Els funcionaris de l’administració de la Generalitat no deuran saber valencià per a poder treballar. El que és una realitat a Galícia des de fa 22 anys va ser vetat ahir pel PP. L’argument, per no provocar “rebuig” en la ciutadania.
El PP va donar ahir un nou colp al futur del valencià després d’oposar-se al fet que el requisit lingüístic s’incloguera en la Llei d'Ordenació i Gestió de la Funció Pública que es va aprovar a Les Corts. El PSPV va votar a favor de l’esmena, que va tombar la majoria popularista, però va donar suport a la llei per considerar-la més prioritària que el fet que els funcionaris atenguen en valencià. Per la seua banda, Compromís i EUPV van votar en contra d’esta nova normativa.
La inclusió del requisit lingüístic en la funció pública està vigent a Galícia des de 1988, quan l’exministre franquista i aleshores president de la Xunta, Manuel Fraga, va impulsar l’esmentada llei. “El coneixement del gallec és un requisit per a l’accés a un lloc de treball en l’administració pública”, contempla la norma galega, molt més ambiciosa inclús que les demandes que es van fer a València.
Va defensar que la redacció actual de la norma garantix que els llocs de treball puguen ser desenvolupats en qualsevol de les dos llengües oficials. Va afegir que l'article 53, al qual l'oposició va votar en contra, “avança” en este sentit respecte al text antic, ja que “tot i que el coneixement del valencià no figura com a requisit obligatori previ, establix l'obligatorietat de fer els cursos de perfeccionament”, mentre que en la norma de 1995 s'especificava únicament que el personal aprovat en els processos selectius “quedava compromés” a fer això. 15 anys per a un avanç ridícul.
Per la seua banda, la Plataforma a Favor del Coneixement del Valencià per a l’Accés a un Lloc de Treball de les Administracions Valencianes es va manifestar a les portes del Palau de la Generalitat per denunciar la no inclusió del requisit lingüístic. Segons el seu portaveu, Toni Gisbert, l’esmena a la qual s’ha oposat el PP “només pretenia aplicar allò que dicta l’article 16 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”.
Segons va explicar, la norma contempla que “les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”.
La Plataforma considera que la inclusió d’una esmena com la proposada haguera sigut “un exercici polític de consens i de govern d’acord amb la majoria social d’una societat que entén perfectament que la presència de la llengua pròpia dels valencians s’ha de normalitzar no només a l’ensenyament, sinó també en tots els àmbits socials, començant per les institucions pròpies”. “I més si tenim en compte que hi ha una xifra més que suficient de funcionaris autonòmics capacitats per atendre els valencians en la nostra llengua”, van argumentar.
D’altra banda, la Plataforma va reclamar que el Govern valencià faça públic l’informe que sobre el tema ha fet l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, “però que el PP amaga perquè confirma les tesis de la plataforma”. L’Informatiu es va posar en contacte amb l’AVL però van assegurar que no tenien constància d’este informe.
El PSPV va votar a favor de la llei per l'"interés general”, però el diputat socialista Joan Ignasi Pla va defensar que no hi ha “cap excusa” perquè qualsevol persona haja de conéixer el valencià per a poder ser funcionari i va afirmar que quan guanyen les eleccions inclouran el requisit lingüístic.
Per la seua banda, el parlamentari de Compromís Josep Maria Pañella, va criticar el suport del PSPV a la norma, perquè suposa, va dir, “col·laborar amb la política regressiva de la Generalitat respecte al valencià”, mentre que la portaveu d’EUPV, Marga Sanz, va destacar que la llei “relega” la normalització del valencià i va criticar PP i PSPV per a aplicar un “corró bipartidista” per a aprovar el text.
La diputada del PP Asunción Quinzá va subratllar que la Comunitat “és un territori que té dos llengües”, per la qual cosa, segons va assenyalar, la incorporació del valencià dificultaria l'accés dels habitants de les zones castellanoparlants a la funció pública i va remarcar que la “imposició” del coneixement d'esta llengua acabaria per provocar una “confrontació” i un “rebuig”social al seu ús.
Noticia apareguda a l'Informatiu
4 comentaris:
no necesiten cap suport,el PP tenen majoria absoluta!!! una vegada més el PSOE demostra l'estima al poble valencià semblant petardos fallers. castellans, inconsciens,vergonya que no teniu!!!
Fede que collons fas en el psoe, es igual que el pp , son partits espanyolistes que ni estimen la nostra llengua ni la cultura, no la volen , son espanyols.
que collons vol dir:"El PSPV va votar a favor de la llei per l'"interés general”"? Que volen jugar a les dos bandes mentre ens desfan poc a poc com a poble.
Consulteu l'atricle 3r de la Constitució Espanyola i també l'article 6é de l'Estatut d'Autonomia de la CV, podreu observar que el valencià té els mateixos drets i obligacions que el castellà, aleshores, on està la igualtat si eliminen la obligatorietat de l'ús del valencià a nivell administratiu? Qualsevol persona que treballe de cara al ha de dominar tant el valencià com el castellà, així que si eliminen l'obligatorietat del valencià no se com podran fer front a la realitat social del bilingüisme.
Publica un comentari a l'entrada