BENIARRÉS AL DIA NI COMPARTEIX NI ES FA RESPONSABLE DELS COMENTARIS QUE EN AQUESTA PÀGINA ES PUBLIQUEN.
AQUELLS QUE CONTINGUEN OFENSES, INSULTS O SEMBLANTS, NO SERAN ADMESOS.
Actualitat: AJUNTAMENT: Elecció i nomenament del nou alcalde de Beniarrés

dijous, 9 de desembre de 2010

Medi Ambient recupera els bancals del Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell

La Conselleria de Medi Ambient ha impulsat un projecte per recuperar el sistema de bancals del Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell, un dels principals elements arquitectònics i patrimonials d'un espai natural en què la Conselleria ha invertit prop de 20.000 euros durant 2010.

Declarat Paisatge Protegit pel Govern Valencià a l'abril de 2006, la Solana del Benicadell és un espai natural de 900 hectàrees de gran valor ambiental, ubicat als termes municipals de Muro d'Alcoi, Gaianes i Beniarrés.

La rehabilitació dels bancals de la Solana del Benicadell, iniciativa que la Conselleria de Medi Ambient va a desenvolupar en diferents fases, té com a principal objectiu la conservació i millora dels paisatges generats per la interacció entre l'activitat humana i el medi natural.

Els treballs de recuperació, que són a càrrec de la Brigada de Manteniment i Conservació del paisatge protegit, pretenen conservar els abancalaments de l'agricultura tradicional de oliverar; frenar l'acció erosiva de les aigües pluvials, fomentar el manteniment de la biodiversitat, ja que els bancals alberguen espècies de flora i fauna; disminuir la propagació d'incendis en eliminar el matoll i recuperar les formes originals de les construccions tradicionals en "pedra seca".

Orígens al segle XVIII
L'origen dels abancalaments es troba en la pressió demogràfica que va patir la zona del Benicadell al segle XVIII, quan les vessants de la muntanya van començar a utilitzar-se per l'ús agrícola i altres activitats tradicionals, com l'explotació fustera, l'extracció de llenya i l'apicultura.

El cultiu en bancals és una de les constants del paisatge agrari mediterrani.Doneu èpoques molt antigues, però especialment des dels segles XVIII i XIX, la manca de sòl agrícola va obligar als camperols a instal lar cultius en les vessants de la muntanya, anteriorment desestimades, per resultar massa inclinades.

Els abancalaments es caracteritzen per estar construïts amb materials i tècniques tradicionals de "pedra seca". El seu nom indica una tècnica constructiva que consisteix a col.locar les pedres de diferents mides, annexes unes a altres, sense cap altre material que les uneixi.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...