BENIARRÉS AL DIA NI COMPARTEIX NI ES FA RESPONSABLE DELS COMENTARIS QUE EN AQUESTA PÀGINA ES PUBLIQUEN.
AQUELLS QUE CONTINGUEN OFENSES, INSULTS O SEMBLANTS, NO SERAN ADMESOS.
Actualitat: ECONOMIA: Tanca l'oficina del Banc de Sabadell a Beniarrés

dilluns, 17 de setembre de 2012

Draco compleix 10 anys


Aquest més de setembre el drac "Draco" que pertany a l'associació cultural l'Esporti compleix 10 anys.

Aquest article que podeu llegir tot seguit, va ser redactat per a ser publicat al llibre de les Festes Patronals de l'any 2012. Per motius que desconeixc no va ser publicat i membres de l'Associació Cultural l'Esporti l'han enviat a Beniarrés al dia per a que siga públic i al mateix temps, recordar aquesta figura que representa al poble de Beniarrés allà on va.

L'article és el següent:
10 ANYS AMB DRACO
  
   No fórem més de quinze els socis que, a les primeres reunions, decidirem fer un drac per amenitzar les actuacions de la colla de dolçainers. Va ser de sobte i juntament amb  Raquel Gilabert, vocal de la secció de nans i gegants, quan després de la primera actuació a les comunions, cap a l’any 2000, amb un drac que ens  deixaren la gent de Turballos, trobàrem la inspiració.

   Menys vam ser els que, després de fer l’encomanda juntament amb els caps de Cento i Conxeta a l’artista faller de Xàtiva Paco Roca,  visitàrem l’esborrany fet  de  paper-cartró.Res a veure amb la meravellosa bèstia plena de colors que ara tenim entre nosaltres.

    Al 2001 va eixir a les comunions un drac fabricat al col·legi públic Perputxent  per carnestoltes, tots haguérem d' esperar fins el setembre del 2002 per estrenar  el nostre benvolgut Draco.

   Caldria anomenar alguns xicotets records totalment imprescindibles que feren realitat aquest somni, la col·laboració de les persones que compraren nombres de la rifa d’una Derbi Scooter amb la  qual aconseguirem el finançament del cap de la bèstia i la tela de la cua i especialment a Mª Pilar Jordà Bonell “ la Pinara” per la seua implicació en el disseny i elaboració d’aquesta.

   Juan Luís Tomàs



   No recorde exactament quantes vegades vaig escoltar a Mari Carmen, Amparo, Lidia i a la resta de les xiques contar la calor que havien patit reputant els volants de la cua del Drac, però sí recorde quan Txema va seure al meu costat i em va  dir que havien fet un drac i estaven buscant gent per portar-lo a Batejar, va ser a la primera  nit de les paelles, en la setmana cultural abans de festes, cosa que ens fa adonar-se’n que la nit de les paelles també està d’aniversari.

   I com qui no vol la cosa,  vaig formar part dels primers portadors d’aquesta cua d’onze metres que tant  ens ha protagonitzat debats a les reunions internes de l’associació i més encara, quan després  de l’eufòria dels  primers anys d’aquesta nova experiència, l’Esportí  va experimentar un descens continu de socis, al qual des de la directiva sempre  hem buscat  tot tipus de remeis sense trobar cap efecte. L’únic clar que hem tret endavant és que la cua ha sobreviscut a tot tipus de propostes i discussions i baix d’ella hem passejat  entre altres pels carrers de les tres capitals del País Valencià, sense deixar de banda  el protagonisme que any rere any Draco ha aconseguit  a  la vespra de les comunions,  fent-nos testimonis de l’estima que li tenen els més joves del poble als quals recau la responsabilitat de fer realitat el desig que de segur, demanarem tots els socis en aquest desè aniversari, continuar gaudint d’aquest drac d’onze metres per sempre.

   Miguel A. Sanchis



   Jo vaig ser una d’aquestes xiques que suaren en ple mes de juliol repuntant la cua del drac, la mateixa calor que ara patim quan sortim dintre d’ella, calor i patiment que cada vegada que veus a Draco passejar pels carrers es transforma en orgull i felicitat, com si fos el primer dia on vaig quedar bocabadada del resultat d’haver format part del principi d’aquest projecte. Si haguera de destacar algun dels molts records d’aquests deu anys seria la primera vegada que vaig compartir un viatge amb el drac, va ser al botafoc a Castelló de la Plana i  abans d’acabar la cercavila, quan arribàrem a la plaça major, totes les colles botaren foc a les bèsties a l’hora i va semblar que es feia de dia, recorde com si fos ahir la careta de sorpresa i por del meu Àlex.

   Aquesta és una de les moltes i bones experiències de les quals pots gaudir en ésser part de l’Esportí , i jo especialment tinc  hui l’oportunitat de contar-vos-ho i fer-vos testimonis de l’evolució cultural que el nostre Draco ha significat per al poble de Beniarrés.

DEU ANYS NO SÓN RES i EL NOSTRE DRAC TÉ CUA PER MOLTS MÉS!!!!

Mila Gilabert

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...