La moda de El Gratis a les comarques: Beniarrés./
Hi ha coses que no canvien, com la moda, que sempre és igual, però cada cop diferent. Ara torna, ara se’n va. Però el concepte no deixa de ser el mateix. Si ens posem a aprofundir, el primer a què vos convidem és a centrar-vos en la imatge de dalt, el leitmotiv d’aquesta columna d’opinió. Està clar que a tots ens crida l’atenció el mateix, oi?
Els mitjons “genollers” del vell del mig, l’únic que en porta. Està clar que, en part, vull fer una petita broma referent al típic joc de troba els semblats i les diferències. Perquè, la majoria dels lectors, imagine que haureu captat, en primer lloc, que s’està llegint…i premsa escrita! –ara cal afegir aquest epítet pel devessall tecnològic que ens travessa. Podríem posar-se catastròfics i afegir que tenen entre mans un objecte en perill d’extinció. Els tres homes estan asseguts davant de l’antic Ajuntament de Beniarrés. Un d’ells, l’hauran reconegut –jo no el coneixia, me l’acaba de “presentar” Santi-, és Lino, antic conserge de la Casa de la Cultura. Analitzen El Gratis, el periòdic per on estic escrivint a dia d’avui.
Tenim representants de totes les classes –mai es prengueu les generalitzacions al peu de la lletra-. Començant per l’esquerra, ens topem amb “l’intel·lectual”, aquell que es perd en el misteri dels nostres reportatges, magnificant així l’intriga del voyeur; el mateix Lino encarna a la perfecció “l’ego expansiu” dels nostres dies o, suavitzant, el conqueridor i seductor de càmeres fotogràfiques; el de la dreta, amb la seua particular postura, té pinta de ser d’aquells lectors que comencen a llegir el periòdic de darrere cap a davant. Llegint a la fresca, en el present de la imatge, és relatiu. Estem a l’estiu de l’any 2014 i fa una calda al·lucinant. Els rostres fotografiats ignoren aquest fet realístic, captivats per l’aroma del número 582 d’un periòdic que porta 27 anys batallant per arribar a cada racó d’aquestes les nostres comarques, per no deixar cap racó de les muntanyes sense explorar: és El Gratis.Com diu Santi, el seu director, “la informació no espera”.
Nosaltres, com Mahoma, però en un estil menys ortodoxe. La premsa (escrita) no pot arribar a carregar-se a les esquenes l’estiqueta dedemodé, “passat de moda”. Animeu-se i compreu El Gratis, o passarem a la tècnica infalible de la persuasió.
Font: Marta Rosella pel Periòdic El Gratis, Nº584.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada