joc desmobilitzador l’hem pogut comprovar durant aquests darrers mesos, durant els quals, aquests sindicats no han fet res efectiu contra totes aquestes propostes de legitimació de la política socioeconòmica radicalment liberal i neoconservadora que circula per tota Europa... i per a mostra, només hauríem de veure la desconvocatòria de la vaga de l’ensenyament públic del País Valencià, que només pot servir per desmobilitzar un moviment unitari que ja havia demostrat la seva enorme capacitat mobilitzadora en la manifestació de fa dues setmanes, i que hauria pogut servir per anar sapant els fonaments del règim del Pp.Amb això, ara ens diuen que si passats 90 dies no hi ha pacte, aquesta Directiva quedarà invalidada... Fins que realment els torni a interessar (no oblidem què van fer amb el Tractat Constitucional Europeu rebutjat als referèndums francés i danès, i el posterior Tractat de Lisboa, aprovat malgrat el vot negatiu del referèndum vinculant irlandès) Tot plegat ens confirma que no podem rebaixar ni un punt en les nostres reivindicacions, no podem donar ni un pas enrere, doncs desmobilitzar actualment als i a les treballadores convençudes i preocupades per la crisi creixent, i que han pres la iniciativa d’organitzar-se i lluitar pels drets de tota la nostra classe, seria un nou suicidi de l'esquerra anticapitalista i d'alliberament que ens costaria terriblement car. Ara més que mai el moviment obrer de classe i combatiu ens hem de coordinar per continuar colpejant cada vegada més fort al sistema que ens escanya cada dia més i amb més brutalitat... Ara més que mai hem de lluitar per les 35 hores de jornada setmanal per totes i tots els treballadors (i molt especialment pel personal d’emergències i sanitari)... amb l’objectiu de les 30. Ara més que mai hem de lluitar contra la carestia, l’atur forçat, etc., per un Salari Mínim Interprofessional de 1200€, i per un salari social digne i ajustat als índex de preus al consum reals de cadascun dels territoris dels Països Catalans, per totes les treballadores i treballadors, i pels joves en edat de treballar (independentment del seu historial laboral) molt especialment. Ara més que mai hem de lluitar contra el Pla Bolonya, per una educació veritablement pública, gratuïta, laïca, no sexista, socialment justa i en català. Ara més que mai, hem de lluitar per defensar els nostres llocs de treball, la nostra dignitat i la nostra terra!!-- *Coordinadora Obrera Sindical* http://www.sindicat-cos.org/
Publica un comentari a l'entrada