Actualitat:COVID 19: Beniarrés no registra cap afectat per Covid a 26 de Febrer

divendres, 11 d’abril del 2008

Activitat Cultural a Beniarrés: Presentació d'un llibre

Este diumenge, 13 d'abril a les 18h a Beniarrés tindrà lloc la presentació del llibre Entestat en la indepèndencia: raons de la meva militància a la CUP (Ed. Amsterdam-Ara, 2008) en la que comptarem amb la presència del seu autor Francesc Ribera “Titot” convidat per l'Ateneu Popular Arrels, el lloc està per determinar, però serà la sala del Centre Cultural Joana Fuster o l'Ateneu popular Arrels.

En aquest llibre i després de 21 anys de militància a l''Esquerra Independentista, Francesc Ribera “Titot” ens explica per què s'ha decidit a creure i participar en el projecte polític de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP). Però, qui són aquests de la CUP? Quin és el seu espai polític? Què volen? Com pot ser que hagen aconseguit tants regidors si no els coneix ningú? A Entestat en la independència trobareu totes les respostes d'un moviment polític sorprenent: “No hi pot haver espera que no consisteixi en el treball constant per aconseguir una societat doblement lliure, lliure del tot, nacionalment i socialment. I això és el que fem a la CUP, això i res més”.

Francesc Ribera "Titot" és cantant dels grups Aramateix i Mesclat. Anteriorment havia cantat a Brams i Dijous Paella. Ha traduït, cantat i editat tota l'obra de Guillem de Berguedà. Entre aquests i altres projectes, ha editat 23 discs des de 1992. Va escriure, juntament amb Jordi Creus, Història de Catalunya al revés i ha participat en muntatges teatrals del Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya. En "Titot" es declara independentista i d'esquerres.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

*El de l'oli*

Ser d'esquerres i independentista és compatible? Les esquerres sempre han sigut internacionalistes.
Les idees esquerranes i les independentistes tenen coses en comú, però hui per hui un discurs proindependentista te matissos que recorden a la dreta i a la autarquia. És compatible la autarquía a la societat global en la que estem immersos?
Caldria aclarir doncs, si independentisme i esquerres poden acostar postures o si es tancaran en banda. Res és blanc o negre.
Potser llegeixca el llibre per aclarir-me aquest dubte existencial.
Encara que seria una bona cosa que l'ajuntamnet de Beniarrés el comprés per a la biblioteca (encara que veig poc probable).

Anònim ha dit...

El de l'oli, m'agrada la teua reflexió, vine a la presentació i ho debatirem el que dius, és molt interessant. Jo d'entrada crec que independentista sense socialisme és imposible. Per tant si que pots ser independentista i d'esquerres, és mes, crec que no pots ser independentista i de dretes.
Un altra cosa el lloc està confirmat, serà a l'Ateneu.

Anònim ha dit...

Jo veig més actual la postura de "el de l´oli". És més, i perdona anònim 2, crec que a dia de hui pensar en socialisme pur i dur està fora de contexte, al igual que parlar de llibertat i socialisme és completament incompatible, com ha demostrat la història.

P.D. Quan parle de socialisme no em referisc a la política social-demòcrata que en l´actualitat porten endavant partits com el malanomenat PSOE

Anònim ha dit...

Soc l'anonim dos; interessant els comentaris d'esta nòticia del blog, son comentaris inteligents, que fan pensar i han pensat.
Al anònim tres dir-li:
El socialisme "pur i dur" no està esgotat, ni fora de context. El model que està esgotat i estem veien dia a dia que està fent pols el planeta és el capitalisme. El que passa, com va dir el Titot a la presentació, que parles de socialisme i hi ha gent que li ve al cap Boyer i a un altre Stalin, I ni un ni l'altre.
I davant el capitalisme, l'unica ciencia que hi ha per cambiar l'actual model de societat és el socialisme, clar està que no eixirà del no res, s'haura de lluitar molt i dur per aconseguir-ho i mes val que ho logrem o el planeta s'hen va a fer la ma. Aixina de clar. O tu quin model de societat creus que pot aturar açó?

Anònim ha dit...

Jo crec que el model que pot aturar açò és 1 solament: un estat totalitari on els 5 membres del PP a l'ajuntament tindrien poder sobre totes les persones. Seria un país meravellós on sols es podía parlar castenallo i vestir amb samarreta roja, pantalons grocs i calcetins rojos: es diria vestit tradicional-nacional o traje estanquer. Sempre estaria el sol alt i la gent aniría de cara a d'ell. Les ceres i carrers es pinatrien de blau i les dones tindrien prohibit eixir de la cuïna. Els rics serien més rics i els pobres..., bè pobres no hi haurien en el fantàstic món de Yoli, Luis i cia. La inetl-ligència estaria completament prohibida a l'igual que l'us de la raó. Sols es vendrien llibres de Sanchez Dragó o Fernando Savater, sols s'escoltaria la COPE i únicament llegiriem l'ABC o el Mundo. Canal 9 es convertiria en la TELEVISIÓN NACIONAL POR EXCELENCIA i Rita Caguerà tindria una estàtua gegant (menys que ella) a l'entrada del poble. Les gavines serien l'unica au protegida i les corregudes de bou es farien als trinquets. Ah! i tots els catalanistes, rojos, separatistes, africans, romanesos i bulgars, sudamericans i asiàtics, treballarien a la cantera per poder trau-re suficient pedra per fer el fogó de l'estatua de Rita.

Anònim ha dit...

El que esta clar es que el model capitalista de hui en dia es insostenible. Les reserves de petroli estan menys de la meitat, la crisi econòmica està al girar el cantó,el canvi climatic cada vegada es mes visible...
I nosaltres estem empenyats en seguir fins que no quede rés.
Visca el capitalisme!!!!

Anònim ha dit...

*El de l'oli*
Lamente no haver assitit a la xarrada, tenia coses per fer. Però estic disposat a dialogar sobre indepedència i socialisme a aquest fil.
Sempre que siga un diàleg obert i intel·ligent. Que de moment està sient-ho.
Salut!

Anònim ha dit...

ie! el de l'oli, eres de Beniarrés?
Podriem debatir-ho a l'Ateneu? seria interessant, no creus? A vore si és possem en contacte.

Anònim ha dit...

* El de l'oli *
Ie! l'últim anònim.
Si, sóc de Beniarrés. Però crec que és més divertit debatre les coses quan l'anonimat ens protegeix del què diran.
I creu-me, ningú està lliure del què diran. Pequè les relacions sempre són complicades. I escrivint em sent còmode. Perquè puc repensar el que he dit i quan escric es queda per sempre i no puc dir "donde dije digo, digo diego".
Així que de moment, ens cartejarem.

Que per cert, posa't un pseudònim quan escrigues... i ens escriurem de socialisme algun altre dia.
Així portem una mica de cultura al blog, que mai va mal.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...