Descarregat els pressuposts d’ingressos i despeses de la Generalitat Valenciana per a l’any 2009
El vicepresident econòmic, Gerardo Camps, va qualificar de "realistes, austers i anticíclics" els Pressupostos de la Generalitat per a 2009 que, amb 14.286,8 milions d'euros, suposen un
increment del 3,3% respecte d'aquest exercici. Una afirmació que alguns de les dades conegudes del projecte permeten posar en solfa. Si les despeses corrents en general creixen (4,8%) per damunt del conjunt dels comptes, els de personal en concret (8,7%) quasi tripliquen la pujada mitja dels fons per a 2009. En contraposició, la inversió que gestionen directament les conselleries es redueix ni més ni menys que un 11,9%, una retallada de 113 milions. Probablement és el major descens en la història. En total, les operacions de capital (incloent inversions directes i subvencions a empreses públiques i altres ens per a invertir) cauen el 3,8%.
Gerardo Camps, qui va lliurar a la presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, els quasi dos bilions i mig de les antigues pessetes del pressupost continguts en un menut llapis de memòria, va sostenir que el Consell mantindrà o elevarà la inversió i que fer el contrari seria una mesura "clarament no adequada per al moment que vivim". El conseller va oferir la dada que més li convenia, la inversió en el pressupost consolidat (que integra les despeses de les empreses públiques). Encara així, amb 2.762 milions, l'augment és de només el, 0,2%una pujada que, si es té en compte la inflació, suposa una reculada evident. El percentatge representa tan sols 5,5 milions més que enguany (2.756 milions). No obstant això, el Consell preveu endeutar-se en 1.395 milions, 900 del pressupost propi (diferència entre una emissió de 1.032 milions i una amortització de 132) i 495 de les signatures públiques.
La nòmina dels empleats creix 437 milions per Sanitat, Educació i Justícia, i el pressupost, 458. La Generalitat s'endeuta en 1.395 milions per a invertir 5,5 milions més que aquest exercici
Però els comptes semblen llastrats per unes despeses de personal que són el capítol que més augmenta amb diferència. Aqueix increment, 437 milions, absorbeix quasi tota la pujada dels pressupostos, 458 milions. Camps ho va atribuir ahir a les "millores retributives" en favor dels empleats públics derivades dels acords signats amb els sindicats -alguns, abans de les eleccions generals- en Sanitat, Educació i Justícia, que concentren més del 90% de la pujada. "El Consell compleix amb els seus compromisos", va justificar el titular d'Economia. Camps va deixar clar que aquests comptes no reflecteixen un eventual canvi en el model de finançament autonòmic, que permetria un menor recurs al deute. Aquesta és la major de les incerteses que planteja el pressupost.
El propi conseller va reconèixer que una part de l'endeutament previst encara està en l'aire, ja que, enc
ara que "tot indica que va a ser així", l'Executiu encara no els ha aprovat el pla d'inversions que ha de sustentar una part de l'endeutament (equivalent al 0,25% del PIB regional, que se suma al 0,75% aprovat en el Consell Fiscal).
Al costat d'açò, estan els ingressos.Mentre els derivats del sector immobiliari i consum cauen en picat, el Consell salva els mobles dels comptes gràcies a l'increment del 24,8% en la recaptació per IRPF. "Són les previsions del Ministeri d'Economia", es va justificar Camps sense amagar la seua perplexitat. En l'entorn del conseller no es dóna crèdit a aqueixa dada i es recorda que Catalunya ha obviat les previsions de Solbes i contempla un creixement de l'economia del 0,1% (el Consell manté el 1% que preveu el ministeri). Els ingressos per l'impost de patrimoni, del que s'ha anunciat la seua eliminació progressiva, pugen un 31,7%. En total, els impostos directes es disparen un 25,3%.
A aquesta incertesa s'afig els diners per a les universitats: Els comptes només arrepleguen 620 milions; la diferència, fins a 815, està compromesa però, si no canvia el model de finançament, ja s'anuncia que es modificarà el pressupost o s'anirà al deute.
Presidència i Economia tallen despesa
Si la Conselleria de Benestar, amb una pujada del 7,2%, és la qual més creix, a causa de l'aplicació de la llei estatal de la Dependència, seguida de Sanitat (3,8) i Educació (3,6%), els altres dos vicepresidents donen exemple: Vicente Rambla (Presidència i Conselleria de Presidència) retalla els seus comptes un 13,3%, i el propi Gerardo Camps, un 7,9%.
Els ingressos per la rajola es desplomen i cauen els de l'Estat.
El vicepresident econòmic, Gerardo Camps, va qualificar de "realistes, austers i anticíclics" els Pressupostos de la Generalitat per a 2009 que, amb 14.286,8 milions d'euros, suposen un
increment del 3,3% respecte d'aquest exercici. Una afirmació que alguns de les dades conegudes del projecte permeten posar en solfa. Si les despeses corrents en general creixen (4,8%) per damunt del conjunt dels comptes, els de personal en concret (8,7%) quasi tripliquen la pujada mitja dels fons per a 2009. En contraposició, la inversió que gestionen directament les conselleries es redueix ni més ni menys que un 11,9%, una retallada de 113 milions. Probablement és el major descens en la història. En total, les operacions de capital (incloent inversions directes i subvencions a empreses públiques i altres ens per a invertir) cauen el 3,8%.Gerardo Camps, qui va lliurar a la presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, els quasi dos bilions i mig de les antigues pessetes del pressupost continguts en un menut llapis de memòria, va sostenir que el Consell mantindrà o elevarà la inversió i que fer el contrari seria una mesura "clarament no adequada per al moment que vivim". El conseller va oferir la dada que més li convenia, la inversió en el pressupost consolidat (que integra les despeses de les empreses públiques). Encara així, amb 2.762 milions, l'augment és de només el, 0,2%una pujada que, si es té en compte la inflació, suposa una reculada evident. El percentatge representa tan sols 5,5 milions més que enguany (2.756 milions). No obstant això, el Consell preveu endeutar-se en 1.395 milions, 900 del pressupost propi (diferència entre una emissió de 1.032 milions i una amortització de 132) i 495 de les signatures públiques.
La nòmina dels empleats creix 437 milions per Sanitat, Educació i Justícia, i el pressupost, 458. La Generalitat s'endeuta en 1.395 milions per a invertir 5,5 milions més que aquest exercici
Però els comptes semblen llastrats per unes despeses de personal que són el capítol que més augmenta amb diferència. Aqueix increment, 437 milions, absorbeix quasi tota la pujada dels pressupostos, 458 milions. Camps ho va atribuir ahir a les "millores retributives" en favor dels empleats públics derivades dels acords signats amb els sindicats -alguns, abans de les eleccions generals- en Sanitat, Educació i Justícia, que concentren més del 90% de la pujada. "El Consell compleix amb els seus compromisos", va justificar el titular d'Economia. Camps va deixar clar que aquests comptes no reflecteixen un eventual canvi en el model de finançament autonòmic, que permetria un menor recurs al deute. Aquesta és la major de les incerteses que planteja el pressupost.
El propi conseller va reconèixer que una part de l'endeutament previst encara està en l'aire, ja que, enc
ara que "tot indica que va a ser així", l'Executiu encara no els ha aprovat el pla d'inversions que ha de sustentar una part de l'endeutament (equivalent al 0,25% del PIB regional, que se suma al 0,75% aprovat en el Consell Fiscal).Al costat d'açò, estan els ingressos.Mentre els derivats del sector immobiliari i consum cauen en picat, el Consell salva els mobles dels comptes gràcies a l'increment del 24,8% en la recaptació per IRPF. "Són les previsions del Ministeri d'Economia", es va justificar Camps sense amagar la seua perplexitat. En l'entorn del conseller no es dóna crèdit a aqueixa dada i es recorda que Catalunya ha obviat les previsions de Solbes i contempla un creixement de l'economia del 0,1% (el Consell manté el 1% que preveu el ministeri). Els ingressos per l'impost de patrimoni, del que s'ha anunciat la seua eliminació progressiva, pugen un 31,7%. En total, els impostos directes es disparen un 25,3%.
A aquesta incertesa s'afig els diners per a les universitats: Els comptes només arrepleguen 620 milions; la diferència, fins a 815, està compromesa però, si no canvia el model de finançament, ja s'anuncia que es modificarà el pressupost o s'anirà al deute.
