Reflexions d'un músic

UN TÒPIC MUSICAL I UNA REFLEXIONETA!

Hui per casualitats de la vida he tornat a escoltar (Sí, no és la primera vegada i de segur que tampoc la última) allò de: "els músics no deurien de cobrar quan van a tocar per ahí, no toquen perquè els agrada i "per amor a l'arte"?".

Bé, partint del terme "vocació" que és aplicable a qualsevol professió, també la música, i obviant que aquesta gent que afirma açò no té massa clar el que significa (sino, sabrien que per la mateixa raó que ells defenen, podríem exigir que un metge treballarà sense cobrar si ho fa vocacionalment, perquè li agrada la seua feina, per exemple) anem a suposar que vivim en un món on no existeixen les vocacions:

-El fet de que jo toque perque m'agrada, perque vullc i "per amor a l'arte"(m'encanta aquesta frase) suposa i implica que JO, quan JO vuiga i on JO vullga, agafe el meu instrument i toque el que JO vuiga i l'estona que JO vuiga (respectant les normes i els horaris de descans dels veïns, jajaja). Per tant, si algú vol que toque en algún acte o festa seua, un dia en el que pot ser no vullga tocar, o no vuiga tocar el que em demanen, o no vuiga tocar on em demanen, o simplement puga i vullga estar espatarrat a la platja prenent el sol, si volen que toque, es converteix en una feina, per tant, el mínim que es pot fer per la lògica humana més bàsica, en un entorn (vullguem o no; açò és altre debat) capitalista, és pagar eixe servei que et presta aquest músic.

-Després està la gent que, acceptant que els músics estiguen remunerats per les seues actuacions, pensen que cobren massa. Bé, anem a posar un cas pràctic, un exemple, en el que compararem un músic(segons aquesta gent, sobrevalorat) amb un professional d'un sector més "normal" i "comú" i menys "sobrevalorat", per exemple un electricista, va:

-Un músic, per exemple jo, que no soc res de l'altre món, he estudiat 12 anys música, he passat centenars de hores practicant, desenes de exàmens i proves, m'ha suposat (bo, als meus pares en realitat) milers de euros aquests estudis i l'adquisició de diversos instruments (de diferents característiques i qualitats, d'acord amb els requeriments dels estudis) apart de les possibles reparacions, i apart dels complements que has de comprar contínuament per al seu manteniment. Bé, després de tot açò, em puc trobar en el cas de (podria passar perfectament, toquem madera): tindre que fer un viatge de 1 hora amb cotxe fins a un poble on són festes(potser menys, o MÉS); després, esperar-me 1 hora més, o 2, i alguna volta m'he esperat més, fins que la "teua" esquadra tinga la eixida(en cas de ser una "entrà" de moros i cristians). Mentrestant, pots estar torrant-te de la calor amb uniforme i potser fins i tot et tingues que posar un tros de tela, talla única, de dubtosa higiene, i mal feta que alguns anomenen "xilaba". Bé, després estàs tocant de mitjana 1 hora (potser menys, o MÉS) cometent centenars de aberracions, musicalment parlant, i posant a prova les soldadures de unió del "pito", sobrepassant de prou el màxim volum que de normal trauries estudiant, amb la qual cosa, almenys amb el meu instrument, et desfà físicament la boca i els llavis, causant debilitament de les dents, llargues, ferides, etc. Quan ja estàs acabant, potser que veges al senyor Murphy en un cantonet, et senyale el cel i es pose a ploure (no és necessari, seria un dels pitjors casos, pero m'ha passat alguna vegada) i clar, com estàs acabant, acabes; i acabes banyat. (I per alguns instruments, banyar-se suposa reparacions, i no precisament barates). Després tornes la xilaba i altra vegada al cotxe 1 hora per tornar a casa. A les 2 setmanes (potser menys temps, o MÉS) ja t'han pagat: 40€. Ostres tu... 40€ per tocar 1 hora... "Pos no esteu ben pagats ni res, els músics".

-Bé, ara anem al cas de l'electricista (professional perfectament respectable): Ma "uela", resulta que connecta la llavadora i PAM!, una "xispà"; s'ha trencat l'endoll ("enxufe" per als amics). Crida a un electricista què, quan ja no té cap altre treball més important que fer i té una estona lliure, va a arreglar-li l'endoll (després de alguna setmana que altra): "Ale ja està arreglat! 60 eurets tenen la culpa!(altra frase que m'encanta)" . Anem a analitzar-ho. Jo no soc electricista... Però amb poc més de mitja horeta repassant electricitat bàsica, de segur (de fet, sé fer-ho) que sabré canviar-li l'endoll a la dona (que prove qui s'atrevixca a tocar-me "aniversari feliç" amb el trombó sense nocions de música i en mitja hora de pràctica). Bé, resulta que vas a la tenda, i un endoll val menys de 5 euros, en concret he trobat un per 3€. I per canviar un endoll resulta que amb un "destornillador" i un pela-cables(que te les pots apanyar amb unes tisores perfectament) pots fer tot el treball. I lo millor, que en 15 minuts està fet! (Xsst, i sense xilaba, ojo!). La dona li dona els 60€ i, més feliç que una perdiu em diu: "mira que bé, sols m'ha costat 60€ i l'altre em demanava 80€, veus?" (Açò és un cas verídic, i encara liu podeu preguntar a ella).

I "dicho lo cuál", jo seguiré anant a tocar als llocs com fins ara, però no sols pel que cobre (que també; sino no em puc comprar amplificadors i xorrades de eixes que pareix que coleccione, jajajajaja) sino perquè m'agrada, perquè vull, perquè puc, i "per amor a l'arte"!

Pd: perdó per les faltes d'ortografia

Autor