Aquest congres naix de l’associació ELVIART, que junt a la Universitat d’Alacant i l’ajuntament de Muro han vist convenient celebrar un moment d’estudi i anàlisi seriós sobre la realitat de la configuració del territori a l’Alcoià i el Comtat tindrà lloc els propers dies 25, 26 i 27 d'abril de 2008.
Tenint al projecte “Microvinya” del Celler la Muntanya com argument d’eixida, es pretén posar a consideració que el Minifundi pot ser rentable, econòmica, social i culturalment.
Per qualsevol consulta i/o comentari, estic a la seva disposició.
Una abraçada.
Juan Cascant.
607 90 22 35
jcascant@telefonica.net
http://www.elviart.org/
Introducció:
La combinació dels tres conceptes principals: minifundi, ecosistema i mediterrani, sorgeix de les sinergies produïdes per un grup de treball mogut per una iniciativa multidisciplinària que arreplega, de manera global, un projecte d'àmbit cultural.
La defensa de l'ecosistema ha de fer-se, des de l’home i per l'home, entenent que és l'acció humana la que la manté i és, precisament, aquesta acció sobre la qual cal incidir i actuar. Una manera d'abordar el problema és la utilització d'una pràctica d'explotació agrícola tan comuna al nostre territori, açò és, el minifundisme, entenent com a tal no una dimensió parcel·lària sinó, més aïna, un element quàntic que reuneix entorn de si una organització territorial, elements productius, conservació del paisatge, tradició, cultura i ciència.
Aquesta coordenada multidisciplinària deixa portes que, encara, hem obrir. El Mediterrani, font de civilització i cultura, aporta a la societat actual valors que, si bé han pertangut al nostre subconscient col·lectiu, tal vegada puguen convertir-se en elements exportables, tant per la riquesa dels seus components, com perquè són un senyal de la nostra identitat.
Minifundi i ecosistema són una molt bona combinació per a debatre per què entenem que els actuals sistemes minifundistes agrícoles estan en crisi: han anat perdent, a poc a poc, tant la seua productivitat com el seu valor. Aquesta crisi pot posar en perill l'ecosistema atés que l'home abandonarà la seua explotació i, amb això, el manteniment que la seua acció exerceix.
I és, una vegada més, el Mediterrani el que ens plena de llum i vida. Si dimensionem el concepte i hi introduïm la ciència, tal vegada podem valorar que determinats acerbs culturals estaven promovent factors que, ara, podem ser capaços de demostrar. La tradició, que va servir els nostres avis per a criar les seues famílies,pot adquirir un valor afegit en aquest món en què caminem buscant patrons. Aquesta part del món ja tenia un patró que s'ha anat formant, a foc lent, en sis mil anys i que ara necessita ajuda per a rescatar-lo.
No cal imitar res, només hem d'anar al nostre paisatge i veure què ens ofereix: una terra rica, lluminosa, plena de gent que labora i que no s'abandonava perquè, pràcticament, ens oferia tot el que necessitàvem per a subsistir-hi i per a viure-hi.
La combinació dels tres conceptes principals: minifundi, ecosistema i mediterrani, sorgeix de les sinergies produïdes per un grup de treball mogut per una iniciativa multidisciplinària que arreplega, de manera global, un projecte d'àmbit cultural.
La defensa de l'ecosistema ha de fer-se, des de l’home i per l'home, entenent que és l'acció humana la que la manté i és, precisament, aquesta acció sobre la qual cal incidir i actuar. Una manera d'abordar el problema és la utilització d'una pràctica d'explotació agrícola tan comuna al nostre territori, açò és, el minifundisme, entenent com a tal no una dimensió parcel·lària sinó, més aïna, un element quàntic que reuneix entorn de si una organització territorial, elements productius, conservació del paisatge, tradició, cultura i ciència.
Aquesta coordenada multidisciplinària deixa portes que, encara, hem obrir. El Mediterrani, font de civilització i cultura, aporta a la societat actual valors que, si bé han pertangut al nostre subconscient col·lectiu, tal vegada puguen convertir-se en elements exportables, tant per la riquesa dels seus components, com perquè són un senyal de la nostra identitat.
Minifundi i ecosistema són una molt bona combinació per a debatre per què entenem que els actuals sistemes minifundistes agrícoles estan en crisi: han anat perdent, a poc a poc, tant la seua productivitat com el seu valor. Aquesta crisi pot posar en perill l'ecosistema atés que l'home abandonarà la seua explotació i, amb això, el manteniment que la seua acció exerceix.
I és, una vegada més, el Mediterrani el que ens plena de llum i vida. Si dimensionem el concepte i hi introduïm la ciència, tal vegada podem valorar que determinats acerbs culturals estaven promovent factors que, ara, podem ser capaços de demostrar. La tradició, que va servir els nostres avis per a criar les seues famílies,pot adquirir un valor afegit en aquest món en què caminem buscant patrons. Aquesta part del món ja tenia un patró que s'ha anat formant, a foc lent, en sis mil anys i que ara necessita ajuda per a rescatar-lo.
No cal imitar res, només hem d'anar al nostre paisatge i veure què ens ofereix: una terra rica, lluminosa, plena de gent que labora i que no s'abandonava perquè, pràcticament, ens oferia tot el que necessitàvem per a subsistir-hi i per a viure-hi.
A tot aquest sistema d'anàlisi volem incorporar una mirada serena i culta, com pertany a les institucions que promouen aquest moviment i, des de l'Alacant Mediterrània, abordar sense temor el tema. Estem convençuts que cal actuar i hui iniciem aquest moviment de cultura, t’hi apuntes? ……..
2 comentaris:
Parlar de tradicions i de recuperar el minifundisme (ser llaurador), és molt bonic, però segur que els que presideixen aquest tipus de congressos no seran els primers en estar disposats a deixar el seu treball de professors, catedràtics, funcionaris... per dedicar-se a la terra. El problema es que viure exclusivament del que es cultiva a la terra, és mol difícil perquè no dona molts diners i les collites sempre estan sotmeses a les inclemències del temps. Per tot això, els pares abans recomanen als seus fills que estudien i deixen la terra de banda. La realitat que el minifundisme era el mitjà de vida dels pobles del Comtat y l’Alcoià, però el problema es que als nostres polítics (els principals) prefereixen invertir en grans projectes en les principals ciutats, mentre que els pobles poc a poc van morint-se (per falta de treball i de recursos), i sols sen recorden de nosaltres per a damnar-nos el vot.
No et lleve ni una coma de la teua crítica i del teu analissi realista que patim a les nostres comarques respecte a la situació del camp.
També es cert que qualsevol iniciativa que ajude a recuperar els nostres conreus sempre crec que te que ser benvinguda
Publica un comentari a l'entrada