Un dia com hui de l’any 1707, va tindre lloc
la batalla d’Almansa, com a conseqüència de la qual, els Borbons van guanyar la
guerra i van governar l’estat espanyol, derogant els Furs del Regne de
València.
Aquell 25 d’abril de fa 305 anys, van ser el
començament de la derogació de l’ús del valencià, imposant el castellà amb el
decret de Nova Planta.
Un 25 d’abril de 2012, he portat el meu
fill Xavi al col·legi Perputxent de
Beniarrés. En ells veus fills i filles de lituans, de búlgars, de cubans, de
marroquins, d’anglesos, d’hondurenys, d’equatorians, de l’Àfrica negra, de castellans
i de valencians. Tots amb un nexe comú,
juguen, parlen i estudien en valencià, aquella llengua que va ser abolida per
decret fa 305 anys.
No importa el seu origen, el que es demostra
en aquesta reflexió és que la llengua no enten ni de colors, ni de races ni de
països. La llengua val per comunicar-se, una llengua perseguida per molts i
menyspreada per part de la pròpia gent que l’ha escoltat parlar als seus pares,
mares i avantpassats i que veuen en el seu ús normalitzat un perill per a la
seu identitat com a valencians, valencians autèntics.
En aquest 25 d’abril, dia que es commemora la
desfeta de la batalla d’Almansa, vull alçar un veu d’esperança cap al futur de
la nostra llengua al veure com els xiquets i xiquetes de Beniarrés, juguen tots
en valencià, sense importar els orígens dels seus pares, com l’escriuen i
parlen, sene importar els orígens dels seus pares i com l’estimen, per que el
valencià és la seua llengua i ho serà sempre, vinguen d’on vinguen.
4 comentaris:
Una senya característica d'un lloc és el parlar, per tant si venen forasters a casa nostra al final si els agrada per viure sempre s'adaptaran i parlaran valenciá; la diversitat és lo que mos enriqueix, si açi parlarem castellans no mos dirien valencians sino españols andalusos..... que més mos dona i yo no ho sóm.
Els Valencians celebrem les derrotes pero cada vegada som mes gent que volem que aquesta diada siga un dia per celebrar una victoria.
//*// INDEPENDENCIA //*//
SOC DEL POBLE Y EMB DONEU VERGOÑA TANT DE RADICALISME Y VALENCIANISME, SOU UNS MAL DE CAPS
Al darrer anònim:
No hi ha radicalisme, però falta normalització i és el que fa semblar que hagi valencianisme.
No sé la teva edat però si jo hagués parlat a la meva àvia en castellà s'hagués quedat com jo si em parlen en rus.
Mai entendré perquè es vol empobrir a un poble no reconeixent i, més encara, no defensant la seva més important senyal d'identitat, de la qual ens hauríem de sentir orgullosos independentment del color polític amb què ens identifiquem.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada