A propòsits d’uns comentaris

Dissabte passat, com deia a l'anterior post, vaig participar en la Sisena Calçotada Popular de Beniarrés i, com deia, tot es va desenvolupar dins del més estricte ordre de civisme. Mentre hi vaig romandre, que van estar unes quantes hores, no hi va haver cap acte violent ni de gamberrisme. Tot es va produir d'una manera correcta: dinar calçots, discurs, interpretació emocionant de la Muixeranga, alegres interpretacions del grup musical Pelandruska, gent ballant al so de les melodies, rogles de gent xarrant amigablement, els organitzadors deixant el carrer en condicions, etc, etc.

Hui, llegia al blog “Beniarrés al dia” la narració d'aquest esdeveniment i, sorprenentment per a mi, hi havia tres comentaris sobre eixe post. Tres comentaris procedents de tres cabets, o d'un en tres, com la Trinitat, criticant l'acte i amollant tal quantitat de burrades que els desqualifiquen sense més.

No sé si aquestes persones van presenciar els actes o si, pel contrari, se'ls van imaginar; la qüestió és que, de la realitat a les parides que deien, hi havia tanta diferència com d'una correguda de bous a una processó de la patrona del poble.

Entre altres estupideses, ens atribuïen –i dic ens, perquè jo també hi era- la desaparició de la bandera espanyola del balcó de l'ajuntament; ens tractaven de cova d'independentistes, enviant-nos a tots a Catalunya; feien una crida a l'alcalde en el sentit d'anar en compte no fos que ocorreguera alguna desgràcia.

En fi, com es veu, són gent de mentalitat reduïda a l'integrisme nacionalpatriòtic de caràcter conservador i poc amant de la diversitat cultural i ideològica. Són enemics de tot el que vinga del nord, sens adonar-se'n (o sí) de què una mateixa llengua ens uneix. Els agrada mirar cap a ponent i identificar-se amb tot el que d'allí procedeix i flagel·lar-se per ser diferents i alhora no voler ser-ho.

Pense que no van anar a veure com es desenrotllaven els actes. Simplement, van voler imaginar-se com els haguera agradat que ocorregueren per tal de tindre motius que retraure'ns. Açò sembla ser el desig que este sector ideològic manifesta públicament quan té la més mínima ocasió sens importar-li si falta, o no, a la veritat.

Per últim, m'agradaria que estos detractors tingueren en compte que estan atacant uns joves amb ideals, que són diferents als seus, però que no tenen vergonya de fer-los palesos i, sobre tot, no van en anonimats atacant ideologies contràries. També, que són capaços d'organitzar actes culturals -sí, culturals- que donen prestigi al poble i el donen a conéixer més enllà dels límits comarcals.

Per al·lusions a aquest blog he publicat aquest article escrit al blog En el Meu Lloc i dir que com assistent a la Calçotada i com autor d'aquest blog, comparteixc al cent per cent el que es diu a l'article.