UN TÒPIC MUSICAL I
UNA REFLEXIONETA!
Hui per casualitats de la vida he tornat a escoltar (Sí, no és la primera
vegada i de segur que tampoc la última) allò de: "els músics no deurien de
cobrar quan van a tocar per ahí, no toquen perquè els agrada i "per amor a
l'arte"?".
Bé, partint del terme "vocació" que és aplicable a qualsevol
professió, també la música, i obviant que aquesta gent que afirma açò no té
massa clar el que significa (sino, sabrien que per la mateixa raó que ells
defenen, podríem exigir que un metge treballarà sense cobrar si ho fa
vocacionalment, perquè li agrada la seua feina, per exemple) anem a suposar que
vivim en un món on no existeixen les vocacions:
-El fet de que jo toque perque m'agrada, perque vullc i "per amor a
l'arte"(m'encanta aquesta frase) suposa i implica que JO, quan JO vuiga i
on JO vullga, agafe el meu instrument i toque el que JO vuiga i l'estona que JO
vuiga (respectant les normes i els horaris de descans dels veïns, jajaja). Per
tant, si algú vol que toque en algún acte o festa seua, un dia en el que pot
ser no vullga tocar, o no vuiga tocar el que em demanen, o no vuiga tocar on em
demanen, o simplement puga i vullga estar espatarrat a la platja prenent el
sol, si volen que toque, es converteix en una feina, per tant, el mínim que es
pot fer per la lògica humana més bàsica, en un entorn (vullguem o no; açò és
altre debat) capitalista, és pagar eixe servei que et presta aquest músic.
-Després està la gent que, acceptant que els músics estiguen remunerats per
les seues actuacions, pensen que cobren massa. Bé, anem a posar un cas pràctic,
un exemple, en el que compararem un músic(segons aquesta gent, sobrevalorat)
amb un professional d'un sector més "normal" i "comú" i
menys "sobrevalorat", per exemple un electricista, va:
-Un músic, per exemple jo, que no soc res de
l'altre món, he estudiat 12 anys música, he passat centenars de hores
practicant, desenes de exàmens i proves, m'ha suposat (bo, als meus pares en
realitat) milers de euros aquests estudis i l'adquisició de diversos
instruments (de diferents característiques i qualitats, d'acord amb els
requeriments dels estudis) apart de les possibles reparacions, i apart dels
complements que has de comprar contínuament per al seu manteniment. Bé, després
de tot açò, em puc trobar en el cas de (podria passar perfectament, toquem
madera): tindre que fer un viatge de 1 hora amb cotxe fins a un poble on són
festes(potser menys, o MÉS); després, esperar-me 1 hora més, o 2, i alguna
volta m'he esperat més, fins que la "teua" esquadra tinga la
eixida(en cas de ser una "entrà" de moros i cristians). Mentrestant,
pots estar torrant-te de la calor amb uniforme i potser fins i tot et tingues
que posar un tros de tela, talla única, de dubtosa higiene, i mal feta que
alguns anomenen "xilaba". Bé, després estàs tocant de mitjana 1 hora
(potser menys, o MÉS) cometent centenars de aberracions, musicalment parlant, i
posant a prova les soldadures de unió del "pito", sobrepassant de prou
el màxim volum que de normal trauries estudiant, amb la qual cosa, almenys amb
el meu instrument, et desfà físicament la boca i els llavis, causant
debilitament de les dents, llargues, ferides, etc. Quan ja estàs acabant,
potser que veges al senyor Murphy en un cantonet, et senyale el cel i es pose a
ploure (no és necessari, seria un dels pitjors casos, pero m'ha passat alguna
vegada) i clar, com estàs acabant, acabes; i acabes banyat. (I per alguns
instruments, banyar-se suposa reparacions, i no precisament barates). Després
tornes la xilaba i altra vegada al cotxe 1 hora per tornar a casa. A les 2
setmanes (potser menys temps, o MÉS) ja t'han pagat: 40€. Ostres tu... 40€ per
tocar 1 hora... "Pos no esteu ben pagats ni res, els músics".
-Bé, ara anem al cas
de l'electricista (professional perfectament respectable): Ma "uela",
resulta que connecta la llavadora i PAM!, una "xispà"; s'ha trencat
l'endoll ("enxufe" per als amics). Crida a un electricista què, quan
ja no té cap altre treball més important que fer i té una estona lliure, va a
arreglar-li l'endoll (després de alguna setmana que altra): "Ale ja està
arreglat! 60 eurets tenen la culpa!(altra frase que m'encanta)" . Anem a
analitzar-ho. Jo no soc electricista... Però amb poc més de mitja horeta
repassant electricitat bàsica, de segur (de fet, sé fer-ho) que sabré
canviar-li l'endoll a la dona (que prove qui s'atrevixca a tocar-me
"aniversari feliç" amb el trombó sense nocions de música i en mitja
hora de pràctica). Bé, resulta que vas a la tenda, i un endoll val menys de 5
euros, en concret he trobat un per 3€. I per canviar un endoll resulta que amb
un "destornillador" i un pela-cables(que te les pots apanyar amb unes
tisores perfectament) pots fer tot el treball. I lo millor, que en 15 minuts
està fet! (Xsst, i sense xilaba, ojo!). La dona li dona els 60€ i, més feliç
que una perdiu em diu: "mira que bé, sols m'ha costat 60€ i l'altre em
demanava 80€, veus?" (Açò és un cas verídic, i encara liu podeu preguntar
a ella).
I "dicho lo cuál", jo seguiré anant a tocar als llocs com fins
ara, però no sols pel que cobre (que també; sino no em puc comprar
amplificadors i xorrades de eixes que pareix que coleccione, jajajajaja) sino
perquè m'agrada, perquè vull, perquè puc, i "per amor a l'arte"!
Pd: perdó per les faltes d'ortografia
