D’un temps ençà, a Beniarrés, estem veient com arbres que de xicotets haviem conegut son tallats pels seus propietaris per diferents motius. No vull pensar que siguen econòmics doncs la vida d’un arbre no crec que valga mai els diners que per ell e
t poguen donar.
La tala de la pinada d’on eixen les carrosses de sa Majestats els Reis d’Orient a la “Caseta del Butano” ja em va deixar una mal gust de boca perquè sempre havia vist eixos pins ahí i quan de menut passava per davant d’ells amb la meua bicicleta, esperava l’eixida de sa Majestats o quan passaves eixe dia 5 de gener amb el cotxe i veies entre les rames dels pins com engalanaven les carrosses, com es preparava tot el boato, t’entrava un algo dintre teu que et recordava a la teu infància. Malauradament, tota aquesta il·lusió ha desaparegut d’aquesta pinada.
També alguns grans arbres han sigut talats en la carretera del pantà o grans oliveres que son tallades. A tot açò, cal sumar-li encarà, el que alguns desaprensius encara van a la serra per a tallar un arbre per adonar-lo en Nadal a casa.
L’ombra que aquests arbres ens han donat a l’estiu, mai més podrem gaudir d’ella, o la vida que en ells s’ha criat, mai més tornarà a brollar.
Altres arbres són talats al nostre poble pels seus legítims propietaris però tant sols vull des d’aquestes línies dedicar-los un xixotet homenatge, ja que molts d’ells han vist com festejaven el nostre pares i vull que vegen com festegen els nostres fills.
Des d’aquestes línies sols demane un respecte per a eixos éssers vius anomenats ARBRES i que quan en tallem algun s’ho pensem dues vegades
t poguen donar.La tala de la pinada d’on eixen les carrosses de sa Majestats els Reis d’Orient a la “Caseta del Butano” ja em va deixar una mal gust de boca perquè sempre havia vist eixos pins ahí i quan de menut passava per davant d’ells amb la meua bicicleta, esperava l’eixida de sa Majestats o quan passaves eixe dia 5 de gener amb el cotxe i veies entre les rames dels pins com engalanaven les carrosses, com es preparava tot el boato, t’entrava un algo dintre teu que et recordava a la teu infància. Malauradament, tota aquesta il·lusió ha desaparegut d’aquesta pinada.
També alguns grans arbres han sigut talats en la carretera del pantà o grans oliveres que son tallades. A tot açò, cal sumar-li encarà, el que alguns desaprensius encara van a la serra per a tallar un arbre per adonar-lo en Nadal a casa.
L’ombra que aquests arbres ens han donat a l’estiu, mai més podrem gaudir d’ella, o la vida que en ells s’ha criat, mai més tornarà a brollar.
Altres arbres són talats al nostre poble pels seus legítims propietaris però tant sols vull des d’aquestes línies dedicar-los un xixotet homenatge, ja que molts d’ells han vist com festejaven el nostre pares i vull que vegen com festegen els nostres fills.
Des d’aquestes línies sols demane un respecte per a eixos éssers vius anomenats ARBRES i que quan en tallem algun s’ho pensem dues vegades
2 comentaris:
Dona llastima vore com talles uns arbres tan grans, que impotencia mes gran quan vaig vore que tallaven els de la caseta del butano.
quant veus aixó pense: que li haura portat al propietari tallar els arbre? tant important seria?
senyor monja que vol fer?
Respecte la tala d'arbres de la caseta de butano hem considerat llevar els pins i remplazar-los per altres, ja que considerem als pins arbres que es cremen molt fácilment i que quan el aire bufa molt fort tenen fàcil caiguda i més cuan son grans (cosa que ha passat dos vegades en els pins del meu avi, en el molí, sense ningún incedent greu, sols vaem tallar la carretera). Per a la vostra informaciò estos arbres es va plantar el meu avi cap al any 1.955 per raons que ara no venen al cas va arrancar oliveres i els va sustituir per aquestos arbres, en sap molt de mal que la entrada del poble s'haja vist afectada, soc concen d'aço, a mí també en dol i prou; per que aquestos arbres a més d'adornar la entrada del poble, sense deixar de pensar qué representen els àrbres per al mon, es vaem plantar el meu aví i ell els regava els primers anys, raons sentimental.
Però per a que no cregeu que sols arranquem arbres, al petril al costat de Mapelor hem plantat 14 arbres aquest estiu i hem anar a rregarlos per a que es fagem grans, ja veus que som concients de lo que costa criar un árbre.
El "anouer" de davant de ma casa, que estava ja mort, el arrancat el peó de la carretera ja que es a ells al que pertaneixía i no a nosaltres.
Després d'aquestes explicacions, espere que arà estigau mès tranquils.
Publica un comentari a l'entrada