BENIARRÉS AL DIA NI COMPARTEIX NI ES FA RESPONSABLE DELS COMENTARIS QUE EN AQUESTA PÀGINA ES PUBLIQUEN.
AQUELLS QUE CONTINGUEN OFENSES, INSULTS O SEMBLANTS, NO SERAN ADMESOS.
Actualitat:PLUJA: L'embassament de Beniarrés es troba al 78% de la seua capacitat

dilluns, 24 de novembre de 2008

25 anys de la llei d'ús i ensenyament del valencià

El 23 de novembre d'enguany fa exactament 25 anys de l'aprovació de la llei d'ús i d'ensenyament del valencià, l'única llei que regula la llengua al País Valencià.

Ahir diumenge va fer vint-i-cinc anys de la promulgació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'única norma legal sobre la nostra llengua promulgada per la Generalitat Valenciana. En aquest reportatge especial de VilaWeb TV un ampli ventall de la societat valenciana pondera l'impacte que aquesta llei ha tingut al País Valencià durant tots aquests anys. L'opinió majoritària entén que va establir un canvi històric, però també que és insuficient.

Participen en el reportatge l'ex-conseller socialista, Ciprià Ciscar (que en fou el principal impulsor), Diego Gómez d'Escola Valenciana, Toni Gisbert d'Acció Cultural del País Valencià, Honorat Ros de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'editora Rosa Serrano, el sociolingüista Toni Mollà, el dirigent del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, i la secretària d'Educació de la Generalitat Valenciana, Concha Gómez.

'La millor llei possible', segons Ciprià Ciscar

L'ex-conseller d'Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana, Ciprià Ciscar, màxim impulsor de la llei, diu ara que 'era la millor llei que es podia fer'. I si sosté que el coneixement de la llengua ha avançat clarament, també reconeix que hi ha terrenys on no va aconseguir d'imposar el seu criteri, com ara que les emissions de Canal 9 foren solament en català. A més, avisa que, si la llei s'hagués de reformar avui, caldria veure 'si seria per anar endavant o endarrere'. Tots els entrevistats coincideixen tant en la importància de la llei en el moment de ser promulgada, com en el fet que l'aplicació ha estat molt insuficient i que no respon a la situació actual. El sociolingüista Toni Mollà subratlla que no té capacitat normativa i, per tant, la veu més com un 'fet simbòlic' que no pas altra cosa.

L'escola, un canvi fructífer però insuficient

Hi ha acord general a dir que la llei ha servit sobretot a l'escola. Ha fet entrar l'ensenyament del català a tot el país i ha obert una porta a l'ensenyament en català. Però molt tímida. Diego Gómez, d'Escola Valenciana, explica, per exemple, que únicament un 25% dels alumnes van a escoles que ensenyen en català i que uns noranta mil xiquets voldrien entrar al sistema educatiu en català, però no poden perquè no hi ha prou oferta. Aquesta dada és contestada per la secretària d'Educació de la Generalitat, Concha Gómez.

Més enllà de l'escola

Al cap de vint-i-cinc anys de la promulgació de la llei, el nombre de funcionaris valencians capaços d'atendre el ciutadà en la llengua pròpia és molt baix. Aquesta situació és denunciada per Honorat Ros, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que demana que es compleixi la previsió legislativa. Ros tampoc no s'explica que Canal9 faci una programació bilingüe.

El debat sobre la unitat

El pas dels anys ha rebaixat la importància del debat sobre la unitat de la llengua, àmpliament acceptada. Ros mateix llegeix davant la càmera el dictamen de l'Acadèmia, instituïda per la Generalitat com un ens normatiu valencià, que reconeix que 'els diferents parlars' del País Valencià, el Principat i les Illes constitueixen una llengua. Paradoxalment, Concha Gómez, secretària d'Educació del govern valencià, nascuda a la vila de Gràcia de Barcelona, és l'única que nega la unitat de la llengua i afirma que no sap parlar 'en valencià'.

Confiança en el futur

Sobre el futur, tothom coincideix a presentar-lo esperançat. Si Toni Gisbert, d'Acció Cultural, creu que és imprescindible articular l'àmbit de Països Catalans, Enric Morera o Toni Mollà incideixen en el paper d'internet. Honorat Ros assevera 'que el valencià ens relliga a tots', i Concha Gómez reconeix que està bé que Escola Valenciana pressioni, 'perquè ells estan situats en la utopia i les utopies són les que fan canviar el món'. L'editora Rosa Serrano, que havia estat membre del Consell Valencià de Cultura i impulsora de la renovació pedagògica al País Valencià, ho resumeix dient que 'necessitem ser molt actius i molt combatius'.

Noticia apareguda a Vilaweb

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Després de 25 anys crec que no s'ha progressat molt en la normalització limgüística fora de les escoles.
La "Dipu", com els agrada dir, no publica res en valencià. I si és per telèfon, encara menys.
I això sense fixar-se en els castellanismes i formes incorrectes que es "vomiten".
Un em va dir que aquell que no sap llegir i escriure la llengua que (més o menys) parla, és un analfabet.
En castellà es considereu analfabets?

Anònim ha dit...

perdona pero en la "DIPU" que tú dius et donen a triar si vols ser atés en valencià o en castellà, cosa que vosaltres no doneu eixa opció! DICTADURA PURA I DURA.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...