Actualitat:COVID 19: Beniarrés no registra cap afectat per Covid a 26 de Febrer

dijous, 11 de juny del 2009

Assumiràs la veu d’un poble

Estava fent un xicotet treball, emprant les paraules d’un dels millors poetes valencians i he considerat oportú publicar aquest poema seu.

Espere que vos agrade


Vicent Andrés Estellés
Burjassot ( País Valencià)
1924-1993

Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentres dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiràn les paraules
sino l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntad d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser
s'en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.



Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) era un periodista, escriptor i, potser, el més important poeta segle XX i dels més reconeguts en poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella.

Biografia: Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant aquell període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seva obra, en la qual la mort és un tema recurrent.

Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.

El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tot tipus de reportatges. Allí es féu amic de Fuster i de Sanchis Guarner i establí una relació amb la seva futura muller Isabel, que també marcaria la seva obra literària.

El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»[1]

Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.

En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.

Podeu llegir més sobre aquest poeta valencià a la pàgina de la Viquipèdia dedicada a ell

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Que gran poeta i valencia , que et jugues que els blaverets no saben ni que existeix, ¿ no saben lletgir.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Enhorabona pels dos anys també per ací. Supose que estaries quan van fer a L'Alqueria la celebració dels 25 anys d'ajuntaments democràtics i van llegir eixe poema amb La Muixeranga de fons. Encara m'aborrone quan ho recorde!

Anònim ha dit...

fede, lo primero felicitarte por el blog, aunque no comparto muchas de las cosas o sentidos que las das (tema catala), es un gran blog, lleno de cosas muy interesantes y que nos hace por lo menos tener otras formas de ver las cosas.
perdona por escribir en castellano pero como he reiterado varias veces, no se de otra forma.
animo es un gran blog y un gran trabajo tanto en contenido como en gente que lo sigue.

Beniarres al dia ha dit...

Gràcies Comtessa. Si que vaig assistir i, realment, va ser un moment per a no oblidar. En tindre un ratet, intentaré posar la muixeranga, baix del poema per a escoltar-la i llegir el poema al mateix temps.

Al darrer anònim, donar-te les gràcies a tu per llegir el blog i participar fent comentaris. Evidentment que tots no podem compartir ni sentiments ni ideologia però com som esser racionals, podem expressar les nostres opinions i debatre-les d’una forma civilitzada.

Pots escriure en la llengua que estimes més oportú, a l’igual que faig jo amb la llengua emprada al blog, el que compta és la intenció de voler expressar el que u sent o opina

Paula ha dit...

Arriba elche!!!. Saludos de otros ilicitanos!!!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats per la feina feta des de l'Empordà (Principat de Catalunya).

Anònim ha dit...

A l'anònim que diu que no sap escriure en valencià:
Crec que no escrius en valencià perquè no vols. Dones a entendre que sí saps valencià. I expressions en castellà com aquesta que escrius:

...aunque no comparto muchas de las cosas o sentidos que las das (tema catala)...

no està massa ben escrita. Si proves d'ecriure en valencià és possible que estiga igual de mal, però al menys ho faries en valencià.

No et pareix?

Anònim ha dit...

que esta mal en esa expresion.
como se escribe catala.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...