BENIARRÉS AL DIA NI COMPARTEIX NI ES FA RESPONSABLE DELS COMENTARIS QUE EN AQUESTA PÀGINA ES PUBLIQUEN.
AQUELLS QUE CONTINGUEN OFENSES, INSULTS O SEMBLANTS, NO SERAN ADMESOS.
Actualitat:MEDI AMBIENT: Prohibit fer foc del 13 d'abril fins passat Sant vicent

dilluns, 13 d’abril de 2009

Per llegir-lo amb calma...

Vaig a mostrar-vos en que es diferencia el castellà del valencià, perquè les diferències son més que les pròpies traduccions de les paraules:

Ells diuen “perro viejo” allà on nosaltres diem “gat vell”.
La sort màxima de la rifa és un masculí “el gordo”, allà, i un femení, “la grossa”, ací.

De la dona de Sant Josep els castellans destaquen que siga “ Virgen” i nosaltres que siga “Mare de Déu”. Ells paguen “impuestos”, que ve d’“imponer”, i nosaltres “contribucions” que ve de “contribuir”.

Els castellans desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns “sinvergüenzas”, mentre que els corresponents valencians només tenen “poca-vergonya”.

Allà celebren cada any les “Navidades” mentre que aquí amb un sol “Nadal” anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un “ bon dia” i una “bona nit” cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples “buenos días” i “buenas noches” diaris… per a què tants?
Els castellans parlen d’acabar les coses i els valencians disfrutem de començar-ne de noves. Per a ells el dissabte i el diumenge son el “fin de semana” mentre que nosaltres no l’acabem sino que la comencem amb el “cap de setmana”. El mateix passa amb el “fin de año” o “nochevieja” quan és molt més nou dir el “cap d’any”.

A la meseta es veu que ho donen tot: “dar besos”, “dar un abrazo”, “dar un paseo”, “dar la mano” mentre que els valencians donem més be poc, el que fem es “pegar besets”, “pegar una abraçada”, “pegar una volta” o fins i tot “xocar la mà”. En canvi, els castellans “dan miedo” mentre que nosaltres ens la creem nosaltres mateix perque “fem por”.

Els castellans no tenen clar si el “almuerzo” es a les 10 del matí o a mig dia… Nosaltres ho tenim ben clar, ja que “esmorcem” a les 10 i “dinem” a migdia.

Allà diuen “¡oiga!” quan ací filem mes prim amb un “escolta!” . Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment “almeja” i aquí “figa”, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, suau, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Fins i tot més paraules que tenen sempre son masculines per a designar allò tan femení: “el chocho”, “el chomino”, “el coño” quan els valencians no son tan masclistes com ells: “la figa”, “la parrusa”, “la petxina” o “la clotxina”.

Mentre ells “hablan” i ací “raonem”, és a dir, tractem de buscar la raó, encara que moltes voltes sense èxit.

A les festes ells tiren “petardos” mentre que nosaltres “masclets”… la veritat és que és prou diferent ser un “mascle” que ser un “petardo”, no creus?

I les nostres expressions sense traducció… Hi ha molts castellans que tracten de traduir la nostra multi-expressió “ fer la mà”, perque a “fer la mà” podem enviar a algún pessat, indicar que alguna cosa està molt lluny, quan alguna cosa ja no ens importa pues soltem un simple “ a fer la mà” i ens desentenem, quan alguna cosa és complicada és un “fer la mà” i quan es masturbem també “fem la mà”. Per mi se’n poden anar a fer la mà els que vulguen traduir esta expressió, i és més: “me s’infot” el que pensen.

Tota una concepció del món, s’endevina darrere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col· lectiu, d’una psicologia diferent, ni millor ni pitjor que altres.

No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre.

Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista…

16 comentaris:

Anònim ha dit...

encara que no teu cregues Fede, els castellans sabem de sobra que es esmorçar i que es dinar, no som tan analfabets. Els castellans tambe esmorem a les 10 del mati i dinen a migdia. ¿Almeja, Figa¿, tambe podria ser la almeja un manjar dificil de conseguir i que no te preu mentres que la figa es una fruta pocha, que normalment madura sense que ningu la probe i moltes voltes quan vas a menjarte-la ja esta podrida. No fages aixo, que tots sabem cambiar el significat de les coses. Un altra, jo pensaba que la traduccio de la hablar era parlar i no raonan o manganye¿ Tu en festes tires masclets que no es pareix en res a petardos ja que el masclet es un tipus de petardo. Es com dir que uns mengen carn mentres que els atres mengen pollastre, es lo mateix o no¿¿ Mira que tant valencia que eres traduix les coses be i aixo de que si cambies de llengua cambies els punt de vista... si o manipules com tu o fas si per que jo soc castellano-valencia parlant i no cambie el meu punt de vista mai.espere que em contestes

Anònim ha dit...

Al primer comentari, digués en valencia " Debajo de la cama tiene la mano Maria" Cambia o no cambia el punt de vista? jejeje. Un poc d'humor no va mal i l'escrit que ha penjat fede te alguns paragraf que son clarament d'humor no t'enfades. Per l'amor de Deu, no compares una figa en un a almeja en condicions normals, és molt millor la figa, ara que si me la poses podrida doncs triarè la almeja. I tant que un idioma el condiciona la manera de pensar aixó t'ho pot explicar qualsevol sociolingüísta.

Anònim ha dit...

Al primer comentari, ens podries traduir al castellà: "Els castellans tambe esmorem a les 10 del mati i dinen a migdia" Gràcies!

Anònim ha dit...

Per supost que tel puc traduir al castella: "Los castellanos tambien almorzamos a las 10 de la mañana y comemos al mediodia". Per a que volies a traduccio lo l`antenc.

Anònim ha dit...

La volia per demostrar-te que en este cas el valencià el més ric que el castellà. Utilitzes per referirte al dinar utilitzes la paraula comemos, que està molt be, pero també comen els que berenen, esmorcen o sopen. En castellà per a referirse al dinar li diuen almuerzo, tindrien desayuno, alumerzo, merienda y cena. La paraula almuerzo la utilitzen tant per l'esmortzar com pel dinar. Els catalanoparlants tenim Desdiguni, esmortzar, dinar berenar i sopar.

Enrique Lomas ha dit...

Hola! He descobert per casualitat este blog. Primerament, sóc manxec (que no castellà), així que demane perdó per les faltes d'ortografia que puga tindre en català (o valencià, tant se val).

Com filòleg que sóc (de francés, amb conéixements de català també), l'article m'ha paregut molt bo (felicitacions!). I és que tot i que es llija amb un to humorístic, les últimes reflexions son totalment certes: amb "salero" que diuen els andalusos s'ha intentat demostrar que cada poble, cada llengua té una concepció de la realitat. I ademés, diria jo, que a l'interior de cada llengua, cada realització, cada variant col·lectiva o individual té la seua pròpia concepció d'un món, tan vàlida i rica com qualsevol altra.

És una llàstima que tant de valencians (i de gens d'altres pobles) menyspreen la seua llengua, imatge d'una identitat. Però poc a poquet es poden canviar les coses, així que és eixe el camí que tots, valencians, castellans, andalusos, manxecs, hem de seguir. Perquè una llengua NO és patrimoni d'un grup social, d'un poble en concret... És patrimoni de TOTS els homes i dones d'esta terra (malgrat que hi haja gent que es negue a reconéixer este fet)!

Anònim ha dit...

perdona que te contradija pero no se si has oido hablar de las palabras con mas de un significado. los castellellanos utilizamos la palabra comer tanto para referirnos a la comida del mediodia o para referirnos a la accion de comer algo. O es que tu quan vols traure diners del banc tens vas a traurelos a un banc d`un parque¿. I els anglesos no utilitzen `la paraula "can" tant per a referir-se al verb poder com a el animal¿¿ I si no o sabies el japonesos gasten la mateixa paraula per a dir crisis que per a dir oportunitat. Va per favor, si no sabeu que les paraules poden tindre es de un significat torneu a 2º de primaria a la escola que aixo tindrieu que saber-ho. Que fort em pareix¿

Anònim ha dit...

Per què no acceptem que cada llengua té la seva pròpia idiosincràsia, el seu pòsit que s'ha anat configurant en el decurs del temps. Una cosa és parlar d'un doble o triple significat que pot tenir cada expressió, però m'imagino que no posa en dubte això l'escrit, sinó que vé a dir que cada llengua té la seva pròpia manera ancestral de dir les coses; i en aquest sentit català-valencià i castellà tenen poc a veure.

Anònim ha dit...

Un valencià pot preguntar: Què mengem per a dinar?.
No obstant, en castellà no quedaria bé: ¿Què comemos para comer?
Hi hauria una altra traducció? Crec que sí: ¿Que comemos en el almuerzo?

Anònim ha dit...

Segon el diccionari de la R.A.E de la lengua castellana comida és:1- Qualsevol cosa que és puga mentjar o beure per subsistir. 2- El sopar. 3- Aliment que és pren a mig dia o primeres hores de la vesprada. 4-reunio de persones per "almorzar" 5- Ació de menjar

I de almuerzo diu: 1- "Comida" que és pren pel matí. 2- "Comida" de mig dia o primeres. Entre altres.

És a dir que comida és qualsevol de les principals menjades que és fan al dia, tant siga esmorzar, dinar com sopar. Aleshores no hem val el que dius. Els catalanoparlants si que diferenciem be en el llenguatge entre l'esmorzar i el dinar i en la llengua espanyola no, ja que li diuen a l'esmortzar i dinar "Almuerzo" i el sopar també es una comida.

Anònim ha dit...

L a llengua Catalana es molt mes rica en vocabulari que la castellana i meny sexista.

Anònim ha dit...

A l'anònim que comença en castellà: "perdona que te contradiga (no contradija)...":
L'exemple del banc és el d'una paraula amb més d'un significat (polisèmica). La paraula "comida" també és polisèmica. Aquest fet lingüístic ocorre en totes les llengües.
Però el tema que es debatia era sobre les relacions entre expressions valencianes i la seua traducció al castellà, la riquesa lingüística del valencià i el castellà.
Les expressions que gastes "va, per favor" i "què fort em pareix!" em semblem despectives i demostren un estil xafarder i amb poc talant democràtic. En realitat, no entenc el que vols dir.

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu

Anònim ha dit...

ara entenc,perque els catalans sou tan tacanys, normal que la llengua siga tan"rica" esl gasteus tots els diners en ella.ehehehehehehe
i menys sexista a que et refereixes?

Anònim ha dit...

Fede, en pots dir perque no has publicat el meu comentari. a la fi es el meu pensament.

Beniarres al dia ha dit...

Al darrer anònim: Sols no he publicat un comentari en aquest article però com ho fas de forma anònima no se si es teu o d'un altre.

El que no he publicat sembla que no cal que et done massa explicacions pels motius perquè ho he fet. Si vols insultar o desprestigiar alguna persona o insitució o llengua, fes-ho amb nom i cognoms.

Si no es aquest el comentari, el tornes a enviar i serà publicat deseguida.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...