Ahir vaig donar sang a Beniarrés. Una vegada fas la donació i et recuperes, et donen un refresc i un entrepà. Vaja per davant que els entrepans son més be eixuts i amb un pa molt engomat.
A Beniarrés acudeix molta gent a la crida que ens fan per a donar sang. Gent de diferent sexe i edat, gent bastant major i gent més jove. Realment és un orgull veure com acudeixen sense esperar res a canvi més que ajudar a alguna persona anònima a salvar-li la vida.
Mentre es menjaven l’entrepà i es bevíem el refresc, em estat parlant del futur del camp, del cost de la producció de l’oliva, del desinterès de la gent jove per el camp i del futur més bé incert que té l’agricultura a Beniarrés.
El tema podria ser molt extens, extensíssim però sols vaig a tractar aquest tema des del punt de vista de la renovació generacional en el camp beniarresí. El veure un jove per els bancals del terme de Beniarrés fora de la temporada de les olives és força difícil. El camp no atrau a la joventut com a una possible forma de poder viure dignament
, doncs els guanys i el temps dedicat no compensen amb les despeses que suporta el portar-los endavant.
Es clar, i no cal ser adiví, que en faltar la gent que actualment conrea els bancals a Beniarrés, una gran majoria quedaran erms i plens de males herbes. No cal anar a les serres per a veure el que dic, a les afores del poble ja es poden veure bancals erms i sense conrear.
La dita “em sap mal veure-me’l erm” cada vegada s’escolta menys i cada vegada veus més bancals erms i es que la gent, especialment la gent jove, ja no viu del que produeix la terra i sols es dedica al camp els caps de setmana o en vacances amb molt de gust però quan trau els comptes es queda decebuda i desenganyada i opta finalment per deixar-se’ls erms.
I front a l’abandonament del camp, quina solució podem trobar? Sincerament la desconeixc però caldria posar-se a treballar per trobar una solució que pot passar per l’agricultura ecològica, el crear xarxes d’aigua per regar a degoteig, el buscar productes alternatius als existents, mancomunar “aperos” i maquinària agrícola, convertir les serres en forest o tantes altres coses que es poden estudiar i debatre, però que tota la societat beniarresina es pose a treballar si volem veure el nostre ecosistema com l’han vist els nostres avantpassats i si no volem que les flames dels focs forestals arribem a les parets de Beniarrés.
A Beniarrés acudeix molta gent a la crida que ens fan per a donar sang. Gent de diferent sexe i edat, gent bastant major i gent més jove. Realment és un orgull veure com acudeixen sense esperar res a canvi més que ajudar a alguna persona anònima a salvar-li la vida.
Mentre es menjaven l’entrepà i es bevíem el refresc, em estat parlant del futur del camp, del cost de la producció de l’oliva, del desinterès de la gent jove per el camp i del futur més bé incert que té l’agricultura a Beniarrés.
El tema podria ser molt extens, extensíssim però sols vaig a tractar aquest tema des del punt de vista de la renovació generacional en el camp beniarresí. El veure un jove per els bancals del terme de Beniarrés fora de la temporada de les olives és força difícil. El camp no atrau a la joventut com a una possible forma de poder viure dignament
, doncs els guanys i el temps dedicat no compensen amb les despeses que suporta el portar-los endavant.Es clar, i no cal ser adiví, que en faltar la gent que actualment conrea els bancals a Beniarrés, una gran majoria quedaran erms i plens de males herbes. No cal anar a les serres per a veure el que dic, a les afores del poble ja es poden veure bancals erms i sense conrear.
La dita “em sap mal veure-me’l erm” cada vegada s’escolta menys i cada vegada veus més bancals erms i es que la gent, especialment la gent jove, ja no viu del que produeix la terra i sols es dedica al camp els caps de setmana o en vacances amb molt de gust però quan trau els comptes es queda decebuda i desenganyada i opta finalment per deixar-se’ls erms.
I front a l’abandonament del camp, quina solució podem trobar? Sincerament la desconeixc però caldria posar-se a treballar per trobar una solució que pot passar per l’agricultura ecològica, el crear xarxes d’aigua per regar a degoteig, el buscar productes alternatius als existents, mancomunar “aperos” i maquinària agrícola, convertir les serres en forest o tantes altres coses que es poden estudiar i debatre, però que tota la societat beniarresina es pose a treballar si volem veure el nostre ecosistema com l’han vist els nostres avantpassats i si no volem que les flames dels focs forestals arribem a les parets de Beniarrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada