Sang per petroli, guerra per petroli i ara menjar per petroli

L'auge dels biocombustibles està fent que els cereals siguen utilitzats per a una cosa molt diferent a la que sempre s'han gastat, per a fer combustible. Les vastes extensions de blat i altres forments estàn convertint-se en generadores de combustibles biològics mentre gran part d'Àfrica i la resta del món mor de fam per no tenir res que tirar-se a la boca.

La filosofia del "tot per petroli" sembla més instaurada que mai, ja coneixiem allò de sang per petroli, guerra per petroli i, ara, menjar per petroli (per suposat, no confondre amb el programa "petroleo por alimentos"). Totes aquestes estratègies van encaminades al mateix fí, a aconseguir aquest preciat liquid que fa moure el món, al menys el món desenvolupat, desenvolupat??? Però com si tots els problemes alimentaris del món estigueren resolts, ara gastem els aliments que no necessitem NOSALTRES per a convertir-los en combustible.

Això no fa només pensar en els països del tercer món, sinó que les economies europees també comencen a tremolar, més bé els ciutadans, davant l'encariment que suposa per a tots els derivats dels cereals que, no oblidem que a banda de la farina també s'utilitza per a engrossar animals dels quals mengem carn i llet. Tant és el conflicte que a l'Italia, la terra de la pasta per excel.lència on cada Italià consumeix una mitjana de 25 kg d'aquesta a l'any, organitzacions diverses han fet una crida avui a la vaga en el que comprar i consumir pasta es refereix; un producte que s'ha mantés en un preu equilibrat des dels 80's.

A casa nostra ja s'han encarit pa, llet i pollastre i, segons anuncien els ramaders, encara ho faràn substancialment en els propers mesos, veurem com continua aquesta història...