He llegit aquest mati un article publicat al diari EL PAIS escrit per Carmen Moran i he considerat oportú publicar-lo al blog doncs la vida que li pot donar un geriàtric públic al poble on està situat resulta un revulsiu per a tota la societat i per a crear llocs de treball, a més a més , de donar-los als nostre majors i necessitats l’atenció que es mereixen hui però que demà serem nosaltres els qui ho gaudirem.
De tots es conegut com any rere any, perillen unitats escolars al col·legi públic Perputxent, sense anar més lluny aques mateix any i on la natalitat ha disminuit notablement al poble. El nombre d'aturats ja arriba a 100 persones inscrites al SERVEF i sembla anar a més fins que aquest crisi dure.
Que la Diputació, la Generalitat i l'Estat Central compren l'edifici de les monges com a edifici protegit que hi és i després destinar-lo com a un Geriàtric Públic amb la inversió que es preten destinar a la construcció del nou Centre Social (600.000 €) deuria ser una prioritat per a l'actual equip de govern, altra cosa serà el que es faça.
Perquè envers de ser Romangordo no podria ser Beniarrés? Podriem copiar aquest exemple.
Con el geriátrico llegaron los niños
Un pueblo de Cáceres abre la escuela, tras 20 años de clausura, para los hijos de los cuidadores de mayores.
El dinero, cuando se tiene, se puede invertir en muchas cosas, pero la alcaldesa de Romangordo (Cáceres) estaba empeñada en que los niños volvieran a correr por el pueblo. ¿Abrió una escuela? No, una residencia de ancianos. Et voilà, este curso 19 alumnos llenan los pupitres de un pueblo que tuvo cerradas las aulas por falta de clientela durante 20 años.
El cuidado de los ancianos es uno de los motores que pueden sustituir la caída de la construcción en España y dinamizar el mundo rural. Para muestra, un botón: Romangordo tiene 216 habitantes y un geriátrico con 50 plazas gestionado por el ayuntamiento que se reinauguró en 2006. Ha proporcionado 22 empleos directos y, al menos, dos indirectos, un maestro y una maestra, que son los que más ilusionan a Charo Cordero, la alcaldesa. Varias familias se han instalado en el pueblo porque han encontrado trabajo en la residencia de ancianos, como limpiadores, auxiliares de geriatría, terapeutas.
Con ellos, llegaron los niños, que, además, tienen comedor gratis. Javier Torres y Silvia Puñal, 29 y 27 años, vivían en Madrid, pero se quedaron en paro, así que han hecho el viaje contrario al que hicieron sus padres cuando eran jóvenes. Han dejado la ciudad para volver al pueblo: allí tienen empleo. Ella se ha colocado como limpiadora en el geriátrico y él, en la construcción. El pequeño Hugo, que cumple dos años en octubre, es otro aspirante a la escuelita del pueblo.
Las dos mayores de Isabel y Paco ya hacen secundaria en Navalmoral, pero los tres pequeños siguen en Romangordo. Cinco hijos como cinco soles para dar vidilla al pueblo. Este detalle sin duda pesó en la decisión de la alcaldesa cuando contrató al matrimonio hace tres años. "Éramos un buen partido para el colegio", se ríe el padre, Paco Pilo, auxiliar geriátrico, como su mujer. "Si te gusta el campo y la tranquilidad, esto es calidad de vida. Los niños no paran, y tienen donde entretenerse. Ahora mismo están en el cíber, con una profesora que les enseña de todo, están muy entretenidos", añade.
Tamara Hernández, limpiadora en el geriátrico, también ha encontrado calma y trabajo en este pueblo de pizarra rojiza. Su niña se ha escolarizado este año por primera vez.
En 2007, la Junta de Extremadura premió el empuje de la alcaldesa inaugurando el curso escolar en Romangordo. "Ese día lloré", dice Charo Cordero. Allí estaba ella, con los 15 niños de entonces, viendo cómo el presidente de la comunidad, Guillermo Fernández Vara, felicitaba la iniciativa.
Romangordo está ubicado muy cerca del Parque Nacional de Monfragüe y pertenece al entorno de la central nuclear de Almaraz. Por tanto, es un municipio con mucho dinero. "Sí, pero otros hacen plazas de toros, nosotros preferimos la residencia de ancianos", se defiende de inmediato la alcaldesa.
El consistorio, gobernado por el PSOE, tiene gran vocación de gestión pública y gestiona numerosos servicios, incluido el único bar. Pero la iniciativa privada también tiene su lugar. "Una de las familias que llegó a trabajar a la residencia ha montado una empresa de limpieza. Ellos barren las calles y se encargan del aseo de todas las dependencias municipales", cuenta orgullosa la alcaldesa. Si todo sale como está planeado, dentro de unos años quizá los niños salgan de la granja escuela para inaugurar un nuevo centro educativo. Y ese día, la alcaldesa, echará alguna lágrima más.
11 comentaris:
MOLT BONA NOTICIA
ESPERE QUE EN VES DEL CS VAGIN UN CENTRE DE DIA O NIT
JA QUE HI HAN MASSA EDIFICCIS PUBLICS JA EN EL MUNICIPI EN DESUS
PROU DAPARENTAR!!!!!!!!!!
PROU DE FXADA!!!!!!!!!!!
Edificis públics (de l'Ajuntament), que jo conega (corregiu-me, si hi ha algun més):
1-Ajuntament nou
2-Ajuntament vell (dues plantes)
3-El Joan Fuster
4-La Biblioteca i la Música
5-Els jubilats i les "Ames de casa"
6-El Mercat i la planta alta
7-L'antic matadero
8-El Museu de ¿La Cova de l'Or?
9-¿...?
Ara pensem quins usos de caràcter social, cultural tenen i ens fem una altra pregunta: ¿són realment públics?
Les respostes a la bústia de suggeriments de l'Ajuntament.
Molt bo l'últim anònim.
Em ve al cap ara la vergonya d'internet que ens ofereix el poble (que al cap i a la fi és un servei públic semblant als edificis) i em cau la cara de vergonya.
I en quant als edificis públics del poble i el servei que se'ls dóna, uf! L'ús social brilla per la seua ausència.
Espere que, almenys, si que donen un ús més particular als mateixos.
Per cert, algú podria dir-me què hi ha al Museu? Que en saps Fede?
a oli en el museu despres de gastar-se 120.000euros l´unica cosa que hi ha en la planta de baix es una exposicio de la cova l´or amb uns paneills informatius però en la part de dal no hi ha res.
a l´atre ananim dirte que hi ahn més edificis:
9-magatzem darrere de l´ajuntament
10-escola d´infans
11-c.p. perputxent a on esta el gimnas i altre magatzem
12- en poc temps en nou edifici del pla 2000E
la pregunta que en faig és de tots els edificis que hi ha en el poble públics quans d´ells son utilitzats correctamen.........
Quins 120.000 euros més mal gastats!
I la gent de l'Ateneu i de l'Esportí buscant locals per reunir-se.
No te un altra feina l'ajuntament que donar als de l'Ateneu i l'esportí un local. I si per demanar que no quede pq no hem donen un traster a mi que hem fa falta?
ELS DE L'ATENEU NO VOLEM NINGUN LOCAL DE L,AJUNTAMENT , SOM AUTOSUFICIENTS . SIGA EL PP QUI MANA O FORA UN ALTRE.
No seria mala idea que la planta baixa de l'Ajuntament vell el puguera cedir (no donar, com el de la Música) als de l'Esportí.
Recorda (al de la Oliva) que una entitat, assciació, etc. no és un particular. Crec que l'ús actual d'eixe local és zero ¿no?. ¿o el gasta Beniarrés Jove?
Ofens quan compares les apetències particulars d'un ciutadà amb les activitats que puga realitzar una associació.
ostia quant "el de..."
es una plaga?
els agrada el nom?
D'acord amb l'últim anònim. Poses els punts sobre les is.
I em sembla una pena (i gran) que el local al que fas referència, al que se'n fa ús zero, estiga així. Un edifici amb tanta història en Beniarrés.
Encara que millor no emprar-lo que fer-ho malalment, no cregueu?
A tot açò estic parlant i no se si la gent de Beniarrés jove en fa ús encara.
Algú de Beniarrés Jove podria respondre?
Si la política de la Generalitat Valenciana fora la de donar serveis públics i fer complir la Llei de la Dependència, el construir un Geriàtric públic a molts dels pobles de la nostra comarca sria un vertader revulsiu tant econòmic com demogràfic per a molts dels nostres pobles veïns i el nostre també que veuen com tanquen escoles i unitats escolars, es donen serveis públics de transport tercermundistes, ens priven de l’assitència hospitalària domiciliaria, de infraestructures modernes i funcionals, es a dir el manca és una vertadera voluntat de servei als demés i no de servir-se dels demés per a un profit propi.
Gastem-se els 600.000 € en construir un Centre de Dia o de Respir per als nostres majors d’ara i per als majors del futur que serem nosaltres i al mateix temps donem treball en aquests temps tant difcils.
Publica un comentari a l'entrada