Cartells de Festes de Beniarrés 08
Propietat foto Aj. de Beniarrés
DIJOUS 14 D'AGOST
VESPRA DE FESTES
VESPRA DE FESTES
10.00 AQUA-JOCS per als menuts
21.00 Desfilada de Moros i Cristians, en acabar l'acte PREGÓ DE FESTES
22.00 CORREFOCS pels carrers de la població amb música i polvora
01.00 Revetlla a càrrec de l’Orquestra JAMAICA
21.00 Desfilada de Moros i Cristians, en acabar l'acte PREGÓ DE FESTES
22.00 CORREFOCS pels carrers de la població amb música i polvora
01.00 Revetlla a càrrec de l’Orquestra JAMAICA
DIVENDRES 15 D'AGOST
FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
(Carrers Sant Francesc del 9 dins al 52, Barri Ribera i Sant Josep del 1 fins al 17)
07.30 DIANA
11.30 Arreplegada de festers
12.00 EUCARISTIA , acompanyada de les VEUS DE BERCHAMAN
19.00 ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS
21.00 PROCESSÓ
01.00 Revetlla a càrrec de l’oquestra TREMENDO SHOW
05.30 CORDÀ
DISSABTE 16 D'AGOST
FESTIVITAT DE SANT ROC. FESTA DELS FADRINS
(Festers: Rubén Oliver Tomàs, Josep Sánchez Crespo, Miguel Quilis Ferrer i Jose Maria Tomàs)
11.30 Arreplegada de festers
12.00 Eucaristia
18.00 PARTIDA PILOTA
21.00 PROCESSÓ
01.00 Revetlla a càrrec de l’orquestra GRUPO COYOTE
05.30 Gran CORDÀ de 40 eixides
DIUMENGE 17 D'AGOST
FESTIVITAT DEL SANTISSIM CRIST DE L’EMPAR
(Carrrers l’ Alameda i Mª Luisa Pastor)
11.30 Arreplegada de festers
12.00 Eucaristia
19.00 RETRETA
21.00 PROCESSÓ
01.00 Revetlla a càrrec de l’orquestra JARACA
05.30 CORDÀ
DILLUNS 18 D'AGOST
FESTIVITAT DE LA MARE DE DEU DE LA COVA SANTA PATRONA DE BENIARRÉS
(Carrer Cova Santa del 49 fins al 127)
11.30 Arreplegada de festers
12.00 Eucaristia
19.30 OFRENA
21.00 PROCESSÓ
01.00 Revetlla a càrrec de l’orquestra THE MASTERS SHOW BAND
05.30 CORDÀ
Bones Festes
a tots els beniarresins i beniarresines i a tots els visitants
11 comentaris:
L'acte del pregó de festes ens va paréixer molt conciliador al poder veure que tots i totes les regidores participaven en la col·locació del roda-balcó, sense importar el color polític.
Tan sols va ser depriment la presència de persones que no tenen cap responsabilitat municipal dalt del balcó. Curiosament aquestes sols tenen relació amb la regidora-alcaldessa. És que no saben diferenciar lo públic lo personal?
No vaig estar al pregó de festes però vaig intentar anar a quants actes em va permetre el temps i l'estómac.
Allò de la regidora-alacaldessa... és una cosa que ens te acostumats. Hauríem de fer-li una regiduria d'escaquejos!
Resulta dramático que se aperciban los detalles de la fiesta en torno a la quisquilla y el chismorreo.
El avance polìtico en este tipo de comentarios es nulo, por lo que la crítica carece de valor. ¿Hubiera usted dicho lo mismo en el caso de que fuera algún conocido suyo quien hubiera estado en el lugar que denuncia o en cualquier otro de supuesto "privilegio"?
Mi valoración, visto el hecho que denuncia, es que el Ayuntamiento es un lugar abierto para toda la gente. No creo que si usted en algún caso le hubiera pedido permiso a la Regidora el haber podido acceder a dicho balcón se lo hubiera denegado.
Es patético que un político caiga en la quisquilla, como ya denoté al inicio de este escrito, si bien podría plantear usted cómo hacer que se pudiera acceder a esta ubicación o a otras de un modo más mundano sin tener miedo a que la gente lo crítique con cierta sorna.
Por último, ¿qué opina entonces usted que determinadas personalidades sean las que ocupan los puestos de representación o de privilegio en los actos de fiestas? ¿Piensa que debería ser más democrático?
Reciba un cordial saludo.
Per a quan tindrem els actes finals en la plaça (discursos, sermons, himne)en valencià?
