Aquests fets que a continuació narre li van passar a un amic el dilluns 6 d’abril a València. Els fets van ocórrer de la següent manera segons un correu rebut:
Nosaltres, la Roser i jo, potser massa agosarats, normalment (no com a dogma ni estricta militància lingüística) a València iniciem la conversa en català i després en funció de la resposta continuem en català o ens passem al castellà. Però avui, la Roser (amb més d'inconsciència i costum que de militància lingüística), ha entrat a un estanc i ha demanat "cinc segells per a postals". La venedora li diu "`como" i la Roser li diu després en castellà "cinco sellos para postales". La venedora fa la seva feina però una dona que estava esperant per comprar pregunta en veu alta "estás hablando en francés?". I la Roser diu: "no, en catalán". Resposta de la dona que esperava comprar: "Bien, però como supones que fuera de Cataluña te van a entender hablando en catalán". La Roser, sorpresa per tot plegat, acaba de comprar educadament com si res (tot i que rabiosa per dins) i adéu. Jo no he intervingut (estava amb la nena en un segon pla) i la conversa m'ha fet adonar encara més que estem en territori PP anticatalanista.
Aquesta anècdota li servirà a aquella dona per continuar dient "es que los catalanes son unos imperialitas" i la Roser conservarà com a record que a València parlar català no és tan natural, no és tan senzill... València és territori PP i "la playa de Madrid".
Sols quatre coses per no allargar ni crear més polèmica que sols ompli les panxes d’eixos que tant diuen estimar la seua llengua (para ellos idioma valenciano)
i que parlen i escriuen en castellà.
La primera és que eixa dona que preguntava si parlaves en francès és una persona que té molt poca educació perquè ningú li va preguntar res i ella es va posar en mig d’una conversa privada sols per a demostrar la seua animadversió cap a la llengua dels valencians.
La segona és que si aquest amic meu i la seua companya hagueren parlat en anglès o fiancés tant la dependenta com la senyora en qüestió s’hagueren esforçat el màxim per entendre’ls i donar-los el que demanaven.
La tercera és que veig una “bona “ manera d’incentivar el turisme a la ciutat de València. La propera cunya que facen per promocionar el turisme al “cap i casal” han de posar que s’abstinguen de visitar-la la gent que parle en valencià.
I la darrera i ja per tancar, doncs la llista podria ser molt extensa, dir que no tots els valencians i valencianes som com aquestes dues dones i que molts estimem i s’esforcem per parlar la nostra llengua i la major part de les llengües que ens visiten.
Nosaltres, la Roser i jo, potser massa agosarats, normalment (no com a dogma ni estricta militància lingüística) a València iniciem la conversa en català i després en funció de la resposta continuem en català o ens passem al castellà. Però avui, la Roser (amb més d'inconsciència i costum que de militància lingüística), ha entrat a un estanc i ha demanat "cinc segells per a postals". La venedora li diu "`como" i la Roser li diu després en castellà "cinco sellos para postales". La venedora fa la seva feina però una dona que estava esperant per comprar pregunta en veu alta "estás hablando en francés?". I la Roser diu: "no, en catalán". Resposta de la dona que esperava comprar: "Bien, però como supones que fuera de Cataluña te van a entender hablando en catalán". La Roser, sorpresa per tot plegat, acaba de comprar educadament com si res (tot i que rabiosa per dins) i adéu. Jo no he intervingut (estava amb la nena en un segon pla) i la conversa m'ha fet adonar encara més que estem en territori PP anticatalanista.
Aquesta anècdota li servirà a aquella dona per continuar dient "es que los catalanes son unos imperialitas" i la Roser conservarà com a record que a València parlar català no és tan natural, no és tan senzill... València és territori PP i "la playa de Madrid".
Sols quatre coses per no allargar ni crear més polèmica que sols ompli les panxes d’eixos que tant diuen estimar la seua llengua (para ellos idioma valenciano)
i que parlen i escriuen en castellà.La primera és que eixa dona que preguntava si parlaves en francès és una persona que té molt poca educació perquè ningú li va preguntar res i ella es va posar en mig d’una conversa privada sols per a demostrar la seua animadversió cap a la llengua dels valencians.
La segona és que si aquest amic meu i la seua companya hagueren parlat en anglès o fiancés tant la dependenta com la senyora en qüestió s’hagueren esforçat el màxim per entendre’ls i donar-los el que demanaven.
La tercera és que veig una “bona “ manera d’incentivar el turisme a la ciutat de València. La propera cunya que facen per promocionar el turisme al “cap i casal” han de posar que s’abstinguen de visitar-la la gent que parle en valencià.
I la darrera i ja per tancar, doncs la llista podria ser molt extensa, dir que no tots els valencians i valencianes som com aquestes dues dones i que molts estimem i s’esforcem per parlar la nostra llengua i la major part de les llengües que ens visiten.
Com deia l'alcoià Ovidi Montllor: " Hi ha gent que no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en valencià. És la mateixa gent que no li agrada que és parle, s'escriga o es pense"
14 comentaris:
Que es el pretens en aquest article?
Crear polemica, crispacio?
Jo mateix els primers anys que vivia a Valencia sempre començava parlan en castella i poc a poc hem vaig adonar que hi ha un fum de gent que parla en Valencia, en bars,tendes, gram almacens i et sents mol agust parlan lo teu no es tan ni tan poc...
No pretenc res, solament expose uns fets que li van ocórrer a un amic meu a València i que crec que desgraciadament posen prou a sovint a gran part del País Valencià.