Presidència i Economia tallen despesa
Si la Conselleria de Benestar, amb una pujada del 7,2%, és la qual més creix, a causa de l'aplicació de la llei estatal de la Dependència, seguida de Sanitat (3,8) i Educació (3,6%), els altres dos vicepresidents donen exemple: Vicente Rambla (Presidència i Conselleria de Presidència) retalla els seus comptes un 13,3%, i el propi Gerardo Camps, un 7,9%.
Els ingressos per la rajola es desplomen i cauen els de l'Estat.
La gallina dels ous d'or de la rajola s'ha acabat. El pressupost d'ingressos mostra bé a les clares el panorama de crisi. Com va subratllar el conseller, l'impost sobre transmissions patrimonials actes jurídics, que grava sobretot l'habitatge, es desploma un 28,7% -de 2.126 a 1.515 milions-, mentre l'IVA, que reflecteix el consum i la compra de pisos nous, cau un 13,4% (de 2.468 a 2.137 milions). En conjunt, els impostos indirectes retrocedeixen un 15,2%. Paral·lelament, Camps va advertir del descens del 5,7% en les transferències de l'Estat (de 3.715 a 3.503 milions), després d'anys de forts increments. Les de la UE cauen un 30,6% (de 222 a 154 milions).
Descarregat ací:
-Pressupost d’ingressos per a l’any 2009
Descarregat ací:
-Pressupost d’ingressos per a l’any 2009
Informació estreta del diari Levante - EMV
6 comentaris:
Che, Fede, està molt bé tot el que dius de la Generalitat, però per què no ens contes algo del que passa a Bigastro o San Fulgencio... Crec que tambè interessa.
Ah, perdó, que açò és un blog socialista i sols es pot contar el que fan mal els demés... Aleshores, fas el mateix que denuncies... Quin cacau!!!
Aquest blog tracta, principalment temes locals i altres que ens afecten directament com puguen ser els pressupostos de la Generalitat Valenciana. Evidentment també altres noticies que considere interessants posar-les. Si tinguera que posar totes les noticies sobre polítics imputats sols tindria que dedicar-me a actualitzar aquest blog.
Tots els polítics corruptes i lladres deuen parar davant de la Justicia per a que dictamine si han comés algun delicte o son innocents. I dic tots igual té que siguen socialistes, populars o nacionalistes. Tots. Em sembla perfecte que aquests representants del poble paren davant de la justicia.
Com voràs tampoc estic tractan massa el tema de Fabra, la dimissió de l’alcalde d’Alacant, el cas de Denia, la separació de UPN del PP i molts altres temes que afecten al PP.
El qui estiga en la política per a fer-se ric com deia Zaplana, val la pena que pegue mitjà volta i torne per on a vingut.
Completament d'acord.
Hi há algún politic que no estiga ahí, per a fer-se ric? igual algún de vosaltres a nivell local no, però em sembla que dels demés cap, inclús a nivell local tenim al Sr. Alcalde i Sreta. Alcaldesa en funcions, si no per a fer-se rics, per omplir-se tot el que puguen i estar millor del que estaven. Quina poca vergonya
No m’agrada generalitzar, per tant no comparteixc la teua opinió de que tots els polítics estan en política per a fer-se rics. Fins i tot, molts dels regidors, especialment en pobles menuts que estan als diferents ajuntaments no els considere ni polítics. Simplement és gent que vol treballar per el seu poble i que evidentment, té unes idees polítiques. Els polítics son els qui viuen de la política.
Cap dels dos que nomenen es poden fer rics per estar en política (crec jo), encara que l’alcalde té un més que bon sou de 36.000 € anuals. Pel que tu dius del sou de la regidora alliberada, 14 pagues de 950 € cadascuna, evidentment no és un sou per a fer-se rics. En aquests cas el que cal preguntar-se és si cal que aquesta regidora estiga alliberada per l’ajuntament de Beniarrés. Ja et dic la meu opinió, NO doncs amb el temps que li sobra a l’alcalde en el seu treball per a la Diputació d’Alacant , hi ha temps més que suficient per portar l’ajuntament de Beniarrés
Possiblement no es facen rics del sou directament, però a mí em sembla que han millorat prou. Estic totalment d'acord amb lo de la regidora alliberada i més sabent que es un cost adicional per al ajuntament. Tambe dir-te que un quan menys en fa, menys gana en té i em sembla que l'alcalde no es dels més faeners
Publica un comentari a l'entrada