Descoberta irregularitat urbanística a González Pons en terme de Planes

L'implicat era aleshores conseller de Cultura i posteriorment d'Urbanisme

Ell mateix va autoritzar el PAI que es va aplicar sobre la propietat familiar

Al Registre de la Propietat de Cocentaina hi ha una escriptura del 7 de juliol de 2004, de la compra-venda de “Mas de la Foia” (de la mare de Gonzàlez Pons), del terme de Planes (El Comtat), que es va fer en la notaria de Muro.

La finca rústica de secà es diu “Mas de la Foia” o “Mas Blau” i era propietat dels hereus de Guillermo Pons Ibáñez, besoncle d'Esteban González Pons. Els hereus es van constituir en una associació de guanys, formada per la mare de González Pons i els seus germans.

Obres d'explanació en La Joya de Planes,
vora de l'embassament de Beniarrés

Guillermo Pons l'havia adquirit en 1953 en molt bones condicions de Beneficència (havia estat d'una familia de cacics morts a la Guerra Civil) i la formaven set parcel·les unides de 403.070 metres quadrats. A la mort de l'oncle Guillermo, sense descendència, la va heretar la mare d'Esteban González Pons i els seus germans. La qualificació en les Normes Urbanístiques de Planes era la d'agrícola d'especial protecció.

En la taxació realitzada en 1997 per encàrrec de la comunitat de bens, els terrenys van ser valorats en 24,7 milions de pessetes (148.000 euros).

En les eleccions de 2003 arribà a l'alcaldia Francisco Javier Sendra Mengual (PP) i ja en 2004 s'inicien els tràmits per declarar URBANA“urbana” la finca rústica dels Pons, constituint un PAI. Gonzalez Pons, fill de l'ama, és en aquest moment Conseller de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana, nomenat per Francisco Camps, i dirigent del PP. En aquest mateix any Camps el nomenarà Conseller de Relacions Institucionals i Comunicació. A partir de 2006 i fins 2007 ocuparà la cartera clau per als seus interessos familiars la de Conseller de Territori i Vivenda.

Els últims tràmits de la urbanització es van aprovar en 2007 quan González Pons era titular de la cartera de Territori, Conselleria, competent en la matèria, i va tindre l'honor de poder signar la requalificació corresponent per poder desenvolupar un PAI.

Una setmana desprès que l'Ajuntament, amb majoria del PP aprovés la tramitació per a declarar urbà el Mas de la Foia, uns 471.000 metres (s'havien incorporat part d'una finca veïna, propietat d'uns amics del mateix González, pròxims al PP i a l'Alcalde, que li ha permés posar portes al Camí Reial a Xàtiva, va ser venuda al promotor, l'empresari Carmelo Vicens Ash. El preu de venda, segons recull l'escriptura, dipositada al Registre de la Propietat de Cocentaina. El preu estipulat va ser de 721.214,53 euros, però, malgrat tot, dos dies més tard es va corregir el preu de l'operació, i va quedar fixat oficialment en 901.518,46 euros.

La urbanització es va iniciar en el mateix 2007 —ara està paralitzada i l'Ajuntament de Planes l'ha adjudicada a un altre urbanitzador, també militant del PP de Piles— i es preveuen 292 xalets d'uns 300 metres quadrats cadascun.

Amb raó no figura enlloc

REDACCIÓ

González Pons i Alberto Fabra
en un darrer míting del PP a València

Ja s'hi veu que els serveis d'informació del partit que ara sustenta el poder absolut a tot el territori estatal i també al País Valencià, han tancat el forat d'entrada als cercles de poder i han sabut posar sobre la taula del president del partit i ara també president de l'Estat, els corresponents informes sobre persones, organitzacions, moviments i aspiracions dels militants més significats i destacats.

La minvada presència de valencians al govern conservador, es fa cada dia més evident. Ni al primer ni al segon esglaó s'hi divisen. L'actual president ha actuat amb cautela i aquella declaració pública que estaria davant, darrere i al costat de Francisco Camps, s'ha esfumat una vegada que aquest s'ha assegut ala banqueta dels acusats i a la primera revolteta.

Ara s'ha sabut que el que fos conseller ”tot terreny” i portaveu del PP Nacional —com ells diuen— tenia coses a amagar, no sols al cas Gürtel i Palma Arena, sinó també a la terreta dels seus avantpassats. No hi ha dubte que aquest personatge va protagonitzar tot un “pelotazo” i no la mentida que intentà fabricar contra la que fos vicepresidenta del govern de Zapatero, Teresa Fernández d ela Vega, a Beneixida. Gràcies que les hemeroteques, les notaries i els registres de la propietat, posen la gent al seu lloc.

Noticia publicada a El Punt Avui +