BENIARRÉS AL DIA NI COMPARTEIX NI ES FA RESPONSABLE DELS COMENTARIS QUE EN AQUESTA PÀGINA ES PUBLIQUEN.
AQUELLS QUE CONTINGUEN OFENSES, INSULTS O SEMBLANTS, NO SERAN ADMESOS.
Actualitat:PLUJA: L'embassament de Beniarrés es troba al 78% de la seua capacitat

dimarts, 19 de maig de 2009

Les Mestresses de Casa visiten les Corts Valencianes

Aquestes imatges corresponen a un viatge que van fer l’Associació de Mestresses de Casa de Beniarrés a les Corts Valencianes i com tots sabreu, tenim una diputada beniarresina del grup parlamentari socialista, Mª Vicenta Crespo Dominguez (per ampliar l'imatge clica damunt d'ella)

Organització, normativa i composició

Segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, les Corts són la institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, elegits per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret.

La denominació de les Corts (abans Corts Valencianes) s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, però el sistema de representació, competències i funcionament no són similars a les de les Corts històriques, que representaven els tres braços -eclesiàstic, militar (noblesa) i reial- (Vegeu més avall la història de les corts).

L'Estatut d'Autonomia parla fonamentalment de les Corts al capítol II, títol II, encara que en també hi ha referències a altres articles. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenvolupen l'Estatut, el "Reglament de les Corts Valencianes" regula l'organització i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts s'aprovà en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament de la cambra s'ha modificat en diverses ocasions, sent la redacció actual aprovada el dia 30 de juny de 1994.

L'Estatut d'Autonomia estableix que les Corts es componen d'un nombre mínim de 99 diputats, sent la província la circumscripció electoral; els escons es distribueixen en 35 diputats per la circumscripció d'Alacant, 24 diputats per la de Castelló i 40 diputats per la de València. Per altra banda, la Llei Electoral Valenciana estableix que per a poder obtindre un escó, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en nombre de vots, el 5% dels total d'emesos a tota la comunitat autònoma. Açò ha deixat fora de la cambra valenciana a algunes representacions polítiques que s'han quedat fregant aquest límit. Per a les llistes que superen el 5%, el sistema de que s'utilitza és la regla D'Hondt.

Història de les Corts Valencianes

Després de la conquesta i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei amb representants dels tres grups estamentals: la noblesa, el clergat i els grups urbans de les viles reials (controlat per la burgesia), per tal d'obtenir prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven aquestes reunions, i a principi del segle XIV ja es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts del regne de València.

No obstant això, de les del regnat de Jaume I, la més importants d'aquestes reunions fou la de l'any 1261 a València, en la qual el rei jurà i promulgà els Furs. Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de València, els llocs i viles de l'horta de València que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.

En aquestes Corts, el rei Jaume I instaurà als seus successors l'obligació de celebrar Cort general a València al principi de cada regnat, dins un mes d'haver arribat a la ciutat. Aquesta norma es va reiterar en unes altres Corts el 1271, celebrades també per Jaume I, i, més tard, pel seu fill, Pere el Gran, que va acotar la convocatòria de les corts al primer mes de cada regnat. Aquestes eren les úniques reunions preceptives, però el rei reunia les Corts en altres ocasions, quan tenia necessitat.

El 1302, Jaume II establí l'obligatorietat de la seua celebració cada tres anys. Més tard, Pere el Cerimoniós, a les Corts de València de 1336, va confirmar aquesta celebració triennal, precisant que s'havia de fer per Tots Sants (1 de novembre).

És durant el segle XIII i els principis del XIV quan s'hi van afegir la resta de viles i llocs del regne de València, fins les corts de 1329, on es va aconseguir una representativitat territorial completa, sent ja les corts de tot el regne.

A partir d'aquest moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o altres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per exemple, a les Corts de València, de l'any 1510: Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castelló de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, València, la Vila Joiosa, Vila-real, Xàtiva, Xèrica i Xixona.

Les Corts de València de l'any 1418 creen la Generalitat, amb una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitan segle XV a on les institucions valencianes estaven plenament consolidades.Amb la unificació de les corones de Castella i d'Aragó, les Corts

5 comentaris:

Toni Bra ha dit...

Frederic una volta per el teu blog,ja sas on esta el Pic Negre.salutacions

Anònim ha dit...

Ja se sap quina finalitat tindrà el nou edifici que estan construint a l'escola?

Beniarres al dia ha dit...

L’edifici que s’està construint a l’escola va dedicat com centre de divulgació per a la música, en la pràctica, i sempre segons el que ens ha informat l’alcalde al ple de l’ajuntament, és un edifici destinat com a nova seu de la Unió Musical de Beniarrés i la Banjub. Desconeixc si ja s’ha sigant el nou contracte amb la Unió Musical de Beniarrés per a les seues actuacions al llarg de l’any 2009 i si en aquest nou contracte posarà alguna cosa sobre les condicions de cessió d’aquest nou edifici.

El que ara s’està fent és la primera fase de l’edifici. Per completar-lo, s’ha de construir una segona planta però de moment no hi ha diners per a fer-ho.

Això és el que sé, espere que et siga satisfactòria la resposta.

Anònim ha dit...

Corria el rumor que l'Alcalde havia dit que també podria utilitzar-se per a altres associacions.

Beniarres al dia ha dit...

Tu mateix ho has dit "rumor". Sols els temps i la voluntat de l'equip de govern confirmarà o desmentirà aquest "rumor"

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...