Una visió de Beniarrés

Yaiza Ferrer i Alonso ens explica al seu blog "A cada bolet, una lliçò" la visió que té de Beniarrés

Aquest poble, xicotet, acollidor, de muntanya, valencià... Ha esdevingut des que vaig anar-hi per primera vegada el meu segon poble. La veritat és que, mai no he passat més de 5 dies sencers allí però, potser siga per això perquè me l’estime com si hi visquera tot l’any.

Recorde la primera volta que vaig anar a Beniarrés com si fóra ahir... Va ser el dia de la vespra de les Festes de ja fa uns 6 ó 7 anys. Ja era de nit i vaig arribar amb els meus pares, com era d’esperar sabent que tenia 11 – 12 anys d’edat. Només entrar al poble i aparcar el cotxe, vam dirigir-nos cap a la plaça on està l’Ajuntament. Eren carrerons estrets, sense massa cotxes. No hi havia llum gairebé a tot el poble. Feia la típica frescoreta de nit d’estiu: no fa fred, no fa calor, s’està molt “rebé”. La meua primera impressió del poble, veient que no hi havia llum i que els carrerons eren molt estretets, no va ser massa bona. Primer vaig pensar “quin poble, xe! no tenen ni llum? açò què és? jo ja no torne!!” Minuts després, vam arribar a la plaça. Era de gom a gom. Allí vam trobar els meus oncles i les meues ties i em van dir, paraules textuals que encara recorde: Ai la xiqueta esta, que no tens por als “cuhets”? posa’t un mocador tapant-te el nas i la boca que t’ofegaràs!Eixes paraules, en realitat, les recorde perquè em van fer aterrir-me molt. Ja no sabia què passava, tot el poble a obscures, moltíssima gent a la mateixa plaça i, al remat, m’havia de tapar la boca i el nas “per no ofegar-me!”. Després ho vaig comprendre: estava a punt de començar el correfocs.

Era la primera vegada que veia un correfocs i, des de llavors, m’encisa! Aquell any va ser el primer i em feia un poc de por, però després any rere any, sempre he volgut de participar-hi! Fins que, fa dos anys, el van llevar.

Tornant a la primera nit que vaig anar, després vam anar a ca ma tia Filo a sopar, tota la família i ja més tard, al concertet que fan sempre a la plaça.

Eixa era la rutina de gairebé tots els anys. Anar de vesprada, tirar cohets, jugar, emprenyar a tot el poble, vore la cordà i cap a casa. Segons vaig anar creixent, el que féiem a les nits de les festes ha anat canviant... Anys després, vaig anar també a veure el campionat de pilota valenciana. Allí vaig descobrir que és un esport que m’agrada molt!

En realitat, no sé si és perquè he anat en festes i m’ho he passat molt bé, perquè tinc amics i família allí o, simplement, perquè allí tinc la tranquil·litat que necessite i que tan poc veig a Alcoi. Això sí, enguany que vaig poder gaudir de tota una setmana sent beniarrera, a la meua casa del poble – que sembla una casa d’ocupes, però s’hi pot estar almenys una setmana... – i amb els cosins i amics, he descobert que m’encanta estar allí. Només el fet que cada matí puguem sortir per la porta i ja ésser al carrer sense haver de baixar escales o l’ascensor; poder caminar pel mig del carrer i anar tranquil·lament i saludant els veïns; poder tindre la porta de casa oberta sense por a que entre algú; assomar-te al balcó i veure no massa lluny el Benicadell; sentir l’aroma a muntanya i a terra banyada, a pòlvora a cada nit i a cada dia de festes; poder pujar a l’ermita a seure’s a un marge i mirar el paisatge del Comtat: l’embassament de Beniarrés, els pobles dels voltants, el Benicadell, el Montcabrer, el castellet de Cocentaina... Poder anar a peu o en bicicleta a l’embassament a berenar, una mica allunyats de la vora, perquè l’olor no és massa agradable, diguem-ne. Poder fer tantes coses i viure amb tanta tranquil·litat és el motiu pel qual m’encanta eixe poble.

Sé que a cada poble es poden fer coses semblants però, per a mi, no sé per què, Beniarrés és especial.

En fi, el meu somni des que vaig descobrir que allí es pot viure d’eixa manera, és que en un futur si tot va bé i la resta de la família vol – perquè la casa és tan meua com dels meus cosins, de ma tia i mon oncle i del meu germà i els meus pares i de la meua iaia... – i si Déu vol, intentaré d’arreglar-la, rehabilitar-la i fer-la meua. Posar-li parets lluïdes i totes eixes coses que tenen les cases normals, no com aquella i... anar-hi a viure un temps!

Bo, per acabar, vos convide a que este any que ve vingueu algun dia a les Festes de Beniarrés, que són del 14 al 18 d’agost. Ja sabeu, eixos dies estan ocupats a l’agenda, no podeu dir que no! ;)