Paraules que t’arriben ben a dins

Ahir era dia 28 de desembre, dia dels Innocents. Com ja tenim bastants penes, crisi, violència de genere, atur i un bon grapat de problemes, vaig pensar en fer un post anunciant que el blog “Beniarrés al dia “ tancava les seues portes perquè havia pogut més lo negatiu que lo positiu.

Res mes lluny de la realitat. Una gran majoria de comentaris que he rebut tant a l’article del blog, com en correus, com al Facebook ( altres de seguida van pillar per on anaven els tirs), m’han fet veure que lo positiu supera a lo negatiu ( en cap moment era aquesta la intenció de l’article) i m’han omplit les piles per tirar endavant en aquest aventura que es portar un blog personal on tractes temes de gaire local i on informes de moltes actuacions que com a regidor, juntament amb els meus companys, portem al consistori beniarresí.

He volgut posar-vos algunes de les paraules que he recollit. Tot seguit podeu llegir un article que m’ha dedicat una amiga de l’Alqueria d’Asnar, la Comtessa d’Angeville, que viu temporalment a Finlàndia i que ha publicat al seu blog TAIKAVOURI.

I serà la veu del teu poble

"Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i partiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera."

Vicent Andrés Estellés

Encara és de nit quan m’alce i això no és tan diferent a allà quan és hivern, només que ací el sol tarda algunes hores més en aparéixer i al poc de fer-ho ja ha desaparegut. Allà, allà dit sense força, com de passada, com si no importara suficient. Allá, paraula per referir-se a res, paraula per referir-se a tot. Allà és aquell espai indeterminat entre la Mariola i l’Aitana, mirant al Benicadell que m’ha vist créixer. Allà és el lloc on sempre voldria tornar però que quan torne em regurgita i m’envia lluny altra volta.

D’allà no m’oblide amb les converses freqüents, amb els correus farcits de fotos, amb les escasses notícies que fan referència al que va passant que un pot trobar per la xarxa. I hui l’amargor del café amb llet ho és més perquè amb ell trobe que el blog Beniarrés al dia vol tancar (i dic vol confiant en que Frederic repense la seua decisió i no ho faja), un dels meus fils per a no deslligar-me d’allò, d’allà.

Tots ens hem trobat en algun moment temptats d’enviar estes casetes virtuals a fer la mà. En ocasions el blog es converteix en diana d’atacs injustificats que amprats en l’anonimat diuen i desdiuen amb cap altre ànim que el de ferir, llevant-li a un totes les ganes de seguir avant. Però que passa amb els debats enriquidors que en un blog com Beniarrés al dia s’han donat freqüentment, amb la divergència d’opinions des del respecte, què passa amb les aportacions dels ciutadans que no han tingut altre lloc per expressar-se.

Beniarrés al dia és un blog imprescindible per a la comarca, i amb el seu tancament (que espere que no aplegue a produir-se, o que si aplega siga temporal) perdeu, perdem, un espai de llibertat (que alguns encara no valoren suficient com per a aprendre a emprar-la) que ens pertoca, la nostra cadireta al saló de plens des d’on saber què fan o desfan els que us, ens, governen, el racó del carrer on el veïnat es baralla pel que serà millor per a tots.

Post Scriptum: havia oblidat que hui és el dia dels Innocents, confie en que tot siga una innocentada.

També vols vull fer arribar els comentaris que ha fet Carles Tomàs al grup “Beniarres clar que si” del Facebook:

“Quan tanca algun raconet on es puga manifestar l'opinió de cadascú i que siga alhora punt de referència per mantenir contacte amb el lloc on u ha nascut, és un moment trist per la llibertat d'expressió i per facilitar la convivència entre païsansGràcies a BENIARRÉS AL DIA, he pogut retrobar-me amb el meu poble”

O també d’un dels millors blogs escrits en la nostra llengua Vent d Cabylia, escirt per l'historiador Vicent Baydal, que deia en un comentari: “Espere que siga una innocentada, perquè el teu blog és una gran finestra oberta per la qual molts mirem a una zona del país de la qual ningú més ens informa tan a sovint.Salut! “

I molts altres comentaris anònims que m’han arribat ben a dintre. Simplement em queda donar-vos les gràcies per les vostres paraules i per el calor que m’heu demostrat, encara que fora una inocentada, se que ho deieu de tot cor.

Gràcies a tots i que l’any que ve sigam igual d’innocents.