Ja fa seixanta anys que es canta l'himne amb aquesta lletra (no tinc res contra ella)en castellà. Si se n'adoneu, es una exaltació al nacionalcatolicisme de la postguerra civil. En l'època que es va fer, seria molt atractiva i apropiada, però ara em sembla que està un poc fora de context, tot i que la gent li puga tenir respecte in afecte.
Els sermons, encara que siguen del clero natiu, són en castellà també. Em dóna la impressió que les coses de l'església s'hagen de fer en la llengua "nacional" perquè es corre el perill que Déu no ens entenga.El pobre Déu!, que limitat el fem en questions lingüístiques!
Afortunadament, cada dia hi ha més gent que ja diu la Cova Santa i no la Cueva Santa. Menys mal, per alguna cosa s'hi comença. Acabarem reivindicant alguna coseta en la llengua del poble? S'animarà el clero a dirigir-se al poble en la seua llengua? Tant de bo que així fóra.
A l’anònim que escriu en castellà.
No ens pareix adequada la catalogació que fas de dramàtic als detalls de la festa, això de “quisquilla” i “chismorreo”. En eixe acte figuraven tots els membres de la corporació municipal, estava la representació de tot el poble, els elegits democràticament en les darreres eleccions. Els i les cònjuges de la resta de regidors no hi estaven al balcó. La mateixa dona de l’alcalde estava a l’entrada de l’antic ajuntament i (molt correctament, pensem) no va pujar al balcó. També hi estaven altres conjuges (marits i mullers) de regidors i regidores al carrer. Com toca. És qüestió de protocol.
Quant a que l’Ajuntament és un lloc obert per a tota la gent, considerem que no era un acte per a convidar a persones sense representació política; s’imaginem que al sopar del dia 18 sí estarien convidats els cònjuges o parelles dels regidors/eres.
Per últim, sobre la pregunta que formula, ens pareix correctament democràtic que el màxim responsable en la representació d’un poble (l’alcalde) siga el que decidisca a quina personalitat convidar per a les festes.
Un salut
No podia ser altra la que portara als seus amiguets, familiars... pero res ens sorpren ja de la regidora-alcaldesa, i es que des de que esta en l'ajuntament per a ella tot funciona per amistats, favorets... Lamentable Yolanda!!! te se veu ja massa el plumero!
No vos entenc quant digueu que per a Yolanda funciona per amistats, favorets... Si fora aixina que haguera entrat en la guarderia?
No se pareix metida que parleu aixina d'ella.
Del que escribe en castellano.
De acuerdo en la argumentación que ha dado, me parece sensata.
No obstante, a lo que me refería en torno a lo de la representación no iba encaminado al acto en concreto que cita. Me refería a algo global por la representación de cargos exclusivos en eventos en los que la política no tiene mayor cabida que la ciudadanía, como por ejemplo procesiones y actos populares.
Por otro lado, la crítica a la regidora creo que es muy gratuita. Partiendo de la base de que quien se moja en asuntos públicos es quien está expuesto/ a a esta crítica, entiendo que la misma en este caso concreto no es ecuánime dado que tan sólo se citan aquellos actos en los que existe alguna mancha por la actuación, a mi parecer, de carácter muy superficial.
Visto desde fuera, dado que no soy beniarrero, me da la sensación de que estas críticas se basan en enemistades personales poco constructivas para lo que aquí hablamos cívicamente.
Por último, si esta persona/ s tienen afán de dañar la imagen se debiera echar un vistazo a los principios del marketing: "que hablen de uno aunque sea mal". Delgado favor se hace la gente que pretende dejar en evidencia la actuación de una persona implicada sea cual sea su signo político, puesto que entiendo que su intención desde su propio enfoque será la mejor a aplicar.
Desde las palabras de un demócrata, esto me parecería mal siendo esta crítica tanto para esta persona como para otras.
¿Puede alguien comentar o aportar como mejorar la actuación de la regidora? ¿alguien se presta voluntario/ a? entonces la crítica sí será objetiva e íntegra.
Reciban un cordial saludo.
A l’anònim que escriu en castellà.
Pareix que estem d’acord en l’argumentació de l’escrit que havíem fet sobre l’acte del pregó de festes. No obstant, continuem pensant que les formes en les persones que ens representen, sobretot en els actes públics com és en aquest cas el pregó de festes, són importants. Els comportaments d’aquestes persones en actes públics, de representació ciutadana, s’han de curar, doncs creiem que la gent ho valora. Continuem pensant, a més a més, que la regidora confón en excés allò personal d’allò públic.
Quant a allò de “… quien se moja en asuntos públicos…”, creiem que hem de ser comprensius i condescendients i entendre moltes actituds en les persones que de manera altruïsta es presenten per a ser elegits democràticament pels ciutadans. Entenem que és bastant sacrifici, a nivell personal, el fet d’estar ahí.
Però quan aquestos representants ocupen els seus càrrecs de manera remunerada, es converteixen en professionals i és aleshores quan deuen comportar-se amb més prudència, doncs la ciutadania valora aquesta situació i observa, per no dir vigila i si més no, critica, eixa professionalitat que se li atorga al ocupar un lloc públic remunerat.
I per últim, si aquesta actuació l’haguera feta un representant d’un altre color polític, tin per segur que igualment l’haguerem vista criticable, perquè les formes són les formes, estiguen on estiguen, en un partit o un altre.
Encara que no sigues "beniarrero" ens agrada que participes en aquesta conversa. Continua així. Gràcies.
Salutacions
Se agradece la invitación a continuar, con todo y con ello resulta un placer hacerlo. Después de releer el tema por completo, a pesar de ya haberlo leído, siempre seguí el tema por el que me enganché a este blog. Prestando especial atención a un comentario, me permetiré contestarlo parte a parte con el fin de plantear otro punto de vista.
"Ja fa seixanta anys que es canta l'himne amb aquesta lletra (no tinc res contra ella)en castellà. Si se n'adoneu, es una exaltació al nacionalcatolicisme de la postguerra civil."
Me sorprende que no haya el mismo corte en unas tradiciones que en otras. A pesar de que se aclara que no hay nada en contra del castellano, se denota la asociación directa de este idioma con la época franquista. El bilingüismo está totalmente aceptado pero no creo que sea esta la línea de la tolerancia que se presenta. Sin ánimo de comparar una canción con otra ¿por qué nos llevamos las manos a la cabeza por no traducir esta letra? la gente castellano parlante no canta "La manta al coll" en castellano.
"Els sermons, encara que siguen del clero natiu, són en castellà també. Em dóna la impressió que les coses de l'església s'hagen de fer en la llengua "nacional" perquè es corre el perill que Déu no ens entenga.El pobre Déu!, que limitat el fem en questions lingüístiques!"
Me consta que los sermones dominicales son en muchas ocasiones en valenciano. De hecho al acabar la procesión, el cura que intervino antes que el párroco hizo su sermón en valenciano (que por otro lado no era de lo más ortodoxo y por eso yo me aplico la crítica y no escribo en valenciano, porque no lo sé hacer bien).
No creo que el problema lingüístico lo tenga Dios, sino para los creyentes no tendría sentido el suceso de Babel...
"Afortunadament, cada dia hi ha més gent que ja diu la Cova Santa i no la Cueva Santa. Menys mal, per alguna cosa s'hi comença. Acabarem reivindicant alguna coseta en la llengua del poble? S'animarà el clero a dirigir-se al poble en la seua llengua? Tant de bo que així fóra."
Creo que la gente tiene la total libertad decir las cosas como le plazca. Tanto es así que estoy de acuerdo con usted que hablando en castellano debiera decirse Cueva Santa y en valenciano Cova Santa. Pero no sé que más podría haber de bueno en decirlo de una manera o de otra. La única finalidad real de una lengua es hacerse entender si lo entendemos como herramienta del día a día. Ahora bien, insisto en mi postura de cada idioma dentro de su contexto marca unas pautas lingüísticas.
Créame cuando le digo que la identidad del pueblo valenciano, máxime por la riqueza de su propia lengua, no sólo tiene su identidad en la misma. A esta cultura la distinguen otras muchas cosas, aunque si no se entiende dentro de un conjunto nacional, creo que está muy claro el argumento de respuesta a lo que humildemente he comentado.
Un saludo.
A l'anòmim castellà, li dic que no tinc res contra eixa llengua, és més, estic orgullós que estiga en el top de les llengües més importants del món i que jo puga utilitzar-la, però no vull que pense que l'associe al franquisme. Quan dic que aquest himne naix en l'època franquista de la postguerra estic dient que no es pot fer d'altra manera que no siga en castellà per questions òbvies. I, per favor, no me la compare amb "La manta al coll" perquè aquesta naix del poble i en la llengua que parla el poble, mentre que l'altra és una lletra amb un idioma imposat al poble.
El que m'agradaria que quedara clar és que les manifestacions populars deuen ser en la llengua del poble siga la que siga. En el 1948 la totalitat dels beniarresins parla valencià i en canvi per a les coses impotants i/o religioses ha de canviar la llengua. No estaria mal que, a poc a poc, anarem adaptant algunes coses.
Publica un comentari a l'entrada