Com hauràs pogut llegir aquests amics meus van callar i no van voler crear ni cap polèmica ni cap crispació
Si aquests amics meus hagueren parlat en alemany, anglés o francés de segur que aquests dues dones s’hagueren esforçat al màxim en poder entendre’ls. En canvi a les persones que parlen la seua llengua a casa seua els pregunten que si parlen en francés.
I normalment és aquesta gent (com aquesta dona) la que s’envolta en la senyera per a defendre el “idioma valenciano” que ni parlen ni volen parlar-lo.
Per que açò no passe o passe menys el que cal és aguantar amb pasiencia i militancia lingüistica i sols si no l'entenen parlar amb castellà. I ja se que és molt dur fer-se de respectar però ja veieu com va la nosotra llengua, en retroces constant, i som nosaltres, els catalanoparlants, els que tenim la obligació d'utilitzar-la i que siga una llengua de futur.
Que barbaritat el primer comentari. El que està diguent és que els valencians som bons espanyols mentre parlem en castellà amb els castellans però si denunciem una injusticia lingüistica ja el que fem és crear polèmica i crispació.
Soc valencià de soca a arrel i tinc el dret d'utilitzar el valencià per tot el meu domini lingüistic sense que per aixó siga objecte de burla o menyspreu.
Quant de valencianito hi ha en este país!
xe acabe de vore en campsnal nou que el teu estimat Benat Soria esta a paro!! Ja era hora kina panda de incompetens tots els q estan ja per fi fora, nomes Zapatero es veia algo de bo!
anim i a continuar utilitzant el català en valència per molt que els pese alguns, que el va`lencia pert terreny davant l'espanyol.
És un debat inútil. Els que defensen l'idioma valencià ni l'estimen, ni l'escriuen, ni inicien les converses en valencià perquè creuen que és de mala educació. No ens queda més remei que deixar-los que bramen i que vagen on vullguen. Nosaltres continuarem utilitzant el nostre català de València per escrit i iniciant converses i si no ens entenen, farem el possible per fer-nos entendre. No actuar així és adoptar una posició genuflexa i de poca estima d'allò que és nostre.
Quan participa en la conversa d'un grup de persones que parla valencià un en castellà, prompte els valenciano-parlants es passen al castellà. Per què, si aquell diu que l'enten?
Què veritat més gran ens diu Carles Tomàs. Precisament aquells que diuen estimar tant el valencià i no accepten la unitat lingüística amb el català, són els que no el parlen de manera normal, al començar una conversa.
M’agrada molt l’expressió “de manera genuflexa”. Hem de sentir la dignitat de parlar en valencià (o català) i no “genuflexar-se”.
Enhorabona pels teus escrits, Carles.
Violència quotidiana de la colonització espanyola: http://snow.prohosting.com/~weexist/Actualitat/Repressi%F3/Recull_Llengua.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/71627
Com resistir:
http://www.plataforma-llengua.cat/campanyes/index.php?campanya=38
http://www.plataforma-llengua.cat/campanyes/index.php?campanya=75
-Legalment: http://www.platafor ma-llengua. cat/doc/guia% 20i%20jo% 20qu%E8%20faig% 20si.pdf
-En la vida quotidiana: “La marca de l’esclau”:
http://www.sant-andreu.com/catXppcc/agressionsllengua-ricardcolom.htm
http://www.geocities.com/Athens/Pantheon/8883/trib28a.html
http://www.racocatala.com/cat1714/d/colom.pdf
Al comentari que fa referència l’eixida de Bernat Soria del govern central. Primerament dir-te que li diuen Bernat i no Benat. En segon lloc evidentment que l’admire com a persona, com a polític i com a científic i no pateixques per ell que a l’atur no se n’anirà doncs té molt preparació i és un molt bon professional en la seua especialitat. Altres polítics si que es quedarien en l’atur si els llevaren el “xollet” de viure de la política i no cal mirar massa lluny. I en tercer lloc com a seguidor de Campsnal 9 imagine que estaràs assabentat de tot el que està ocorrent al cas Gurtel, amb les imputacions a Fabra, amb el deute autonòmic que tenim els valencians amb la nefasta aplicació de la Llei de la Dependència, a no perdona que això no s’emet a Campsnal 9.
Evidentment per les teues paraules sols veus incompetents a un costat
No cal mirar mol lluny per a vore quins son els politics que sen anirien al atur. Tots els que a posat ZP. ¡Menuda banda! Incompetents ni an a un costat i el altre, pero de la foto en Zapatero, encara que no se que es pijor si els dels costats o ell. nomes vol fotos i palmadetes i als altre que ens donen a tots. I a vore si tots els de la llengua catalana, valencia o com vullgau comenceu a respetar un poc mes
A l'últim anònim del dia 8/abril:
Pareixes un poc obsesionat amb ZP. Està massa lluny de nosaltres.
Més valdria que mirares més a prop, els nostres polítics autonòmics i municipals, els que són professionals, és a dir els que cobren per ser polítics.
Que trist els que ens passa als valencians : de fora vindran i de casa ens trauran.
1º van venir els castellans i teniem que parlar castellà! ¡és més bonic quel valencià!
2º Per tota la costa fa anys que els anglesos i alemans no necessiten parlar el castellà ¡ es que el anglés és més important que el castellà!
3º Qui serà el futur àrab o xinés? ¿pq clar també el parlen molts milions!
Conclusió: Pq sempre ens hem d'adaptar nosaltres a tots en la nostra casa? es que no som un poble que mereix una mica de respete? Això començant pels polítics valencians que sols volen omplir-se les butxaques i prediques la llei de l'embut: "lo ample pa mi i lo astret pa tu"
Publica un comentari a l'entrada