Aquest més de setembre el drac "Draco" que pertany a l'associació cultural l'Esporti compleix 10 anys.
Aquest article que podeu llegir tot seguit, va ser redactat per a ser publicat al llibre de les Festes Patronals de l'any 2012. Per motius que desconeixc no va ser publicat i membres de l'Associació Cultural l'Esporti l'han enviat a Beniarrés al dia per a que siga públic i al mateix temps, recordar aquesta figura que representa al poble de Beniarrés allà on va.
L'article és el següent:
10 ANYS AMB DRACO
No fórem més de quinze els socis que, a les
primeres reunions, decidirem fer un drac per amenitzar les actuacions de la
colla de dolçainers. Va ser de sobte i juntament amb Raquel Gilabert, vocal de la secció de nans i
gegants, quan després de la primera actuació a les comunions, cap a l’any 2000,
amb un drac que ens deixaren la gent de
Turballos, trobàrem la inspiració.
Menys vam ser els que, després de fer
l’encomanda juntament amb els caps de Cento i Conxeta a l’artista faller de
Xàtiva Paco Roca, visitàrem l’esborrany
fet de
paper-cartró.Res a veure amb la meravellosa bèstia plena de colors que
ara tenim entre nosaltres.
Al 2001 va eixir a les comunions un drac
fabricat al col·legi públic Perputxent
per carnestoltes, tots haguérem d' esperar fins el setembre del 2002 per
estrenar el nostre benvolgut Draco.
Caldria anomenar alguns xicotets records
totalment imprescindibles que feren realitat aquest somni, la col·laboració de
les persones que compraren nombres de la rifa d’una Derbi Scooter amb la qual aconseguirem el finançament del cap de
la bèstia i la tela de la cua i especialment a Mª Pilar Jordà Bonell “ la Pinara ” per la seua
implicació en el disseny i elaboració d’aquesta.
Juan Luís Tomàs
No recorde exactament quantes vegades vaig
escoltar a Mari Carmen, Amparo, Lidia i a la resta de les xiques contar la
calor que havien patit reputant els volants de la cua del Drac, però sí recorde
quan Txema va seure al meu costat i em va
dir que havien fet un drac i estaven buscant gent per portar-lo a
Batejar, va ser a la primera nit de les
paelles, en la setmana cultural abans de festes, cosa que ens fa adonar-se’n
que la nit de les paelles també està d’aniversari.
I com qui no vol la cosa, vaig formar part dels primers portadors
d’aquesta cua d’onze metres que tant ens
ha protagonitzat debats a les reunions internes de l’associació i més encara,
quan després de l’eufòria dels primers anys d’aquesta nova experiència,
l’Esportí va experimentar un descens
continu de socis, al qual des de la directiva sempre hem buscat
tot tipus de remeis sense trobar cap efecte. L’únic clar que hem tret
endavant és que la cua ha sobreviscut a tot tipus de propostes i discussions i
baix d’ella hem passejat entre altres
pels carrers de les tres capitals del País Valencià, sense deixar de banda el protagonisme que any rere any Draco ha
aconseguit a la vespra de les comunions, fent-nos testimonis de l’estima que li tenen
els més joves del poble als quals recau la responsabilitat de fer realitat el
desig que de segur, demanarem tots els socis en aquest desè aniversari,
continuar gaudint d’aquest drac d’onze metres per sempre.
Miguel A.
Sanchis
Jo vaig ser una d’aquestes xiques que suaren
en ple mes de juliol repuntant la cua del drac, la mateixa calor que ara patim
quan sortim dintre d’ella, calor i patiment que cada vegada que veus a Draco
passejar pels carrers es transforma en orgull i felicitat, com si fos el primer
dia on vaig quedar bocabadada del resultat d’haver format part del principi
d’aquest projecte. Si haguera de destacar algun dels molts records d’aquests
deu anys seria la primera vegada que vaig compartir un viatge amb el drac, va
ser al botafoc a Castelló de la
Plana i abans d’acabar
la cercavila, quan arribàrem a la plaça major, totes les colles botaren foc a
les bèsties a l’hora i va semblar que es feia de dia, recorde com si fos ahir
la careta de sorpresa i por del meu Àlex.
Aquesta és una de les moltes i bones
experiències de les quals pots gaudir en ésser part de l’Esportí , i jo
especialment tinc hui l’oportunitat de
contar-vos-ho i fer-vos testimonis de l’evolució cultural que el nostre Draco
ha significat per al poble de Beniarrés.
DEU ANYS NO SÓN RES
i EL NOSTRE DRAC TÉ CUA PER MOLTS MÉS!!!!
Mila Gilabert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada