BENIARRÉS AL DIA NI COMPARTEIX NI ES FA RESPONSABLE DELS COMENTARIS QUE EN AQUESTA PÀGINA ES PUBLIQUEN.
AQUELLS QUE CONTINGUEN OFENSES, INSULTS O SEMBLANTS, NO SERAN ADMESOS.
Actualitat: AJUNTAMENT: Dimecres 23 de maig a les 19:30 hores sessió plenaria a l'Ajuntament de Beniarrés

dimarts, 22 de maig de 2018

Cento Nuesa: "Benimaclet és llibertat, amor; és un altre món"

Este jove de Beniarrés publica 'Munay', un poemari que parla d'amor, de desamor, de la família i de l'amistat

Cento Nuesa posa amb un exemplar del seu poemari 'Munay', al barri de Benimaclet. 
Seguidor de Vicent Andrés Estellés, Cento va triar la paraula Munay per al seu poemari perquè «és una paraula d'origen indi que significa estimar-te a tu mateix, estimar les teues arrels, la gent que t'envolta, com és la teua família i els amics, estimar la naturalesa i els animals, ser creador dels teus propis somnis. I també significa t'estime». I és que este jove de Beniarrés assegura ser un sentimental, un romàntic, cosa que li servix d'aliment per a escriure: «La poesia naix a base de records, sentiments, imatges».Volia ser artista, però com es va adonar que mai ompliria un estadi com a cantant, va decidir endinsar-se en el món de la poesia. Vicent Llopis Calbo, conegut com a Cento Nuesa (Beniarrés, 1996), és eixe jove que va optar, sent ben menut, per despullar-se escrivint poesies i així sentir-se lliure. Unes poesies que tenen ja forma de llibre, Munay (Editorial Ringo Rango). «Li vaig prometre a una persona molt especial per a mi, a la meua àvia, que aniria a València i el meu objectiu, a banda d'estudiar, seria publicar un llibre perquè ella el poguera llegir», confessa.

Munay, Cento parla d'amor perquè «l'amor és bonic». Això és el que li va dir «un gran savi», però el jove poeta fa una advertència: «L'amor és bonic però al mateix temps és destructiu». No obstant això, el poemari de Cento no només tracta la temàtica de l'amor i la del desamor, sinó que també la de l'amistat i la família: «Parle dels meus amics i també he escrit dels meus germans, dels records de la meua infància a casa dels meus avis». En definitiva, són històries del seu dia a dia, encara que, al poemari, també hi ha rastre d'«històries de persones anònimes».

O llocs... com el barri de Benimaclet, un indret replet d'estudiants, el qual Cento anomena més d'una vegada al llarg del seu poemari. «Per a mi, Benimaclet és llibertat, amor; és un altre món. T'apartes de la realitat, dels problemes», afirma. Se sent lliure en este acollidor barri del nord de València.

Malgrat que estudia assessoria d'imatge, pretén anar a per el segon llibre perquè, tal com expressa, «si tu vols i lluites, ho aconseguixes», com va succeir amb la seua primera publicació. Això sí, va comptar amb l'ajuda d'Alejandro Borrell, qui va escriure el pròleg de Munay, i Celia Blanquer, qui va il·lustrar el poemari amb imatges de temàtica LGTB, a petició de Cento, perquè «fóra diferent al que veiem habitualment als llibres de poesia».

Noticia publica a el diari El Mundo



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...