Jornades contra la crisi a Muro

Jornades de debat contra la crisi a la Casa de Ferro de Muro d’Alcoi… Com fer-li front?

Muro ( El Comtat) els dies 13 i 14 de març

Organitza: Coordinadora Obrera Sindical - C.O.S i Endavant – OSAN*

Col·labora l'Ajuntament de Muro*

L’agenda d’actes de les jornades serà:

Divendres 13 de Març a les 20h.

Xerrada "La crisi del textil a la comarca del Comtat" a carrec de Sandra Obiol (autora del llibre del mateix títol)

Dissabte 14 de Març

11:30h- Xerrada i Taula redona: "Què puc fer si van a despedir-me? Què fer davant un ERE? Quines alternatives puc tindre?", a càrrec de Maria Josep Martínez (advocada laboralista i membre de la COS) i Gonçal Bravo i Reig (coordinador general de la COS)*

19:OOh- Xerrada i Debat: "Passat, present i futur de la crisi. D’on ve? On va?", a càrrec de Josep Villarroya (profesor de secundària, membre de la COS i militant d’Endavant-OSAN)*

Tot es farà a la Casa de Ferro de Muro (a la Carretera de la Setla de Núnyez, sense número)

Per més informació: www.blocarrels.blogspot.com

ELS PONENTS

Sandra Obiol i Francés

Professora associada al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València.

El primer de gener de 2005 cloïa el procés de liberalització del comerç internacional dels productes de la indústria del tèxtil i la confecció iniciat deu anys abans amb la signatura de l'Agreement on Textiles and Clothing. Es tractava de l'inici formal d'una complexa conjuntura socioeconòmica en què s'emmarca aquest treball de recerca, davant el trasbalsament que va suposar per als sistemes productius tradicionals de les Comarques Centrals Valencianes. Tanmateix el focus d'interès no són els aspectes econòmics que se'n deriven, sinó les percepcions que sobre la seua vida tenen els treballadors que es troben immersos en aquest procés. És a dir, de quina manera s'enfronten les persones davant el fet, més o menys probable, de la desocupació i/o la precarietat laboral i, en un context com el que ofereix el País Valencià, en qui o en què confien el seu benestar. Es tracta de, en definitiva, davant d'un procés econòmic, centrar la mirada en allò social.

Maria Josep Martínez i Cledera.

Llicenciada en Dret per la Universitat de València. Des fa set anys és advocada en exercici en diferents àmbits juridiccionals, principalment laboral i penal.

En la conjuntura de crisi econòmica actual, els expedients de regulació d’ocupació (ERO), són l’espasa de Damocles que penja a sobre del cap de d’una bona part de les treballadores. No hi ha cap dia que no s’anuncie un de nou que deixarà sense feina centenars o milers de treballadores. Saber què són i quins drets tenim, ens pot ajudar a trobar eines per lluitar contra aquesta amenaça, partint de la base que solament si totes les treballadores actuem unides se’ls pot vèncer.

Josep Villarroya i Navarro

Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, amb un Curs de Mestratge en Estratègies i Gestió Mediambiental.

La crisi econòmica actual, com les anteriors que s'han viscut (el crack del 29, l'energètica de 1973, la crisi del deute de 1982, o la bombolla tecnològica del 2000), no són un fenomen nou, són fenòmens lligats al sistema capitalista, per la qual cosa podríem dir que capitalisme i crisi són dues paraules indestriables. Caldrà fer una ullada a les diferents visions de la crisi, tot i que farem servir l'anàlisi marxista com a eina d'anàlisi. A més a més analitzarem amb més detall els trets característics d'aquesta crisi (financera, ecològica, energètica...), així com també les conseqüències que comporta per a la classe treballadora.

Gonçal Bravo i Reig

Enginyer industrial i tècnic superior en prevenció de riscos laborals.

La crisi actual està clar que és i serà terrible per a totes i tots els que vivim de la nostra feina, i més encara en un país com el nostre. Però precisament, davant d'aquesta situació, i d'eixe pessimisme imperant, els i les treballadores, tots junts, ens hem d'organitzar i crear ferramentes que ens ajuden a soportar-la i millorar les nostres vides, de forma col·lectiva, per poder passar d'una societat de persones treballadores depenents i esclaves, a un país lliure, de persones i treballadores lliures, independents i amb el poder a les nostres mans.