Les retallades arriben al menjador escolar
La Conselleria d'Educació continua amb la seua política “d'estalvi”. L'augment del barem de les ajudes dels menjadors escolars fa preveure que molts pares no podran gaudir la beca. A més, aquest curs els educadors dels centres d'educació especial hauran de costejar-se el dinar.
Sembla que l'educació continua sent una competència de segona entre les prioritats del Consell. A la manca de professors que assenyalava l'Informatiu la setmana passada, s'afegeixen ara els problemes i els retards en la concessió de la beca del menjador d'aquest curs acadèmic des de la conselleria que lidera José Ciscar. Alguns pares es quedaran sense la beca i hauran de fer front als 100 euros de menjador que suposa no tindre les ajudes oficials.
Aquesta setmana començava l'horari habitual dels escolars amb vesprades incloses i, tot i que molts pares i mares ja utilitzen des d'ahir els menjadors dels col·legis per als seus fills, encara no coneixen si rebran la beca per assumir eixa despesa. En altres anys, a hores d'ara, les llistes de les ajudes ja estaven publicades, però en aquest curs s'ha retardat tant la publicació dels resultats que ha fet que les famílies vegen amb incertesa la concessió d'aquesta beca.
Ahir, la presidenta de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (FAPA-València), Mª José Navarro, alertava que molts alumnes es quedaran enguany sense aquest tipus d'ajuda, perquè el barem aplicat per a la concessió ha augmentat. “Com que hi ha més alumnat que demana la beca, cada vegada la puntuació exigida és més elevada, i la Conselleria no inverteix perquè arribe a tots els que la necessiten”, apuntava Navarro.
La Federació de Pares considera que les beques de menjador són claus en l’escola pública. Per aquest motiu, des de FAPA-València es demana a Ciscar que augmente la partida de beques de menjador, ja que molts pares que en anys anteriors gaudien d'eixa ajuda, és molt possible que no la reben aquest curs per l'increment de la ponderació. Aquest govern “crea una incertesa asfixiant per a milers de famílies que necessiten l'ajuda, més en una època de crisi com la que estem vivint”, va afirmar ahir la síndica d'EUPV en Les Corts, Marga Sanz. La diputada va reclamar explicacions a Ciscar “sobre aquestos retards injustificables que afecten vora el 50% dels alumnes d'infantil i primària que acudeixen als menjadors escolars”.
A pels més febles
La polèmica als menjadors escolars, però, no s’atura amb la manca de repartició de les beques. Com ja ha esdevingut tradició des de l’inici de la crisi econòmica, els més febles de la cadena laboral a la Conselleria d’Educació són de nou els perjudicats per les retallades del Consell. Ahir mateix deixaven de tindre el dret a menjar gratuïtament al seu lloc de treball els educadors de nombrosos col·legis públics d’educació especial de la província de València. Es tracta del personal funcionari que dóna suport als alumnes amb discapacitat a l'hora de normalitzar el seu desenvolupament a l'escola. Segons ha pogut saber l’Informatiu, un inspector de la Conselleria d’Educació va reunir fa a penes deu dies -amb el curs ja començat- els directors dels principals centres d’educació especial de València i la seua contornada i els va indicar que, a partir d’ahir mateix, quedava prohibit que els educadors menjaren gratuïtament al seu lloc de treball.
Així ocorria des de la creació de la figura dels educadors a mitjan dels 80: una vegada finalitzat el seu -obligatori- torn de vigilància i cuidat dels xiquets als col·legis, tenien 45 minuts per dinar gratuïtament el mateix menjar que els seus alumnes. Des d’ahir, però, la Conselleria va donar l’ordre a les empreses de càtering que els cobraren eixos plats: entre 2 i 4,5 euros -depenent del centre- hauran de pagar cada dia els educadors valencians, el sou dels quals no arriba als 1.200 euros. Diverses fonts afectades consultades ahir per este diari destacaven la“injustícia i l’arbitrarietat” que esta retallada afecte un dels estaments dels col·legis que menys cobra i que la mesura només afecte als centres als que treballen un nombre important d’educadors. Als col·legis ordinaris, de fet, en els quals el nombre de treballadors d’este estament difícilment arriba a la cinquena, la mesura no s’ha aplicat, però sí als centres per a discapacitats, on treballen al voltant d’una vintena d’educadors per col·legi i que, per tant, suposen una major despesa econòmica.
Els treballadors, però, no s’han quedat amb els braços plegats i han optat per reunir-se a banda d’uns sindicats en què desconfien per la seua manca de sensibilitat pel col·lectiu al llarg dels últims vint anys. Així, alguns, assessorats per advocats sindicals, confirmen a este diari que podrien recórrer a la via legal per denunciar a la Conselleria davant el que consideren l’enèsim atac a un estament al qual cada vegada se li exigeix més. En eixe sentit, els educadors denuncien el retard de l’administració a l’hora de cobrir baixes temporals, però també la laxa interpretació que fa la Generalitat de les seues funcions. Segons el seu conveni, entre les seues funcions es troben “la cura i vigilància” dels alumnes al menjador, però, en no especificar-s’hi res més, el sector reclama que la Conselleria aclarisca si els competen funcions com l’alimentació dels xiquets o l'administració dels seus medicaments, unes reclamacions que cuegen des de fa anys davant la Conselleria, que veu com revifa la polèmica al calor de les retallades.
Noticia publicada a l’Informatiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada