Els premis recauen en cinc autors del País Valencià per primera vegada des que es va adoptar l'actual format.
El llistó queda doncs, molt alt per als guardonats en aquesta XXXVII edició dels Premis Octubre. Antoni Defez (Joan Fuster d'Assaig); Xavier Aliaga (Andròmina de Narrativa); Josep Lluís Roig (Vicent Andrés Estellés de Poesia); Samuel Sebastián (Teatre); i Mario Reyes (Ramon Barnils de Periodisme) van ser ahir els protagonistes de la tradicional vetlada literària celebrada en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, i en la qual van estar presents polítics com Pasqual Maragall, Carme Alborch, Isaura Navarro o Enric Morera i representants de la cultura com l'escriptor Joan Francesc Mira, el compositor Carles Santos o el pintor Antoni Miró, que va rebre un dels homenatges de la nit. L'altre va ser per a l'abat del monestir de Poblet, Josep Alegre, també present en el sopar.
Nació i identitat
La identitat mateixa de nació, més enllà de les nocions polítiques, és l'eix de Realisme i va nàixer: un assaig de filosofia impura, d'Antoni Defez. La conclusió del premiat, lloat pel jurat per tractar-se de "un assaig, i no una tesina reciclada o un blog", és que "una nació no existeix si no hi ha suficient massa crítica que pen
se en ella". Un acostament filosòfic al nacionalisme que "és aplicable a Catalunya, però també a Espanya, Euskadi o Escòcia. L'única base de la meua anàlisi és que una nació necessita consciència per a existir, no és un objecte que existisca per si mateix".
El sarcasme i la ironia són el vehicle de Els neons de Sodoma, l'obra de Xavier Aliaga a la qual li va ser concedit el Andròmina de Narrativa. El seu autor la va definir com "un retrat de diferents realitats de la societat rural valenciana, algunes de les quals es troben en procés de desaparició, des d'una òptica diferent".
El jurat va valorar els assoliments d'un treball que "utilitza el sarcasme però sense caure en els excessos que solen derivar-se d'aquest tipus d'enfocament". L'ús del llenguatge ha suposat la gran basa de l'autor de Xàtiva, que ja conta amb dues novel·les en el seu haver.
Duresa i esperança
Un to molt més fosc és el qual acompanya Les habitacions tancades, amb el qual el jove Samuel Sebastián es va alçar amb el Premi de Teatre en la seua primera incursió en el gènere. La "valentia per a brodar un tema d'extrema duresa com el del incesto i els abusos" li va valdre el reconeixement del jurat, que també va voler destacar la proximitat d'un text construït al voltant de dos únics personatges. Es tracta d'un pare que abusa sexualment de la seua filla, i l'obra s'encarrega de recórrer la conversa entre "una persona que comença a ser conscient del que li està passant però que al mateix temps és esclava de la seua dependència del monstre que és el seu pare", segons Sebastián, la carrera del qual ha discorregut sempre després de la càmera, com autor d'obres de ficció i documentals.
Finalment, "la capacitat per a convertir en imatges brillants l'amargor de la supervivència" va decantar la balança del jurat del Vicent Andrés Estellés de Poesia cap a Josep Lluís Roig. L'autor d'Oliva, que al llarg de la seua trajectòria ha estat reconegut amb nombrosos premis, va reconèixer que Peixos d'un mar sec es va convertir "en una catarsi gestada al llarg d'un any, després d'un període en el qual em costava escriure", i que amb ella inicia una nova etapa en la seua trajectòria.
Esvásticas en els Jardins de Vivers
Resulta un fet poc investigat, però València, com moltes altres ciutats d'Espanya, va viure un singular fervor pronazi en els anys que van intervenir entre la victòria franquista en la Guerra Civil i el moment en el qual Hitler va ser derrotat en la Segona Guerra Mundial.
Aquell període és la base de "La València d'Hitler", el treball periodístic guardonat amb el Ramon Barnils en el qual Mario Reyes ha invertit diversos anys de treball per a cercar "uns fets que van existir, però que posteriorment van intentar ser esborrats amb la mateixa intensitat amb la qual s'havien promocionat temps abans". Reyes va posar com exemple "la reunió celebrada en 1943 en Vivers i encoratjada per Falange. Tot el parc va estar decorat amb esvásticas, amb tot tipus de símbols nazis, i van participar milers de persones. Repte a qualsevol que troba una foto de tot allò".
Hores i hores d'hemeroteca han servit per a reconstruir una part silenciada d'una ciutat "que va anar va abraçar amb més devoció el suport al nazisme", i en els diaris del qual i ràdios era habitual trobar discursos d'Hitler o Goebbels durant aquells anys. Una ciutat els habitants de la qual van acudir en massa a lluitar amb la Divisió Blava o a treballar en les fàbriques alemanyes durant la contesa mundial, que fins i tot va ser camp d'operacions per a la Gestapo, i que segueix sent una gran desconeguda.
