Després de 35 sentències, 16.500 € gastats i moltes hores de funcionaris perdudes.
5 sentències en sentit ampli. 28 en sentit estricte. Tres tribunals (TSJ valencià, Suprem i Constitucional). 16.500 euros en costes. Unes quantes hores de funcionaris perdudes. I un to cada vegada més semblant al “rapapolvo” en la redacció de les fallades judicials... La rendició no ha estat fàcil, però el Consell i el seu conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, han tret la bandera blanca en la seua persecució contra el terme català en disposicions oficials (com els estatuts de les universitats) i contra la titulació de Filologia Catalana.
Durant vuit anys, des que en 2002 va introduir el deure conèixer el valencià com requisit per a ingressar en el cos de professors de Primària i Secundària, la Generalitat va ometre convocatòria després de convocatòria la llicenciatura de Filologia Catalana de la relació de títols que acreditaven el coneixement de la llengua i eximien als seus posseïdors de l'examen d'idioma.
Eixa discriminació, que li ha costat al Consell set derrotes davant el Tribunal Suprem només en l'últim any, va acabar fa uns dies amb la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) de les noves convocatòries de professorat. L'assumpció de la carrera s'ha fet, per descomptat, al seu estil: Incloent en l'ordre una frase que diu: "Sense perjudici del que disposa l'annex del Reial decret 1954/1994 de 30 de setembre" sobre ho
mologació de títols universitaris. I això perquè durant vuit anys, al mateix temps que excloïa la Filologia Catalana, la Conselleria d'Educació reconeixia la validesa de carreres extingides i de noms llargs del tipus Filologia Secció Hispànica (Valencià). El decret esmentat confirma la desaparició de totes eixes velles carreres i la seua reconversió en la moderna Filologia Catalana.
El sindicat STEPV i l'entitat Acció Cultural del País Valencià van celebrar ahir la rectificació. A pesar, va dir Marc Candela, portaveu del sindicat, del "circumloqui ridícul" triat pel consell. L'advocat del STEPV, Alfons Esteve, va assenyalar com causa probable de la claudicació la intensitat i el rang dels últims pronunciaments judicials: Font de Mora ha obligat al Tribunal Suprem a emetre set fallades idèntics en altres tants recursos de cassació des de maig de 2009. I si mai és bé irritar d'aqueixa manera al Suprem, en el context judicial que es troba el Govern valencià probablement menys.
Toni Gisbert, portaveu de Acció Cultural, es va felicitar que la "cabuderia" del Govern Camps haja generat una jurisprudència aparentment indestructible sobre la unitat de la llengua, "que podrà ser utilitzada en altres àmbits". I Comissions Obreres ho va considerar "una molt bona notícia" per als opositors d'enguany, que no haurien de reciclar les sentències de cursos anteriors per a defensar la seua carrera.
La primera derrota de la croada anticatalanista, davant el Constitucional, duu data de 21 d'abril de 1997, i estableix el dret de la Universitat de València de cridar català a la llengua en els seus estatuts. Des de llavors, els jutges s'han cansat d'escriure el mateix, i aqueix cabreig ha calat en les fallades. Com el del TSJ d'abril de 2006: "Només el encabotament en la ignorància i el rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística es manifesta com exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat".
Noticia apareguda al diari El País
5 sentències en sentit ampli. 28 en sentit estricte. Tres tribunals (TSJ valencià, Suprem i Constitucional). 16.500 euros en costes. Unes quantes hores de funcionaris perdudes. I un to cada vegada més semblant al “rapapolvo” en la redacció de les fallades judicials... La rendició no ha estat fàcil, però el Consell i el seu conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, han tret la bandera blanca en la seua persecució contra el terme català en disposicions oficials (com els estatuts de les universitats) i contra la titulació de Filologia Catalana.
Durant vuit anys, des que en 2002 va introduir el deure conèixer el valencià com requisit per a ingressar en el cos de professors de Primària i Secundària, la Generalitat va ometre convocatòria després de convocatòria la llicenciatura de Filologia Catalana de la relació de títols que acreditaven el coneixement de la llengua i eximien als seus posseïdors de l'examen d'idioma.
