BENIARRÉS AL DIA NI COMPARTEIX NI ES FA RESPONSABLE DELS COMENTARIS QUE EN AQUESTA PÀGINA ES PUBLIQUEN.
AQUELLS QUE CONTINGUEN OFENSES, INSULTS O SEMBLANTS, NO SERAN ADMESOS.
Actualitat:PLUJA: L'embassament de Beniarrés es troba al 78% de la seua capacitat

dimecres, 25 d’abril de 2012

25 d'abril: 305 anys d'esperança i futur


Un dia com hui de l’any 1707, va tindre lloc la batalla d’Almansa, com a conseqüència de la qual, els Borbons van guanyar la guerra i van governar l’estat espanyol, derogant els Furs del Regne de València.

Aquell 25 d’abril de fa 305 anys, van ser el començament de la derogació de l’ús del valencià, imposant el castellà amb el decret de Nova Planta.

Un 25 d’abril de 2012, he portat el meu fill  Xavi al col·legi Perputxent de Beniarrés. En ells veus fills i filles de lituans, de búlgars, de cubans, de marroquins, d’anglesos, d’hondurenys, d’equatorians, de l’Àfrica negra, de castellans i  de valencians. Tots amb un nexe comú, juguen, parlen i estudien en valencià, aquella llengua que va ser abolida per decret fa 305 anys.

No importa el seu origen, el que es demostra en aquesta reflexió és que la llengua no enten ni de colors, ni de races ni de països. La llengua val per comunicar-se, una llengua perseguida per molts i menyspreada per part de la pròpia gent que l’ha escoltat parlar als seus pares, mares i avantpassats i que veuen en el seu ús normalitzat un perill per a la seu identitat com a valencians, valencians autèntics.

En aquest 25 d’abril, dia que es commemora la desfeta de la batalla d’Almansa, vull alçar un veu d’esperança cap al futur de la nostra llengua al veure com els xiquets i xiquetes de Beniarrés, juguen tots en valencià, sense importar els orígens dels seus pares, com l’escriuen i parlen, sene importar els orígens dels seus pares i com l’estimen, per que el valencià és la seua llengua i ho serà sempre, vinguen d’on vinguen.
                                        

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Una senya característica d'un lloc és el parlar, per tant si venen forasters a casa nostra al final si els agrada per viure sempre s'adaptaran i parlaran valenciá; la diversitat és lo que mos enriqueix, si açi parlarem castellans no mos dirien valencians sino españols andalusos..... que més mos dona i yo no ho sóm.

Anònim ha dit...

Els Valencians celebrem les derrotes pero cada vegada som mes gent que volem que aquesta diada siga un dia per celebrar una victoria.
//*// INDEPENDENCIA //*//

Anònim ha dit...

SOC DEL POBLE Y EMB DONEU VERGOÑA TANT DE RADICALISME Y VALENCIANISME, SOU UNS MAL DE CAPS

benfotut ha dit...

Al darrer anònim:
No hi ha radicalisme, però falta normalització i és el que fa semblar que hagi valencianisme.
No sé la teva edat però si jo hagués parlat a la meva àvia en castellà s'hagués quedat com jo si em parlen en rus.
Mai entendré perquè es vol empobrir a un poble no reconeixent i, més encara, no defensant la seva més important senyal d'identitat, de la qual ens hauríem de sentir orgullosos independentment del color polític amb què ens identifiquem.
Salutacions

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...