Gaianes - Xativa. un viatge sense tornada

Divendres 3 de Juliol a les 20:30 hores presentació del llibre del pegoli Manel Arcos

L’incombustible Lluïset de Beniarrés

Juan Luis Tomás Sanchis 'Lluïset' Pilotari

'La pilota és com un arbre que creix, que no s’ha sabut adobar ni podar'

Per a la gent de la pilota, el nom de Jose Luis Tomás Sanchis  pot ser no ens diga res, però en parlar de   “ Lluïset“  a tot el món ens canvia el semblant.

Nascut a Beniarrés allà pel 1968, és hui en dia un clar exemple i un testimoni del que ja fa algun temps va ser la pilota, un més dels que al igual que altres jugadors com Alberto  o el Moro continuen actius i són  un referent en la història viva d´este esport tan nostre i tan oblidat.

Als voltants de 1974  a Beniarrés i a la seua comarca, la pilota era una de les activitats esportives més importants. Hi havia al poble dies de quatre o cinc partides a l ´hora i a tots els pobles del Comtat , L´Orxa, Gaianes, Muro, Alcocer ,Alcoi ..... i mil jugadors per a jugar-les.

En un ambient així, era fàcil d’entendre que fins els equips de futbol de la zona sincronitzaren els seus partits perquè no coincidiren amb la partida de pilota.

Port amunt , més a dins , cap a Alacant, les llargues eren la modalitat referent però a Beniarrés el raspall era i continua sent la modalitat reina. Hi havia una rivalitat molt forta quasi “tribal” l entre tots  els pobles que competien i que fomentaven així el seu seguiment ,mentre L’Hotel Reconquista d´Alcoi donava el suport econòmic i el prestigi a les competicions

Els quatre o cinc carrers  de Beniarrés  millors  per a jugar sempre estaven ocupats. Casualment tots s’abocaven cap a la plaça de L’Església i causaven les pertinents molèsties fins que tot va derivar en la construcció de una canxa artificial per a la practica de la pilota  i gradualment la pilota va anar minvant la seua  presència.”

Tot açò ens ho conta LLUÏSET, un jugador sempitern, apassionat de la pilota i un referent per a les noves generacions de jugadors  més joves que ell , amb les quals  hui  continua compartint canxa i amb qui sempre és un plaer compartir-lo com a rival i com a company. Tot un exemple  dins i fora de la canxa ,honrat i complidor al terreny de joc, un hàbil  mestre del rebot  del que fa la seua millor arma i  una excel·lent persona.

PilotaVeu. 

Compartim una estona al trinquet de Xeraco, un diumenge de partida als vestidors  i mentre s´enfaixa les mans per disputar la partida de tornada de semifinals de l’autonòmic de raspall,  Lluïset, xarrador, referidor, afable i pròxim ens conta amb eixos ulls menuts i eixa mirada noble les seues vivències i les seues emocions al voltant de la pilota.
 

Lluïset durant l'entrevista a Xeraco el passat 14 de juny. Fotografia: PilotaVeu

 
- Com arribes a jugar amb professionals?
Vora els quinze anys i després  de provar amb el futbol on destacava com a jugador vaig començar  a jugar a pilota imitant el  meu germà . Un any després es posava en marxa el trinquet de Castelló de Rugat on vaig fer alguna partideta i “el Bolo” el trinqueter va ser qui em va proposar jugar un campionat , Campionat que per cert vaig guanyar però del que no vaig rebre el trofeu per ser d’Alacant i el campionat era de València “ coses de l’època”.

A partir d’ací, vaig debutar a Gandia i vaig començar a jugar amb els grans, Malondes, Simateros; Sanchis, Costa ;Guerra ,......tot en a penes dos anys.
 

Lluiïset (el del mig a la fila de baix) junt els companys en l'homenatge a Antonio de la Granja  el 1992 al Trinquet de Batiste de Castelló de la Ribera.Dalt Malonda II, Antonio, Leandro, Tonet, Parreta, Costa i Pinet. Baix Juan, Costeta, Lluïset, Agustí i Pascualito. 

 

- Quins  són els teus trofeus més estimats?
Mai li he donat massa importància als guardons, “jo sols volia jugar a pilota“. Per dir-ne algun que  recorde  vaig guanyar el Trofeu de Falles a Gandia , el trofeu Hotel  Reconquista  en dues ocasions i alguns altres que no em vénen ara al cap. El que valia era jugar moltes partides i el currículum no tenia el interès que té hui en dia. L´afició donava vitalitat al joc i el  suport de la gent que seguia als equips en la competició eren el mes important.

- Has jugat algun individual ?
Sols he jugat una vegada, i ja mai més he repetit, és un esforç físic molt fort el que has d’aguantar i crec que no paga la pena la factura que passa.

- Que té la pilota què ens apassiona ?
La proximitat de la gent, dels pobles, de les persones i dels amics  el coneixement del teu entorn més immediat  i el reconeixement  de la gent que t´estima...... tot açò és en veritat el que dóna les verdaderes satisfaccions

Molt lluny d´altres coses , la pilota és senzillament açò.

- Com la milloraries?
És una pregunta, la pregunta clau que jo me fet sempre i continue cada dia fent-me.

Sempre hem estat pegant-li voltes al mateix eix i la situació lluny de millorar cada dia està més complicada. Açò ens ha portat al llarg dels temps a perdre la serietat i el prestigi necessaris  i que són, fonamentals, perquè arriben  els  suports  que altres esports tenen. Ninguna empresa seriosa inverteix en res que no tinga una serietat, ni  prestigi.

“Crec que el problema de la pilota està en l’arrel, és com un arbre que creix perquè ha de créixer, però que no s’ha sabut  adobar  ni podar ”

- Durant un llarg període, deixares de jugar a pilota. Quins foren els motius i què et va fer que tornares?
Jugàvem tots els dies a pilota i pràcticament desitjaves tenir un dia de descans  per recuperar-te. Recorríem tots els trinquets  i teníem dinerets. Eren un ingressos que no eren regulars  i després d’una lesió, ja casat i amb les despeses pertinents  hi havia que buscar una estabilitat en els ingressos que la pilota no em donava.

Des dels vint i cinc anys fins als trenta sis  vaig estar apartat de la pilota fins que un dia Roberto (se l’il·luminen el ulls amb la lluentor especial  de qui nomena a un amic) va venir a clavar-me una punxeta, que no li va costar molt de clavar.
 

Lluïset junt a Roberto i Roselló, després de guanyar l'autonòmic d'equips el 2007. Arxiu 

- Els teus millors companys?
Són molts i molt bons ,però per qui més respecte he tingut ha sigut per Sanchis d´Oliva a qui considere el millor punter de tots els temps amb diferència. A Roberto del Palomar (tornen els ulls a il·luminar-se-li) li guarde una estima  especial.

- Els rivals més forts?
Han sigut molts perquè va ser una època molt bona en la qual hi havia moltíssims bons jugadors...Loripi, Pascual.....Molts, i molts.

- Què aconsellaries a la gent que comença a jugar? 
El major profit que trauran de la pilota és que es divertisquen  i que gaudisquen d’allò que l’envolta, que coneguen gent, que facen bons amics  i sobretot que no s´obsessionen.

- Que aconsellaries als qui ja estan jugant ?
Molt  d’ànim i molta paciència.

- Actualment representes l’equip de Xeraco. Com veus  l’equip i el club?
L’equip el veig molt bé i jugue molt còmode amb Juan i Trini. Amb Juan sobretot porte molt de temps jugant i ens compenetrem molt bé. El club de Xeraco s’ha portat bé amb mi i estic molt a gust.
 

Lluïset. Juan i Trini després de guanyar l'autonòmic parelles 2014 a Genovés. Foto: PilotaVeu

- Fins a quan tenim Lluïset? 
Jo vull pensar que un parell d’anys encara em queden per a jugar. He sentit dir que el Simatero de Genovés i Antonio el de la Granja s´ho van deixar als cinquanta.  M´agradaria igualar-los  i deixar-m’ho . Estic encara molt bé, em cuide més que mai i tots els dies entrene un poquet .

- Quina és la clau per  seguir donant guerra?
Jo crec que la clau està en l’ADN ( ens ho diu bromejant).

Article de Ricard Sentandreu publicat a Pilota Veu

Projeccio del "Montgó a Manhattan" els emigrans de Beniarrés a Nova York

El proper dissabte 13 de juny, a les 19.30h, al Centre Cultural Joan Fuster de Beniarrés, hi ha prevista la projecció del documental realitzat per InfoTv sobre els valencians que van emigrar a Nord Amèrica a principis del segle XX, entre ells 37 veïns de Beniarrés.

Un documental d’InfoTV conta la història dels 37 veïns de Beniarrés i de 15.000 valencians més que van emigrar a Nordamèrica entre 1906 i 1920

Cap a la terra promesa es. Valencians a Nova York és vorà a Beniarrés el 13 de juny i és el primer de la sèrie Del Montgó a Manhattan

Entre 1906 i 1920, més de 15.000 valencians, sobretot de la Marina i la Safor, però també de Beniarrés i d’altres pobles del Comtat, van buscar al Canadà i als Estats Units la solució a la situació de misèria i abusos que patien ací. És la principal conclusió del treball d’investigació fet des del 2012 per InfoTV i que servirà de base per a la producció d’una sèrie de quatre pel·lícules documentals, titulada Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York. La primera, Cap a la terra promesa, es podrà vore dissabte 13 de juny, a les 19.30h, al Centre Cultural Joan Fuster, de Beniarrés. L’acte està organitzat per Escola Valenciana i la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, l’Associació Cultural l’Esportí i l’Ateneu Popular Arrels.

L’emigració va començar amb una colla de 10 homes d’Orba, la Marina Alta, que el 1906 van anar a fer via de tren al Canadà. Van passar moltes penalitats però van tornar amb la butxaca plena i aquella notícia començà a escampar-se a poc a poc entre els jornalers de l’arròs i de la pansa, faenes que ajuntaven homes de la Marina i de molts altres llocs. Al Canadà primer i als Estats Units després, els valencians treballaren també fent carreteres i en la indústria, les mines de carbó i l’hostaleria, a Nova York i el seu estat, Pennsylvania, New Jersey, Delaware i especialment Connecticut, l’estat més valencià dels Estats Units, a més de les províncies canadenques d’Ontario i Quebec.

37 emigrants de Beniarrés

De Beniarrés consten un total de 40 entrades al Canadà i els Estats Units, corresponents a un total de 37 emigrants diferents, perquè n’hi ha tres que fan dos viatges: Pedro Abad López, Miguel Ferrer i Pedro López. Estos dos últims i cinc homes més de Beniarrés van conformar la primera expedició que va eixir del poble cap a Nova York, l’any 1913. Del conjunt de 37 emigrants, només hi ha una dona, inscrita al registre de passatgers com Maria Torregrosa. Precisament ella i l’home que l’acompanyava, José Torregrosa, van ser els últims emigrants del poble a Nova York, l’octubre del 1920. A partir del 1921, els Estats Units ja van tancar pràcticament la frontera als emigrants espanyols, que encara podien, no obstant això, entrar al Canadà. I això és el que va fer el 1923 Eladio Sellés Torregrosa. Allà, segurament, es va trobar amb algun dels 16 veïns de Beniarrés que havien triat aquell país.

InfoTV, l’empresa productora, ha acabat ja les dos primeres pel·lícules de la sèrie, Cap a la terra promesa i Adéu, Amèrica. La primera es va estrenar a Dénia el 5 de novembre i durant estos 5 mesos l’han vista unes 7.500 persones en les 39 projeccions fetes a València i els pobles que han participat en el projecte. El segon documental de la sèrie s’estrenarà, també a Dénia, el 3 de juny, i iniciarà després un recorregut per tota la geografia de l’emigració valenciana a Nova York. I a finals del 2015 estaran disponibles els dos documentals restants, que tancaran la sèrie.

Però estes pel·lícules arriben com a conseqüència d’un treball d’investigació previ que va durar més de dos anys i que va començar a mitjans del 2012 amb l’elaboració de la  primera llista completa dels emigrants valencians al Canadà i els Estats Units. La llista es va fer revisant, un per un, tots els noms dels centenars de milers de passatgers arribats als ports nordamericans des d’Espanya entre 1900 i 1920, i també des de França a l’inici i al final del periode, quan també van viatjar a l’estranger per embarcar.

Gràcies a eixe treball, s’han pogut xifrar en 15.594 les entrades de valencians a l’Amèrica del Nord, procedents de 275 pobles. Tot seguit, un equip d’InfoTV va informar de la troballa els 102 ajuntaments dels municipis amb més de 20 emigrants i els va convidar a participar en el projecte. Amb el suport dels 37 que van respondre afirmativament, de la Diputació de València, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, l’empresa Rolser i de les Universitats de València, Alacant i Politècnica, es van poder entrevistar tot seguit més de 700 persones, descendents dels emigrants, en 72 pobles, durant un any. Este treball de camp va permetre recollir informació de 1.500 emigrants i escanejar unes 10.000 fotografies i documents relatius a l’emigració.

Per últim, durant un tercer any es van gravar entrevistes a càmera a una selecció de 150 d’eixes persones, ací i als Estats Units. Per fer les pel·lícules, tots eixos materials s’han complementat amb imatges dels anys 10, 20 i 30, que mostren l’arribada, el treball i l’oci dels emigrants en Amèrica i les crisis que els van fer tornar el 1921 i a partir del 1929.

La llista dels emigrants de Beniarrés

Estos son els 37 emigrants de Beniarrés localitzats als registres dels ports americans:

Sellés Torregrosa, Eladio

Gascó Jover, José

Abad López, José

Abad López, Pedro

Navarro Moncho, Vicente

Tomàs Sancho, Fernando

Moncho Juan, Juan Bautista

Nadal Maiques, Vicente

Boronat Moncho, Francisco

Boronat Gual, Vicente

López, Antonio

Guerola, Antonio

Fuster, Juan

Castelló, José

Moncho, Vicente

Torregrosa, José

Torregrosa, María

Tomàs, Francisco

López, Pedro Juan

Ferrer, Miguel

Andrés Moncho, José Ramón

Teresí Llorens, Salvador

Gilabert, Vicente

Jordà, Salvador Tomàs

Moncho Jordà, Francisco

Navarro, Joaquín

Reig, Juan Bautista

Laviña Monjo, Vicente

Navarro, Juan

García, Camilo

Borrell, José Ramón

Borrell, Juan Bautista

Ferrer, Romualdo

Moncho, José

López, Jeremías

Gozálbez, Vicente

Giner, Juan Bautista

La festa pel valencià es reuneix a La Canyada i Camp de Mirra "per l'escola que volem"

Aquest dissabte 6 de juny es celebra a La Canyada i el Camp de Mirra la 28a edició de les Trobades d'Escoles Valencianes a les nostres comarques. Precisament divendres passat un centenar de persones van assistir al sopar de presentació de la Trobada després que fos inaugurat el mural ceràmic commemoratiu a la localitat de Camp de Mirra.

Camp de Mirra i la Canyada han estat dues localitats petites que han sabut sumar esforços, municipals, de les ampes i dels centres, de desenes de comerços i empreses, per dur endavant la XXVIII Trobada, coordinada, com sempre per la Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat-Federació Escola Valenciana.

Set han estat les activitats, excursions, xerrades, música, Sambori... que des del mes de març han precedit el dia de la trobada. A destacar, pel volum de participació, el Festitrò -trobada musical- on participaren vora 800 alumnes de 15 localitats diferents de la comarca.

Aquest dissabte 6 de juny, des de les 11 del matí fins que no acaben els concerts de la nit -ambNotes Soles, Trocamba Matanusca i Burumballa- els carrers i les exposicions de la Canyada estaran plens de gom a gom de visitants units, com diu la cançó de la trobada, "pel valencià alçant la veu per l'escola que volem". "Una escola plurilingüe i intercultural, valenciana i pública, gratuïta, laica i inclusiva, democràtica i participativa, científica, crítica, creativa compromesa amb l'entorn i humana", apunten des de la Coordinadora.

En total es celebraran uns 50 tallers dels centres educatius de la comarca, editorials i entitats socials i cíviques, exposicions de la toponímia de les comarques, sobre el mestre Carles Salvador, representacions parcials de l'auto dels reis mags de la Canyada i del Tractat de Mirra, contacontes, animació, cançó de la trobada, salutacions, sopars popular i correfocs... Tota una demostració del treball d'equip continuat pel valencià.

Noticia publicada a ARAMULTIMEDIA.

Presentació del llibre "Temps" de Samantha Gilabert

El proper Divendres a les 20:00 Samantha Gilabert presenta el seu llibre "Temps" al parc de la repla a Beniarrés. 

Editat per El Petit Editor i del que he tingut la oportunitat de dibuixar la portada. 

Ale, a crompar! Deme diez!

El Partido Popular guanya l'alcaldia de Beniarrés

Luís Tomás Lopez repetira com alcalde de Beniarrés

Escrutat el 100 € dels vots emessos , el resultat a les eleccions locals a Beniarrés han sigut els següents:


Partido Popular... 452 vots
Compromis ...259 vots 
Partit Socialista del País Valencià ...190 vots

Actualizado: 18:13  Participación: 88.6%  Escrutado: 100.0%  Mayoría absoluta: 5

Número de votos

PP

452(49.89%)

COMPROMÍS

259(28.59%)

PSOE

190(20.97%)

Presentació Candidatura Socialista a Beniarrés

ENTREVISTA CON EL CANDIDATO A LA ALCALDÍA LUIS TOMÁS LÓPEZ

PP- ¿Te vuelves a presentar como candidato a la alcaldía de Beniarrés?

Si, al final he decidido volverme a presentar, ha sido una decisión difícil pero ha pesado más el grado de responsabilidad que otros aspectos.

PP-¿A qué te refieres?

Lo que quiero decir es que después de muchos años en el cargo, he intentado dar lo máximo de mí, sacrificando muchos aspectos personales por tratar de mejorar en todos los ámbitos nuestro municipio y de alguna manera eso afecta a mi persona y a mi entorno.

Cuando yo me presenté el nivel de inversión en Beniarrés era mínimo, había muchas demandas que nunca llegaban, faltaban muchos servicios, instalaciones.

Me acuerdo que la máxima demanda era crear suelo industrial, arreglar el barranc de l’encantà, la gente quería volver a tener futbol, se prometía continuamente un museo, se apostaba por el turismo rural, guardería…. Unas demandas sociales que solo estaban en papel y que motivaban a implicarte.

Pasados los años todo esto y mucho más se ha logrado, he atendido a todo el mundo en la medida de lo posible; pasado todo este tiempo estoy orgulloso de lo conseguido, estamos hablando de 8 millones de euros en inversión, se ha invertido en todas las áreas, se ha mejorado notablemente y algo muy importante no se le ha pedido prácticamente ningún esfuerzo impositivo local a los ciudadanos, somos de los pueblos de la comarca en donde menos se paga y damos muchos servicios. Pero parece ser que esto no es suficiente, porque una vez hecho tu proyecto se da por sentado que ya no tienes nada que ofrecer.

Además el hecho de ser el alcalde no te permite ser un ciudadano normal y os aseguro que es muy difícil abstraerte de todo, te llegan comentarios desagradables que no entiendes, en las redes sociales te insultan y tienes que aguantar, pierdes amigos porque a veces no entienden tus decisiones e incluso llegan a pensar mal de ti; todo esto aunque no lo aparente a mí me afecta mucho y por todo esto y alguna cosa más no tenía nada claro el volverme a presentar.

PP-¿Entonces?

Ahora viene la otra parte, para que yo pudiera ser alcalde, mucha gente depósito su confianza en mi persona, y mucha de esa gente me ha pedido que siga, también están mis compañeros, amigos, y el propio partido, lo digo con toda sinceridad ese apoyo me ha hecho reflexionar, han sido muchos y eso te da muchos ánimos para seguir, por otra parte está todo el trabajo realizado ha sido mucho, no me gustaría volver a ver abandonado otra vez el barranc de l’encantà, porque ha costado Dios y ayuda, no me gustaría ver como desaparece el futbol, no me gustaría que se subieran los impuestos desmesuradamente, porque nosotros si hemos cumplido todas estas promesas; en estos momentos tenemos proyectos aprobados muy importantes como la reforma del polideportivo, la ampliación del gimnasio, la reforma de la biblioteca, acabar la tercera fase del alumbrado público, etc. Otro aspecto es el hastío que tiene la ciudadanía con la política, ese era uno de los motivos principales que me frenaban a seguir, pero muchos me han hecho ver que no tiene nada que ver la política en mayúsculas, es decir las decisiones que se toman en otras instancias con la política municipal y la verdad es que nosotros no tenemos culpa de lo que pueda hacer otras personas, sino que simplemente nos dedicamos a atender a todos nuestros vecinos sin tener en cuenta banderas, ni lenguas, ni ideas, nuestro único objetivo son las personas y la paz social respetando a todo el mundo y de eso estoy superconvencido. Si yo no hubiera tenido este apoyo y no estuviera contento con mi labor no hubiera seguido; Por todo lo expuesto tengo que decir que me siento con fuerzas paraSEGUIR trabajando por mi pueblo y por el futuro, aunque por ello tenga que sacrificar otras cosas.

PP- Aclarado esto, explícanos vuestro slogan VOTA LUIS, VOTA SEGUIR

Bueno la primera parte habla por sí sola, lo dice bien claro vota a Luis, ¿Por qué a Luis? Porque soy el candidato que encabeza la lista del partido popular en Beniarrés y porque SEGUIR porque mientras otros proponen un cambio, nosotros proponemos seguir en la senda de la inversión, de los servicios , de las ayudas, porque queremos SEGUIR creciendo, porque creamos el polígono industrial y porque hemos aprobado un PAI que ha permitido legalizar y ampliar más suelo industrial y que la empresa MAPELOR se quede definitivamente en Beniarrés, no podíamos permitir que esta empresa se fuera de Beniarrés como ha pasado con otras empresas en otros tiempos y que hoy estarían aquí instaladas, por lo tanto porque queremos SEGUIR favoreciendo la instalación de empresas y crear más suelo industrial.

Algunos ya han hecho burla de este “slogan”, pero no hacen más que reforzarlo, claro que SEGUIR, los otros partidos se han pasado parte de la legislatura pidiendo que subamos las tasas y nosotros entendíamos que no era el momento, por la dificultad económica que estábamos atravesando todos, por lo tanto no queremos subidas masivas de impuestos, sino SEGUIR en esta línea. Se ha aprobado un plan de obras y servicios que consiste en la reforma de vestuarios ,arreglo de la pista , frontón , iluminación campo de futbol y una nueva oferta deportiva , una pista de pádel y la oposición no voto a favor , con la excusa de que no se podían gastar 140000 euros en pádel y han intentado vender esta mentira porque la realidad es que para pádel solo hay una pequeña parte, el resto es decir la gran mayoría de esta inversión va dedicada al futbol, vestuarios ,pista , y frontón y yo me pregunto ¿Hay algo malo en ofrecer otra instalación deportiva para nuestro municipio cuando se va arreglar todo lo demás? Nosotros por el contrario queremos SEGUIR mejorando las instalaciones y apoyamos el proyecto del FUTBOL porque estamos convencidos desde el primer día. Hemos solicitado la ampliación del gimnasio y la oposición ha votado en contra, por lo tanto debemos SEGUIR para que esta ampliación y adquisición de nuevas máquinas sea una realidad. Por cierto en todos estos años no he visto ni una sola propuesta en materia de deportes por parte de compromís ni del psoe ¿será porque lo hemos cubierto todo, o por el contrario que les importa poco el deporte?

Creo que son suficientes argumentos, peor hay más estoy viendo que los otros partidos utiliza “slogans”, como el cambio o es el momento, y yo me pregunto qué cambio o qué momento .Porque puede haber cambios buenos o malos o porque puede ser el momento de hacer cosas que no gusten a la mayoría.

PP- ¿En la próxima entrevista nos hablarás de economía, sanidad, dependencia y otros asuntos?

Si, encantado tenga muchas ganas de desmentir algunos, comentarios vendidos por la oposición y lo haré con datos por supuesto. Pero para ir haciendo boca les dejo estas estadísticas que demuestran que en materia de impuestos y tasas Beniarrés es de los que menos paga y nuestro objetivo es SEGUIR así.

Informació estreta del blog PPBeniarrés

Vota Luís. Vota seguir.

Carta de l'agrupació del PSPV-PSOE de Beniarrés

El proper 24 de Maig estem convidats a participar en la festa de la democràcia com són unes votacions per a l’elecció dels nostres representants tant a nivell de País Valencià com del nostre ajuntament.

Les diferents formacions que es presenten a les eleccions locals a Beniarrés, Compromís, Partido Popular i Partit Socialista del País Valencià, hem apegat la nostra propaganda electoral als diferents punts autoritzats.

El Partido Popular, que porta onze anys al capdavant del govern municipal, primer en coalicions i després en solitari ha elegit l’eslògan “Vota Luís. Vota seguir”.

Els socialistes, després d’onze anys del govern de dretes del Partido Popular, quan llegim “seguir”, imaginem que farà referència a la forma de governar el poble de Beniarrés i a continuar en la gestió portada endavant en aquest temps on tots els anys l’Ajuntament tanca en números rojos, es a dir, amb dèficit, tenint que recórrer als bancs per financiar-se fins als vora 300.000 € que es deuen a les entitats bancaries.

“Seguir” per al Partido Popular serà continuar tenint els carrers bruts plens de papers i deixalles esperant que alguna ànima caritativa es digne a agranar-los,  serà continuar deixant que els gossos caguen i pixen on els vinga en gana sense que ninguna autoritat municipal es digne a posar fre aquesta marranà, no siga es faça de mal de voler. “Seguir” deu voler dir que cadascú estacione el seu vehicle on li vinga en gana sense respectar els senyals de tràfic ni respectar els guals que religiosament paguen molts veïns i veïnes.

També pensem que “seguir” deu voler dir el que s’ha fet fins ara en cultura i esports, no escoltar al poble, es fer el que el o la regidor o regidora de torn creu oportú sense escoltar a associacions o entitats que si podrien donar molta més vida al nostre poble si existira un Consell de Cultura o Esports.

Creguem que “seguir” significa ignorar a més de 200 persones que van voler exposar estudiar l’obertura de la piscina del camp de “La Parà”, o que van obtindre un no com a resposta a la celebració de la Trobada d’Escoles Valencianes a Beniarrés, o veure com s’ha passat d’una Fireta de la Tardor, on participava tot e poble a una Fira de Beniarrés en ple mes de Juliol per acabar en una Fira Gastronòmica que per motius electorals aquest anys s’ha celebrat enel mes de Maig.

Quan llegim la paraula “seguir” vol dir deixar perdre unitats escolars al col·legi públic de Beniarrés, deixar al poble sense autobús públic que ens unixca amb Alcoi o Gandia, perdre més de 200 habitants en poc més de 11 anys o veure com tranquil·lament els jovents tenen que marxar del poble, fins i tot a estranger per una manca d’expectativa laboral o veure com la gent gran no tenen un Centre de Dia on siguen cuidats al llarg del dia i tenen que buscar-se particularment una solució per poder compatibilitzar els familiars la seua vida laboral i l’atenció als seus familiar.

Ens venen moltes altres coses al cap quan llegim la paraula “seguir” al cartell electoral del Partido Popular com és no destinar  un sols euro en sanitat o en la promoció de la nostra llengua, o per a contractar personal sense treball si no és, i quan vé, subvencionat, sense destinar quasi diners del propi ajuntament i veure com es gasten anualment més de 50.000 € en festes o pagar cada vegada més en els impostos municipals com l’aigua potable, la recollida de brossa o l’impost de bens immobles, ... i tantes i tantes coses.

Tu tens la veu i el vot, si vols “seguir” ja saps l’opció que tens que votar si vols gent nova, un canvi humà, gent que t’escolte, que gestione de forma eficaç els diners públics i que et done participació en les decisions que es prenen a l’Ajuntament de Beniarrés i que ens afecten a tots i totes, VOTA Partit Socialista de Beniarrés, gent que viu a Beniarrés i que vol tú també ho faces, canviar Beniarrés està en les teues mans.

Candidatura del PSPV-PSOE a l'alcaldia de Beniarrés

Incendi al Barranc del Port

El dimarts 12 de Maig es va produir un incendi al Barranc del Port de Beniarrés.

Aquestes son algunes de les imatges de l'incident.