La desfeta de la CAM no és una casualitat

Es pagaven viatges de luxe a directius, el sou del president fregava els 300.000 euros a l'any, les seues inversions es van centrar en el boom de la rajola i en negocis amb El Pocero, Terra Mítica o empresaris sota sospita com Enrique Ortiz. La Generalitat la utilitzava com i quan volia per a continuar endeutant-se. I ara, segons el PP, la culpa de la seua desfeta seria, en tot cas, del Banc Central.

CAMPS I CRESPO, "EL SEU HOME" EN LA CAIXA. FOTO: L'INFORMATIU

Durant la campanya electoral, l'ara Presidenta de Castella-la Manxa, Dolores de Cospedal (PP), va acusar el govern autonòmic de llavors (PSOE) de mala gestió i opacitat en impedir una comissió d'investigació que aclarira els suposats 7.200 milions d'euros que “van volar” de Caja Castilla-La Mancha, la primera caixa d'estalvis intervinguda pel Banc d'Espanya. A més, Cospedal també va criticar que el llavors President José María Barreda culpara el Banc d'Espanya de l'ocorregut en lloc de responsabilitzar el consell en el qual, per cert, va estar també el seu marit. A les poques setmanes, el Banc d'Espanya nacionalitza la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, controlada per un consell triat majoritàriament pel PP. Quins són les valoracions? Segons el Consell, en paraules d'Enrique Verdeguer, titular d'Economia, açò suposa “un pas més en l'estabilització i consolidació del banc CAM” i segons el responsable d'economia del PP nacional, Cristóbal Montoro, la situació de la caixa alacantina és un exemple més que el Govern Central ha fet la reestructuració de caixes “malament i tard”.

El mal ja està fet i no hi ha tornada enrere. La CAM eixirà a subhasta i la comprarà el millor postor (s'especula que el Banc Santander), perdrà la seua obligatòria Obra Social i potser també llocs de treball. Un canvi substancial, asseguren, serà la despolitització dels seus òrgans directius, assignats pels polítics, al seu torn triats pels ciutadans. Els accionistes en seran els amos i els beneficis seran el seu objectiu, i per a açò hauran de ser més prudents que els gestors anteriors. Encara així, l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo, es va atrevir a exigir als nous gestors de la caixa i futur banc “territorialitat” i “bona gestió”. Dels responsables anteriors triats pel seu partit, els que han dut la caixa a aquesta situació, res de res.

Des de Generalitat ningú ha comentat tampoc que els últims temps d'esta caixa d'estalvis amb 136 anys d'història s'han caracteritzat per la imprudència de les seues inversions, els favors dels seus directius i la servitud al partit polític que governava caixa i administracions. El control d'administració sobre caixa era tan gran que, a quatre dies de ser intervinguda, i després d'haver aconseguit la pitjor qualificació de les proves de solvència exigides per Brussel·les, la CAM encara es permetia el luxe de prestar-li 200 milions d'euros a la Generalitat, els comptes de la quals fa temps que ja no són fiables per a cap banc de gestió privada. A data de 31 de març d'enguany, Ajuntaments, Diputació i Generalitat li devien a aquesta entitat més de 1.114 milions d'euros. La van esprémer fins a l'últim moment.

I no solament les administracions afins hi tenien facilitats, els consellers d'aquesta entitat s'autoconcediren amb permís de la Generalitat 161 milions d'euros en crèdits blans, alguns d'estos fins i tot al 0% d'interès, un fet molt diferent al que s'hauria d'enfrontar qualsevol valencià en demanar un préstec, a més de viatges amb la família a compte de la CAM a l'Índia, Japó o la Patagònia. Per si això no fóra prou, abans d'arribar la intervenció del Govern Central, molts directius van ser prejubilats per un muntant total de deu milions d'euros. El seu president, Modesto Crespo, escollit per Francisco Camps en substitució del zaplanista Vicente Sala, gaudia d'un sou anual de 300.000 euros i també va rebre en aterrar en la CAM un préstec tou de cinc milions. Crespo, segons va revelar Levante-EMV, també cobrava 16.000 euros al mes per reunions fictícies del consell d'una societat (Tinser Cartera) propietat de la CAM.

Però sens dubte, per als experts el que ha marcat aquest final esperat de la caixa alacantina ha sigut la seua irracionalitat a l'hora d'invertir. La que va ser quarta caixa d'estalvis d'Espanya actualment posseeix un grup de 65 promotores immobiliàries en les quals es juga més de 17.000 milions d'euros. La seua estratègia es va centrar en la rajola i l'especulació, fins al punt d'entendre's amb empresaris com Enrique Ortiz, ara imputat per corrupció. La CAM també va finançar fracassos teledirigits des del Consell com el de Terra Mítica, al qual es creu que la caixa va prestar 400 milions que ja es donen per perduts, o de gegants immobiliaris que van fer fallida com Martinsa, en la qual va invertir 155 milions. Fins i tot a Paco “El Pocero”, amic personal de Zaplana, li van prestar 100 milions d'euros. Al final, la caixa va acabar acumulant 3.000 milions d'euros en pisos i solars (que es difícilment es venen) a causa dels impagaments de promotors i compradors quan va esclatar la bombolla immobiliària.

Efectivament, va esclatar la bombolla, els diners fàcils va deixar de fluir, i malgrat aquest historial a la seua esquena, els gestors de la CAM van intentar mantenir els luxes, els privilegis i els préstecs als amics, familiars i correligionaris. No obstant açò la tempesta no va ser passatgera i algú -els ciutadans- ha de pagar els malbarataments d'antany mentre els gestors i responsables polítics es fan fonedissos, es culpen uns a uns altres i van a una altra cosa.

Noticia publicada a l'Informatiu