BENIARRÉS AL DIA NI COMPARTEIX NI ES FA RESPONSABLE DELS COMENTARIS QUE EN AQUESTA PÀGINA ES PUBLIQUEN.
AQUELLS QUE CONTINGUEN OFENSES, INSULTS O SEMBLANTS, NO SERAN ADMESOS.
Actualitat:PLUJA: Torna un nou temporal de pluges al Comtat

dijous, 21 d’octubre de 2010

Anonimat o impunitat

Probablement, molts pocs lectors (o fins i tot cap) de l’Informatiu conega Carla Franklin. I és més que possible que esta dona jove, que aspirava a ser model, no deixe mai l’anonimat. Però esta setmana Franklin ha sigut notícia perquè ha guanyat un juí a Google. Ni més ni menys.

Carla Franklin va denunciar Youtube (que des de fa uns quants mesos és propietat de Google) perquè tres usuaris anònims van penjar una sèrie de comentaris denigrants cap a la seua persona. Això, segons l’advocat de la denunciant, va suposar el tret de gràcia a les aspiracions que tenia Franklin en el món de la passarel·la. Ara, Google està obligada a facilitar els noms dels qui s’amaguen darrere els pseudònims per tal d’emprendre accions legals contra ells.

No és la primera sentència que empara el dret a l’honor enfront en Internet. I tampoc és el primer cas en el qual Google està embolicada. De fet, esta setmana també s’ha sabut que Google Street no sols feia fotos dels nostres carrers: també detectava les xarxes wifi i interceptava totes les dades que es transmetien en el moment que el cotxe amb forma d’ovni passava per davant dels domicilis o negocis connectats.

Es tracta de dues cares de la mateixa moneda. En el mónoffline la privacitat està molt regulada i molt ben delimitada. Hi ha poc de marge per a la interpretació. En canvi, en la xarxa la situació es complica. És un territori tan vast i desconegut que ens l’hem d’inventar sobre la marxa, ja siga per a crear noves formes de comunicació (com les xarxes socials) o per a establir els límits que separen la llibertat d’expressió de la conculcació dels drets personals.

Conec un cas molt recent d’una persona que, sense ser anònima, no és tampoc habitual dels mitjans de comunicació. Fa dos setmanes va ser objecte d’una sèrie d’atacs personals especialment cruels en diverses xarxes socials amb pseudònims. El resultat de l’atac va ser que esta persona va acabar en l’hospital amb una crisi d’ansietat molt forta. Afortunadament, els difamants han sigut identificats i denunciats. Això ja va passar fa uns anys amb una blocaire canadenca que insultava una altra persona des de la seua pàgina personal, i que va ser jutjada i condemnada per este motiu.

Significa tot això que hem de posar portes al camp que és Internet? És clar que no. Però tampoc és lògic que en nom de la llibertat d’expressió uns desaprensius emparats en l’anonimat destrossen la vida d’altres persones.


Article escirt per Xavi Bellot i publicat a l'Informatiu
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...