19 xiquets i xiquetes prenen la primera comunió a Beniarrés aquest any 2009
El proper 7 de juny i coincidint ama la jornada electoral de les Eleccions Europees, es celebra al nostre poble la celebració del sagrament de la Primera Comunió, amb 19 xiquets i xiquetes, segons les dades que tinc. Realment és una xifra molt nombrosa per al que venia sen
t habitual als darrers anys i per la natalitat del nostre poble.
El dia d’abans, es a dir, el dia 6 de juny per la vesprada, com ja va sent un costum, el drac Draco de l’Associació Cultural l’Esportí, visitarà les cases de tots els “comuniants” i anirà recollint-los a tots fins acabar en un berenaret.
Aquest dia, és un dia molt esperat per als més menuts i , com no, un dia molt esperat per a les mares i pares, iaios i iaies, que semblen estar moltes vegades més nerviosos que els propis xiquets i xiquetes que prenen la comunió.
Feliç dia a tots i a totes.
Les següents paraules son dues visions diferents del que és la Primera Comunió:
La Primera Comunió per Jaume Traserra
Com més a prop sigui el dia de la primera comunió, més cal que els infants anhelin la vinguda del Senyor amb un cor ben disposat. Aquesta bona disposició demana la celebració de la primera confessió individual. Els nens i nenes són ben sensibles a la incompatibilitat entre rebre Jesús i tenir el cor desordenat per enemistats, mentides i malifetes. Com més viscuda haurà estat aquesta primera confessió, més els infants s’acostaran a l’altar, sorpresos i admirats pel do tan gran que reben. Sabran donar gràcies per la vinguda del Senyor a casa seva i per l’alegria que Ell els dóna.
El proper 7 de juny i coincidint ama la jornada electoral de les Eleccions Europees, es celebra al nostre poble la celebració del sagrament de la Primera Comunió, amb 19 xiquets i xiquetes, segons les dades que tinc. Realment és una xifra molt nombrosa per al que venia sen
t habitual als darrers anys i per la natalitat del nostre poble.El dia d’abans, es a dir, el dia 6 de juny per la vesprada, com ja va sent un costum, el drac Draco de l’Associació Cultural l’Esportí, visitarà les cases de tots els “comuniants” i anirà recollint-los a tots fins acabar en un berenaret.
Aquest dia, és un dia molt esperat per als més menuts i , com no, un dia molt esperat per a les mares i pares, iaios i iaies, que semblen estar moltes vegades més nerviosos que els propis xiquets i xiquetes que prenen la comunió.
Feliç dia a tots i a totes.
Les següents paraules son dues visions diferents del que és la Primera Comunió:
La Primera Comunió per Jaume Traserra
Com més a prop sigui el dia de la primera comunió, més cal que els infants anhelin la vinguda del Senyor amb un cor ben disposat. Aquesta bona disposició demana la celebració de la primera confessió individual. Els nens i nenes són ben sensibles a la incompatibilitat entre rebre Jesús i tenir el cor desordenat per enemistats, mentides i malifetes. Com més viscuda haurà estat aquesta primera confessió, més els infants s’acostaran a l’altar, sorpresos i admirats pel do tan gran que reben. Sabran donar gràcies per la vinguda del Senyor a casa seva i per l’alegria que Ell els dóna.
És cert que no sempre l’ambient familiar i social ajuda els nens i nenes a viure amb tota devoció la seva primera Eucaristia. Per això, cal ajudar-los delicadament i afavorir aquells sentiments de confiança i de generositat, d’admiració i de resposta amorosa que són propis de la innocència i l’espontaneïtat dels infants.
Jesús mateix ens ho ha dit: «Qui no acull el regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas» (Mc 10, 15). Nosaltres hem d’aprendre a acollir el Senyor com els infants són capaços de fer-ho
La Primera Comunió: Una boda en miniatura
La celebració social que envolta un acte de caràcter religiós com és la primera comunió guanya terreny en un mercat que concep aquest tipus de celebracions com a versions a escala d'una boda, tant en el cost de vestits, menús i regals com en la resta de complements. I tot, això sí, amb un desemborsament creixent per a la família i els convidats.
La Primera Comunió: Una boda en miniatura
La celebració social que envolta un acte de caràcter religiós com és la primera comunió guanya terreny en un mercat que concep aquest tipus de celebracions com a versions a escala d'una boda, tant en el cost de vestits, menús i regals com en la resta de complements. I tot, això sí, amb un desemborsament creixent per a la família i els convidats.
Les primeres comunions s'han convertit en un esdeveniment social i un negoci rodó. A hores d'ara, el cost de la celebració social d'aquest acte religiós es mou, si es pren com a referència un àpat amb 25 comensals, entre els 1.200 euros i els 5.300, en funció que qui combrega per primera vegada siga xiquet o xiqueta, així com del dispendi que els pares estiguen disposats a fer. Per complimentar els seus fills i filles, molts pares organitzen, com si es tractés d'un viatge de nuvis, unes minivacances al seu parc temàtic favorit: Eurodisney, Terra Mítica, Port Aventura, etc.
El vestit és, sens dubte, un dels elements claus d'aquell dia, sobretot en el cas de les xiquetes. De fet, el vestit és, juntament amb el banquet, l'apartat més onerós dins del capítol de despeses. Des de fa uns anys, la tendència ha anat evolucionant cap a un estil cada vegada més marcat per la senzillesa, encara que aquesta no s'ha vist reflectida en una rebaixa dels preus. En aquests moments un vestit de comunió d'organdí, el més usual en el mercat i el més sol·licitat, té un preu mitjà que voreja els 300-400 euros, tot i que pot aconseguir els 800 euros i fins i tot superar aquesta xifra. El vestit de carrer es troba sobre els 150-200 euros i sol estar cosit en gases i sedes. A més del vestit cal afegir els complements: sabates, mitjons, enagües, ornaments per als cabells, etc., que com a mínim comporten un desemborsament d'uns 90 euros.
1 comentari:
Jo crec que la comunió es un fet de manifestació pública de ostentació per part de molt pares a Beniarrés. Any darrere any van de casa en casa un montó de 'marujes' a veure el trages i el regals dels xiquets per a després criticar-ho tot. Aquest fet condiciona a molts pares que per evitar ser posats en entredit gasten mes diners que es que realment deurien de gastar. Es tracta de un acte religiós on els protagonistes son els xiquets i no els pares i les seues ostentacions. Per a més ignorància hi han pares que es queden empenyats per anys per voler gastar més del que deuen. A més està el convit, on van un fum de gent. Al final els pares es queden el la butxaca buida i amb casa plena de regals 'inútils' que mai es trauràn profit el xiquets.
Publica un comentari a l'entrada