Actualitat:COVID 19: Beniarrés no registra cap afectat per Covid a 26 de Febrer

dimecres, 20 de juliol del 2011

Camps dimiteix després d'humiliar durant mesos a tots els valencians




Se'n va anar com va governar: d'una manera fosca i mentint. Va privar del senyal d'imatge a les televisions que volien emetre la seua roda de premsa en directe, i al contrari del que és habitual, tampoc es va emetre a través del web de la Generalitat. A RTVV, per la seua banda, tampoc es va poder veure. Els seus cinc o sis canals de ràdio i televisió no han servit per a això durant el seu mandat i ahir no va ser l'excepció.


No obstant açò, tot eixe obscurantisme no va servir ahir per ocultar la dimensió de la seua dimissió i com s'ha produït, al marge del que es poguera desprendre de les seues paraules. Francisco Camps podia haver dimitit el primer dia que el seu nom va aparéixer relacionat amb una trama presumptament corrupta que va obtenir enormes beneficis del seu govern en contractes amb preus moltes vegades desorbitats —açò ja no presumptament—, però no ho va fer, i va arrossegar pel fang el nom de la institució al costat del seu, en tractar d'eixir-ne indemne personalment.


Eixa situació el va portar la passada setmana a un carreró del qual solament podia eixir per dues vies: una a priori inimaginable, que suposava assumir la seua culpabilitat i aferrar-se al càrrec, malgrat que açò significara que fóra considerat i tractat unànimement com a delinqüent; i una segona de més honrosa, la de renunciar, encara que fóra en l'últim instant, al seu càrrec institucional, per a dedicar-se plenament a evitar la condemna. Finalment, Camps va optar per la segona, però a diferència de l'habitual en estos casos —com en la recent renúncia del ministre de defensa alemany, que havia copiat a la seua tesi doctoral— ho feia negant la major, i reiterant-se en el to i les maneres que han caracteritzat el seu mandat.


"Dimitisc innocent" era una de les poques coses indubtablement certes del seu discurs, que iniciava amb mitja hora de retard. Efectivament, el fet de no haver acudit a última hora —com per un moment va sol·licitar— a la seu del Tribunal Superior de Justícia per a reconéixer la seua culpabilitat com sí feren al llarg del matí el que va ser el seu vicepresident Víctor Campos i l'actual cap de protocol de la Diputació de València, Rafael Betoret, li possibilitava arribar a la roda de premsa amb eixa condició. I una altra possible veritat era que ho feia en favor del "Partido Popular de España".


La resta era de més dubtosa versemblança, quan no directament mentida. Era dubtós que ho fera "en favor de la Comunitat Valenciana", "fart" que quan es se'n parle "no es parle de la seua cultura, les seues tradicions, la seua indústria, la seua riquesa", perquè ho podia haver evitat amb la seua dimissió fa dos anys en lloc de convertir-se, per la seua imputació en una de les causes del cas Gürtel, en l'únic gran esdeveniment valencià —encara que de dubtós gust— que veritablement ha ocupat durant mesos totes les portades.


Mentida era que haja aconseguit, com afirmava, que els valencians siguen "els millors, els primers, el millor exemple de govern i de projecte col·lectiu". Camps deixa la Comunitat amb el nivell de deute per habitant més alt d'Espanya i amb l'atur amplament per sobre del mig milió d'aturats (i creixent, durant el seu mandat, sempre per sobre de la mitjana espanyola), la qual cosa no li impedia assenyalar que se n'anava "amb tots els projectes, tots, complits; amb totes les il·lusions, totes, fetes realitat".


"Deixe el càrrec huit anys després, amb els deures complits i després de tres majories absolutes", afirmava, explicitant d'alguna manera que es va aferrar al càrrec i al lideratge del seu partit per a tractar d'obtenir a les urnes un certificat d'honradesa que es negaven a regalar-li els tribunals. "Estaré al servei del partit"afegia, i matisava que "des de València", encara que resulta evident que la seua carrera a Madrid, lluny del feu que ha controlat amb mà fèrria en les últimes legislatures, fa temps que es va veure truncada.


Escassos deu minuts va durar el seu discurs, que va acabar amb l'aplaudiment dels fins ara seus, que l'escortaven al fons a l'esquerra (els consellers) i darrere a la seua dreta ( Rita Barberá i Federico Trillo). Així acabava, provisionalment, la carrera política de Francisco Camps, i potser també definitivament, si els seus deixebles li són tan fidels com ell ho va ser al seu mentor, Eduardo Zaplana. Però eixa és una altra història, que s'escrivia ja abans d'esta roda de premsa, quan s'anunciava una reunió extraordinària per a la mateixa vesprada en la seu del PP.


No obstant això, Camps seguirà donant espectacle, especialment si, com va sostenir, renuncia a declarar-se culpable i tracta de defendre's per la via judicial. Serà llavors quan, al costat del seu col·lega Jaume Matas, Camps comence un altre nou eix dels quals tant li agradava presumir, i este sí veritablement evident: l'eix dels tribunals.




Noticia publicada a l'Informatiu

13 comentaris:

Anònim ha dit...

M'alegra la notícia, doncs un polític deu dimitir quan toca i ja feia temps que al tio Camps li pertocava. Ara bé, jo no m'he sentit humiliat com diu el titular, el que reialment m'humilia son les polítiques del tio Zapatero, que tambè deuria baixar-se del burro i arrear a sa casa.

18 de Julio del 36 ha dit...

Esto ya ha tocado fondo, Peperos y Socialistos, sempre igual de des-honrrados , parados i mas parados, impuestos i mas impuestos. inmigración de calidad ? .... Solucion; 18 de Julio del 36.
Pero yaaaa.

* El de l'oli * ha dit...

És una bona notícia que nosaltres els valencians hauriem de celebrar.

Després de tants anys d'angoixa per fi podrem descansar.

Pero segur que al tio Camps;
el veurem dintre d'uns anys,
al capdavant d'alguna empresa.

Anònim ha dit...

Les guerres te les claves pel mateix forat que et cleves els supositoris , amb gent com tu Espanya va com va.
Nocreem les dues Espanyes i caiguem en el mateix error que els nostres havis.
La justicia esta per ser cumplida.

Anònim ha dit...

Miedo me da el comentario del "18 de julio..".
Esperemos que no sean muchos los que piensan como él.

Anònim ha dit...

Camps ha humillat al País Valencià?? Des de Catalunya sempre ha costat d'entendre que Camps malgrat tot allò que s'endevinava encara pogués guanyar amb majoria absoluta. La cosa té dues lectures: o els votants del PP creien que Camps era un sant perseguit pels dimonis socialistes o que al poble tant el fot que hi pugui haver corrupció.

Anònim ha dit...

la verdad es q el comentario del 18 de julio es muy desafortunado, pero....
la unica cosa que si queria añadir es esta.
vosotros sois juezes y sabeis q Camps es culpable o por lo menos tiene el derecho a defenderse.
por esta regla de tres no se como se a permitido q un partido goberbado por ETARRAS este en el gobierno, sin embargo, lo admito por que un juzgado y la ley ESPAÑOLA que a todos nos rige lo han permitido, y guste o no, a vosotros os jode que CAMPS este ahi y a lo mejor le dan la razon como a BILDU, por que visto que en ESPAÑA esta todo permitido por que no puede pasar que CAMPS tenga la razon............

Anònim ha dit...

La política està plena de corruptes i els socialistes deurien baixar la vista i no traure tant de pit. Si no pots donar lliçons, millor no obrir tant la boca

Anònim ha dit...

Com es nota que estàs amidant amb diferent rasadora, la decisió de camps és la correcta, si acceptava pagar la multa era acceptar un delicte i si creu que és innocent, la millor manera de defensar-se és fora de la política, per salut democràtica dimitir era la millor i tal vegada l'única eixida que tenia. Si és culpable es veurà en el judici. Però tal vegada aquesta no siga la qüestió, si no en preguntar-se si la justícia ( dominada pel PSOE) funciona en aquest país, com per a uns el suborn impropi és delicte i per a uns altres són regals en qualitat d'amistat. És insòlit veure com sindicalistes i polítics han desviat diners públics destinat per als expedients de regulació d'ocupació i ja que estem ficats en l'assumpte de passada ens jubilem. Com es permet atemptar contra l'estat de dret, insultar a les víctimes del terrorisme, amb el “chivatazo a ETA” i la posada en llibertat dels terroristes amb excuses tals com: ha de cuidar a la seua mare malalta. Com un expresident de comunitat autònoma la deixa pràcticament en fallida i no es responsabilitza de la gestió, es concedeixen subvencions a fills d'alts càrrecs polítics, i per a què seguir. On està l'obscurantisme, paraula de gran ús en el teu vocabulari Fede?Qualsevol polític, siga del partit que siga, qualsevol càrrec públic si comet un delicte, si abusa en l'exercici de les seues funcions de la seua condició com a tal, ha de ser jutjat i condemnat. Al final qui perdem som els ciutadans. Fede ,simplement per coherència hauries de publicar totes les notícies relacionades amb els abusos, corrupcions, suborns, fraus, balafiaments de tots els polítics, o almneys condemmar-los, però imagine que tu com la resta dels components del teu partit no veeu la realitat com la resta.
Camps, ens agrade o no la seva política, us ha donat una lliçó a tots els socialistes, era l'única opció que tenia, però ha decidit no mantenir-se en el càrrec coste el que coste, ha mirat pels interessos generals abans que pels individuals. Comportament que falta en la majoria de polítics en aquest País. El problema ja no el té ell, sinó vosaltres ,perquè ara us heu quedat sense arguments per a la campanya electoral, encara que coneixent a Rubalcaba ja traurà alguna cosa sorprenent com "jo se com acabar amb l'atur en aquest País" A Elena Valenciano li van preguntar, en la comparecencia de dimissió de Camps, per la dimissió d'un polític del psoe en la mateixes circumstàncies,se li preguntà si anava a dimitir i la seua contestació és " avui no toca aquest tema, toca el de camps" cree que sobren les explicacions.

Anònim ha dit...

todo esto es la ley del embudo, la ancho para ellos y lo eschecho para los ignorantes

* El de l'oli * ha dit...

Trobe que Camps no tenia altra eixida. Ara veurem que diu sobre les mentides que va pronunciar. O potser no diga res, esperant que els votants s'obliden. C9 segur que fa un seguiment de l'esdeveniment molt particular.

Hi ha un anònim que diu que en Espanya està tot permés. Segons el teu patrimoni, afegiria jo.

Un altre anònim compara l'afer Camps amb Bildu. Per mi això és comparar "tocino con velocidad". Ara, que en això si que els podem comparar: són triats pel poble però no tots estan d'acord en que governen.

Pa l'anònim del 18 de juliol... s/c

La llei de l'embut està present des de fa moooolts anys en la política.

I sempre eixim perdent els ciutadans, així està muntat el sistema.

SAJOLIDA ha dit...

Anem a veure:
- Per què no va firmar Camps l'acceptació de la sentència o condena? La va enviar al jutjat i faltava signar-la ell que va dir que aniria abans de que tancaren.
- Què va passar des de l'avís al jutjat que l'esperaren fins a l'última decisió?
- Que va fer dos dies Trillo en casa de Camps?

Reflexiona i podràs tenir criteri propi, no el que et venga el mitjà de comunicació que lliges, escoltes o veus.

Ben Fotut ha dit...

Comunitat valenciana igual a Academia de corrupció.
Camps professor i màxim exponent.
Corrupció legalitzada JA.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...