Eixa discriminació, que li ha costat al Consell set derrotes davant el Tribunal Suprem només en l'últim any, va acabar fa uns dies amb la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) de les noves convocatòries de professorat. L'assumpció de la carrera s'ha fet, per descomptat, al seu estil: Incloent en l'ordre una frase que diu: "Sense perjudici del que disposa l'annex del Reial decret 1954/1994 de 30 de setembre" sobre ho
mologació de títols universitaris. I això perquè durant vuit anys, al mateix temps que excloïa la Filologia Catalana, la Conselleria d'Educació reconeixia la validesa de carreres extingides i de noms llargs del tipus Filologia Secció Hispànica (Valencià). El decret esmentat confirma la desaparició de totes eixes velles carreres i la seua reconversió en la moderna Filologia Catalana.El sindicat STEPV i l'entitat Acció Cultural del País Valencià van celebrar ahir la rectificació. A pesar, va dir Marc Candela, portaveu del sindicat, del "circumloqui ridícul" triat pel consell. L'advocat del STEPV, Alfons Esteve, va assenyalar com causa probable de la claudicació la intensitat i el rang dels últims pronunciaments judicials: Font de Mora ha obligat al Tribunal Suprem a emetre set fallades idèntics en altres tants recursos de cassació des de maig de 2009. I si mai és bé irritar d'aqueixa manera al Suprem, en el context judicial que es troba el Govern valencià probablement menys.
Toni Gisbert, portaveu de Acció Cultural, es va felicitar que la "cabuderia" del Govern Camps haja generat una jurisprudència aparentment indestructible sobre la unitat de la llengua, "que podrà ser utilitzada en altres àmbits". I Comissions Obreres ho va considerar "una molt bona notícia" per als opositors d'enguany, que no haurien de reciclar les sentències de cursos anteriors per a defensar la seua carrera.
La primera derrota de la croada anticatalanista, davant el Constitucional, duu data de 21 d'abril de 1997, i estableix el dret de la Universitat de València de cridar català a la llengua en els seus estatuts. Des de llavors, els jutges s'han cansat d'escriure el mateix, i aqueix cabreig ha calat en les fallades. Com el del TSJ d'abril de 2006: "Només el encabotament en la ignorància i el rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística es manifesta com exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat".
Noticia apareguda al diari El País
6 comentaris:
És que negar-se a la unitat de la llengua suposa un exercici perversió intel.lectual, de no haver eixit mai de casa o de prendre'ns per babaus.
Molt bo Carles!
Encara que crec que són tan obtusos que negaran les decisions dels tribunals fins la mort.
Un moment! Ja estan fent-ho en el cas Gürtel!!!
La p_tada és la despesa de diners que ens fan pagar. Almenys tinc la seguretat que més d'un tindrà mal de fetge.
Hi haurà una migració massiva de blaveros?
Són atrevits (per no dir altra cosa) Neguen la unitat de llengua des de la ignorància. És més, usen el castellà (almenys els cabets pensants dels negacionistes)per fer-ho i, clar, fet així, no cal ser massa llest per dir que la llengua dels catalans es diferent a la d'ells.
PD. M'agradaria que algun negacionista de la unitat de la nostra llengua em traduira al català aquest comentari.
Carles saps que no van a fer-ho i l'únic que poden fer és desqualificar amb insults i arguments simplistes i sense cap argument científic. La negació de la unitat de la llengua es política i mai bassada amb arguments científics
Frede pq eres del PSPV? Deuries ser del Bloc,Esquerra Republicana...nose mes nacionalista inclus indepe..El teu partit es igual que el PP asi a Valencia res de res!!
Reconèixer que el valencià i el català són la mateixa llengua, no està barallat en ser socialista. La unitat de la llengua ho diu la Universitat i els científics, mai els polítics. I no sols un partit polític ha de tindre coma a bandera la llengua, sinó que deu mirar el progrés, la qualitat de vida, el medi ambient, els serveis públics i molts altres aspectes.
La gent que milita en un partit polític no es un clon l’una de l’altra i hi ha diferents opcions o ramals dintre dels partits. Açò passa al PP on hi ha gent de centre, de dreta i d’extrema dreta. També passa al BLOC on hi ha més autonomistes, nacionalistes valencians i gent que demana els Països Catalans, i en la resta de partits els mateix.
Crec que un projecte socialista per al País Valencià i per a Beniarrés és una bona forma de governar amb drets socials, serveis públics de qualitat, ciutadania, participació i molts altres aspectes que ens diferencien de les polítiques del PP.
Publica un comentari a l'entrada