Informació estreta del diari Levante-EMV
El llistó queda doncs, molt alt per als guardonats en aquesta XXXVII edició dels Premis Octubre. Antoni Defez (Joan Fuster d'Assaig); Xavier Aliaga (Andròmina de Narrativa); Josep Lluís Roig (Vicent Andrés Estellés de Poesia); Samuel Sebastián (Teatre); i Mario Reyes (Ramon Barnils de Periodisme) van ser ahir els protagonistes de la tradicional vetlada literària celebrada en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, i en la qual van estar presents polítics com Pasqual Maragall, Carme Alborch, Isaura Navarro o Enric Morera i representants de la cultura com l'escriptor Joan Francesc Mira, el compositor Carles Santos o el pintor Antoni Miró, que va rebre un dels homenatges de la nit. L'altre va ser per a l'abat del monestir de Poblet, Josep Alegre, també present en el sopar.
Nació i identitat
La identitat mateixa de nació, més enllà de les nocions polítiques, és l'eix de Realisme i va nàixer: un assaig de filosofia impura, d'Antoni Defez. La conclusió del premiat, lloat pel jurat per tractar-se de "un assaig, i no una tesina reciclada o un blog", és que "una nació no existeix si no hi ha suficient massa crítica que pen
se en ella". Un acostament filosòfic al nacionalisme que "és aplicable a Catalunya, però també a Espanya, Euskadi o Escòcia. L'única base de la meua anàlisi és que una nació necessita consciència per a existir, no és un objecte que existisca per si mateix".El sarcasme i la ironia són el vehicle de Els neons de Sodoma, l'obra de Xavier Aliaga a la qual li va ser concedit el Andròmina de Narrativa. El seu autor la va definir com "un retrat de diferents realitats de la societat rural valenciana, algunes de les quals es troben en procés de desaparició, des d'una òptica diferent".
El jurat va valorar els assoliments d'un treball que "utilitza el sarcasme però sense caure en els excessos que solen derivar-se d'aquest tipus d'enfocament". L'ús del llenguatge ha suposat la gran basa de l'autor de Xàtiva, que ja conta amb dues novel·les en el seu haver.
Duresa i esperança
Un to molt més fosc és el qual acompanya Les habitacions tancades, amb el qual el jove Samuel Sebastián es va alçar amb el Premi de Teatre en la seua primera incursió en el gènere. La "valentia per a brodar un tema d'extrema duresa com el del incesto i els abusos" li va valdre el reconeixement del jurat, que també va voler destacar la proximitat d'un text construït al voltant de dos únics personatges. Es tracta d'un pare que abusa sexualment de la seua filla, i l'obra s'encarrega de recórrer la conversa entre "una persona que comença a ser conscient del que li està passant però que al mateix temps és esclava de la seua dependència del monstre que és el seu pare", segons Sebastián, la carrera del qual ha discorregut sempre després de la càmera, com autor d'obres de ficció i documentals.
Finalment, "la capacitat per a convertir en imatges brillants l'amargor de la supervivència" va decantar la balança del jurat del Vicent Andrés Estellés de Poesia cap a Josep Lluís Roig. L'autor d'Oliva, que al llarg de la seua trajectòria ha estat reconegut amb nombrosos premis, va reconèixer que Peixos d'un mar sec es va convertir "en una catarsi gestada al llarg d'un any, després d'un període en el qual em costava escriure", i que amb ella inicia una nova etapa en la seua trajectòria.
Esvásticas en els Jardins de Vivers
Resulta un fet poc investigat, però València, com moltes altres ciutats d'Espanya, va viure un singular fervor pronazi en els anys que van intervenir entre la victòria franquista en la Guerra Civil i el moment en el qual Hitler va ser derrotat en la Segona Guerra Mundial.
Aquell període és la base de "La València d'Hitler", el treball periodístic guardonat amb el Ramon Barnils en el qual Mario Reyes ha invertit diversos anys de treball per a cercar "uns fets que van existir, però que posteriorment van intentar ser esborrats amb la mateixa intensitat amb la qual s'havien promocionat temps abans". Reyes va posar com exemple "la reunió celebrada en 1943 en Vivers i encoratjada per Falange. Tot el parc va estar decorat amb esvásticas, amb tot tipus de símbols nazis, i van participar milers de persones. Repte a qualsevol que troba una foto de tot allò".
Hores i hores d'hemeroteca han servit per a reconstruir una part silenciada d'una ciutat "que va anar va abraçar amb més devoció el suport al nazisme", i en els diaris del qual i ràdios era habitual trobar discursos d'Hitler o Goebbels durant aquells anys. Una ciutat els habitants de la qual van acudir en massa a lluitar amb la Divisió Blava o a treballar en les fàbriques alemanyes durant la contesa mundial, que fins i tot va ser camp d'operacions per a la Gestapo, i que segueix sent una gran desconeguda.
Informació estreta del diari Levante-EMV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada