BENIARRÉS AL DIA NI COMPARTEIX NI ES FA RESPONSABLE DELS COMENTARIS QUE EN AQUESTA PÀGINA ES PUBLIQUEN.
AQUELLS QUE CONTINGUEN OFENSES, INSULTS O SEMBLANTS, NO SERAN ADMESOS.
Actualitat:PLUJA: Torna un nou temporal de pluges al Comtat

dilluns, 31 de gener de 2011

Recuperant la dignitat

Aquesta carta que podreu llegir tot seguit ha sigut escrita per un pare i una mare de Cocentaina que han lluitat per demanar allò que creien que era just per al seu fill

Hola companys i companyes,

Som Hipòlit i Carme, pares de Pau Agulló, un xiquet amb PCI d'onze anys. Com molts dels cuidadors i cuidadores de persones dependents vam creure que tot anava a canviar l'any 2006 quan es va aprovar la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal més coneguda per Llei de Dependència. També, com molts, vam sol·licitar les ajudes corresponents i esperàvem amb entusiasme un canvi en les nostres vides, però la Conselleria de Benestar Social no va resoldre amb la celeritat que el nostre expedient requeria i ens van aprovar les ajudes l'any 2008 sense reconèixer la Retroactivitat contemplada en la llei i ha hagut de ser el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana qui ens done la raó.

El camí ha sigut llarg;
· hem tingut molts entrebancs administratius i hem hagut d'enviar a l'administració nombrosos documents que ens requeria una i altra vegada,

· hem patit com ens ningunejaven als telèfons destinats per a la informació de la conselleria passant-nos d'un a altre departament sense resposta,

· hem hagut de veure als mitjans de comunicació com els governants valencians es burlaven de nosaltres dient que la llei estava aplicant-se de manera regular quan no tenien, ni creem que a hores d'ara tenen, el catàleg de serveis configurat,

· hem hagut d'acudir a la Sindicatura de Greuges, al Defensor del poble, als polítics de la nostra comunitat i veure com cap d'aquestes vies ha servit per a més que per a fer-nos una foto i eixir a la premsa dient com es preocupen de nosaltres,

· hem hagut de veure com la Conselleria de Benestar Social feia cas omís a les recomanacions de la Sindicatura de Greuges encara que reconeixia i acceptava que tenia raó,

· hem hagut de mobilitzar-nos i formar part de les Plataformes en Defensa de la Llei de Dependència, d'anar a manifestacions, concentracions, xarrades, debats,... i sempre amb el nostre fill per davant per a que tothom coneguera la realitat de primera mà,

· hem hagut de fer escrits a la premsa per informar la ciutadania del que està passant amb els dependents i hem hagut de comprovar que el problema del nostre col·lectiu no li importa a ningú, ni tan sols als propis dependents,

· hem hagut de deixar d'ocupar-nos del que verdaderament és important , que és compartir el nostre temps amb el nostre fill i hem hagut d'ocupar-nos dels papers i acudir al col·legi d'advocats buscant ajuda perquè el nostre expedient tenien massa lletra xicoteta per a ser entesa,

· hem hagut de fer un recurs d'alçada perquè la resolució del Secretari Autonòmic de Benestar Social on s'aprovava el Programa Individual d'Atenció a la Dependència no complia l'article 10.4 del Decret 171/2007 on es reconeixia el dret a la prestació del servei des de l'endemà de la presentació de la sol·licitud,

· hem hagut de suportar com el Sr David I. Calatayud, secretari autonòmic de família i coordinació social, ens responia al recurs d'alçada dient-nos que no hem acreditat que el nostre fill rep atenció dins l'entorn familiar des de la data de la sol·licitud,

· hem hagut d'arribar a denunciar el nostre cas als tribunals mitjançant un Contenciós-Administratiu perquè, a la Comunitat Valenciana no es va admetre pel Tribunal Social.

Finalment, ahir divendres 28 de gener el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (Sala del Contenciós-Administratiu, secció cinquena), va dictaminar que la Conselleria de Benestar Social no havia fet els deures i condemna a aquesta a reconèixer la Retroactivitat de l'ajuda que ens correspon. Potser ens corresponga una ajuda econòmica important, i potser també que mai arribem a percebre-la, però el que no ens llevarà ningú és el plaer de sentir que algú reconeixia que teníem raó, que els nostres esforços per fer sentir la nostra veu no ha caigut en sac foradat i també, perquè no, de recuperar la fe en la justícia, encara que per la seua lentitud ens haja ocasionat greus problemes emocionals. També estem contents perquè aquesta resolució crea precedent per a que altres casos similars que han arribat a denunciar als tribunals es resolguen a favor de les persones dependents, però, malauradament, hi ha molts altres casos, tal vegada massa, que no han tingut l'oportunitat de fer-ho per motius ben diversos.

Gràcies a tots i totes els qui ens heu recolzat, els qui haveu confiat en nosaltres i els qui ens heu escoltat i, encara que, amb aquesta sentència hem pujat un esglaó més, reconeixem que la lluita encara no s'ha acabat.

Ahir va ser un dia molt important per a la nostra família perquè per fi es reconeixia públicament una cosa tan simple com que ens havíem ocupat del nostre fill i vam recuperar la dignitat, ara, a veure com la recuperen els qui es van atrevir a posar-ho en entredit .




Cocentaina a 29 de Gener de 2011
Hipòlit i Carme (tel. 679863385)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...