Som què?

No soc massa aficionat a copiar articles d'altres blogs però crec que aquest es molt bó i molt interessant.

Article copiat de Vent d’Cabyla

La Generalitat Valenciana acaba de traure la campanya publicitària Som CV. Som Comunitat, a través de la qual, a banda de perpetuar la despersonalització valenciana com ja ha denunciat Amadeu Horta, es canten les glòries del Govern Valencià. En realitat, a més d'associar el tradicional missatge positiu a les iniciatives del Partit Popular en el missatge breu, en el més llarg es tracta d'una posada en comú de les accions i projectes de les diverses Conselleries de la Generalitat, com ara els plans de prevenció i seguretat, la construcció d'ambulatoris, escoles o edificis administratius, els plans de desenvolupament econòmic, modernització i cooperació, etc. La conclusió, després de mirar-ho amb atenció, és que només faltaria que no feren el que fan, és la seua feina, la dels Estats del benestar. El que no diuen és el que fan malament o el que no fan i podrien fer.

Logo oficial de la campanya

Conselleria de Governació: Ni voluntat ni interés per reclamar a l'Estat central i desenvolupar una policia autonòmica potent, dirigida i gestionada per nosaltres mateixos. Ni voluntat ni interés per exigir un sistema de finançament que deixe els diners dels valencians en mans dels valencians: molt de reclamar a Zapatero -legítimament però amb els diners de tots- pel milió de persones que no ens financien, però gens de parlar de les balances fiscals i del centralisme que alenteix la marxa econòmica valenciana amb la seua sagnia econòmica i els seus plans d'infraestructures radials.

Conselleria de Presidència: Reivindiquen els grans esdeveniments que s'han convertit en motor econòmic de la Comunitat. No diuen res del enorme deute públic que han generat ni del fet que és un model econòmic ben fràgil. També es vanen d'una CV més vertebrada, fent de la cohesió i l'equilibri entre territoris una realitat... sense comentaris.

Conselleria d'Infraestructures i Transport: el Metro de València només ha fet la línia 5 (molt important però insuficient) en més de 10 anys; els horaris de pas i el funcionament del mateix estan a uns nivells baixíssims, deplorables. Tenen la poca vergonya de festejar la renovació de les vies de la línia 1, en la qual es va produir l'accident de metro que va provocar la mort de 43 persones, sense que ningú no assumira cap responsabilitat política (ara la modernitzen...). Ni voluntat ni interés per fer de les ciutats valencianes unes ciutats habitables, amb ajudes a la peatonalització o la recuperació dels barris històrics, que, contràriament, són degradats. Ni voluntat ni interés per desenvolupar una xarxa de ferrocarril valenciana de qualitat entre les ciutats que no són capital de província (Xàtiva, Gandia, Dénia, etc.).

Conselleria d'Immigració i Ciutadania: Nul interés en aprofundir la cultura democràtica i en la noció de ciutadania pública (ni els consensos ni la lluita contra la corrupció són eixos de la política valenciana). Entorpiment del funcionament del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana. D'altra banda, el Consell Valencià de Cooperació al Desenvolupament no és plenament representatiu de les ONG valencianes i ni tan sols és escoltat pel Govern Valencià. Pràcticament nul interés en la integració dels nousvinguts en la llengua valenciana.

Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació: Model econòmic basat en la construcció, el turisme i els grans esdeveniments, a costa de la destrucció del territori, de l'endeutament (el més alt de tota Espanya) i d'una economia fràgil. Baixada de tres posicions en l'índex de renda per càpita entre 1998 i 2007. Increment de vora el 40% de desocupats en el darrer any.

Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge: Destrucció flagrant del litoral valencià. Cap defensa per l'Horta de València, sinó projectes de noves grans carreteres i requalificacions. Urbanisme de xifres exagerades, sense corelat amb les necessitats reals d'habitatge.Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació: Nul·les actuacions en la crisi de la taronja o de la pesca.

Conselleria de Sanitat: Tenim l'índex més baix de l'Estat de llits per habitant, amb una mitjana de 2,7, molt lluny dels 7 llits per habitant recomanats per la Organització Mundial de la Salut. Hem d'acceptar com a "normal" que l'especialista ens atenga dos o tres mesos després d'anar al metge de capçalera.

Logo estret de No en cap en cap

Conselleria de Turisme: Explotació intensiva del turisme de sol i platja. Amb els anys que portem guanyant diners d'eixe model, l'oferta podria haver-se diversificat moltíssim més. Potenciació de l'anomenat "Geriàtric d'Europa".

Conselleria de Justícia i Administracions Públiques: Molt lluny encara de la Finestreta Única i de l'alleugeriment de la burocratització judicial i administrativa.

Conselleria d'Indústria, Comerç i Innovació: Escassa renovació i consolidació del teixit industrial i mercantil com a conseqüència del model econòmic basat en la construcció, el turisme i els grans esdeveniments. Escassa inversió en Investigació i Desenvolupament.

Conselleria d'Educació: Constants confrontacions amb les Universitat públiques. Creació de noves Universitats privades catòliques, auspiciant la constitució de Facultats catòliques com la Medicina. Índex de lectura més baix d'Espanya, juntament amb Andalusia i Extremadura; escassa inversió en llibres i biblioteques. Índex de fracàs escolar més alt de l'Estat, només per darrere de Ceuta. Introducció de l'assignatura d'Educació per la Ciutadania en anglés sense mitjans humans, només com a forma de confrontació política amb el Govern Central socialista. L'ús social del valencià baixa a un ritme d'1% des de 1995.

Conselleria de Benestar Social: Insuficients servicis d'atenció social per als afectats per malalties mentals. Entorpiment de l'aplicació de la Llei de Dependència com a forma de confrontació política.

Les dades sobre índexs estan extretes de fonts fiables, com els instituts oficials d'estadística. En tot cas, només he dit el primer que m'ha vingut al cap com a mer observador de la realitat valenciana, però segur que hi ha moltíssims altres sectors i àmbits que no reben l'atenció que caldrien i que són marginats per les polítiques de l'actual Govern Valencià. Ens haurem fet un nom en el món i haurem guanyat confiança com a valencians, això en termes generals és veritat, però les mancances encara són grandíssimes i només faltaria que el Govern Valencià no fera gens de feina. Al contrari, falta massa per fer. No sembla l'hora de l'autocomplaença, ja que, com ha explicat Taronget -també amb perdó inclós-, no som la polla.