Sabeu ?

Escrit publicat al perfil de Facebook de  Carles Crespo Jordà

Sabeu? Jo sóc un d'eixos tants que avui diuen que van crèixer amb Radio Televisió Valenciana. Recorde que a ma casa no arribava Punt 2, mentre que a casa de tots els meus amics si ho feia. Tots coneixien en Sin-Chan... I veien a Maria Abradelo a un planeta desconegut amb un Babalà que anava en una petita nau espacial i un sempre genial B.O.L.E.T ("Xips!")... Recorde com li pregava a mon pare per a que fera alguna cosa per a poder veure Punt 2.

Finalment, Punt 2 va arribar a casa! "Culet, culet!" el "Ei guapa! T'agrada el pimentó?" i el "Ei, açò és un barret-copter!" formaren part de la meva vida. Poc a poc, els Simpson i els Digimon (Etemon, crack) foren ocupant el lloc de Punt 2.

Carles Crespo Jordà

Amb els anys, RTVV (i en especial, Canal 9) s'anà convertint en una cosa que els adults (d'esquerres, encara que jo amb d'esquerres entenia esquerrans ["surdos"], com un servidor) criticaven i un canal que ma mare em feia ficar per a veure l'oratge. Avui en dia encara no se que és el que tenia el calb de Canal 9 que tots els dies el tenia que veure dir el temps que faria a llocs que no m'interessaven.

Fins i tot recorde un dia en que un dels grans professors que m'han donat classe em va dir "Canal 9 és la pitjor televisió del món, oficialment". Però inmediatament ens va demanar que li diguéssim programes en valencià per a que unes noves estudiants lituanes poguessin aprendre valencià amb dibuixos animats.

Vaig anar fent-me major, entenent algunes coses, decidint cap a quin horitzó polític (dic horitzó perquè crec que en la política mai pot haver-hi una meta final, sempre s'ha de poder millorar) caminaria i començant a entendre que Canal 9 era un arma del poder. Punt i final.

És la creença que tinc des de fa anys, fins i tot mentre faig la carrera de periodisme ("el senyor mos guarde")... L'any passat encara vaig fer un treball que li vaig posar "Canal 9 i Francisco Camps: Amigos para siempre" o "Vida y Milagros de Francisco Camps, según San Canal 9" ara no recorde quin vaig entregar al final...

He de ser realista, Canal 9 feia coses repugnants... "Maduixa sona massa català" cal dir "Fresa"... Olé tú! "Per a qué dir vaixell si tenim barco?" (escoltat la setmana passada). Su puta madre!

Però és com eixe amic o amiga que no pots parlar amb ell de política però estimes igualment, amb el qual tens records molt bons i us heu aportat moltes coses... Qui no gaudia amb "Una del oeste"? Qui no s'aborronava mirant les "entraes" de moros i cristians? O amb les falles? Ací puc fer l'acudit fàcil de que amb les gaiates no s'aborrona ningú però seria mentida.... Qui no donava les gràcies pel "Cine sense pauses"? O per veure el poble del costat a qualsevol programa i quedar-se mirant la tele fins que coneixies a algú? "Mira el Paco! Que cabró! Ai mira! Eixa és la tia Maria! Xico si, la germana de Pepe eixe que viu dalt de casa la tia Conxita" (T'ha quedat clar?). I Ben-Hur a Setmana Santa! Déu meu! M'encanta veure Ben-Hur amb ma mare!

Tots esperavem que, algun dia, el PP deixara de governar i, amb una mica de por, pregavem per a que el següent govern no pervertira la nostra televisió.

La setmana passada sortí l'oferta de pràctiques laorals de final de carrera amb diverses places per als informatius de Canal 9... Jo no m'ho podia creure, no cabia en mi d'il·lusió, encara que molts companys em deien "A Canal 9? En serio? Ni de conya" jo tenia molta il·lusió de poder fer el que m'agrada i fer-ho en valencià. Ara ja puc oblidar-me d'eixe petit somni...

I és que continuava sent nostra. Tot i ser en part responsable de la situació política que tant de mal ens ha fet, ha estat sempre al nostre costat... Per cada disgust ens donava alguna alegria... Menys quan van matar a Rafel en l'Alqueria Blanca... (Recollons pandereta! Assassins!).

En definitiva, millor, pitjor... És igual, era nostra. 

Radio Televisió Valenciana, amiga, et perdone. No vull dir-te adéu. No vull que marxes.