BENIARRÉS AL DIA NI COMPARTEIX NI ES FA RESPONSABLE DELS COMENTARIS QUE EN AQUESTA PÀGINA ES PUBLIQUEN.
AQUELLS QUE CONTINGUEN OFENSES, INSULTS O SEMBLANTS, NO SERAN ADMESOS.
Actualitat: MEDI AMBIENT: Diumenge 24 de Setembre es celebra l'activitat ciclista" Amb Bici per la via verda"

dimarts, 30 de juny de 2015

Cox, Beniarrés y Mutxamel partipan en el III Certamen de Música Festera de Agost




El próximo sábado día 4 de julio se celebrará en el Auditorio Municipal el III Certamen de Música festera de la localidad.
Las bandas que participarán en el certamen son: la Sociedad Musical La Armónica de Cox, la Societat Unió Musical de Beniarrés y la Societat Musical l'Aliança de Mutxamel.
A las 19:30h comenzará el desfile partiendo desde la Plaza de España, mientras que el certamen dará inicio a las 20:30h en el Auditorio Municipal.
Se interpretará 'Pepe el gitanet' de José Luis Molina Gomis como obra obligada.
El programa será:

SOCIEDAD MUSICAL LA ARMÓNICA DE COX:
Director: Gonzalo Berná Pic
Pasodoble del desfile: 'Los adolfos' de José María Martín Domingo
Pasodoble de presentación: 'Dolores Millà Martínez', de Juan Manuel Molina Millà
Obra libre: 'El guardià' de Saül Gómez Soler

SOCIETAT UNIÓ MUSICAL DE BENIARRÉS:
Director: José Antonio Llinares Igual
Pasodoble del desfile: 'Benicadell' de Joan Enric Canet i Todolí
Pasodoble de presentación: 'El Alboroque' de José Luis Molina Gomis
Obra libre: 'Alcázar de Elda', de Rafael Mullor Grau

SOCIETAT MUSICAL L'ALIANÇA DE MUTXAMEL:
Director: Pedro Ángel López Sánchez
Pasodoble del desfile: 'Regina nostra' de Mario Roig Vila
Pasodoble de presentación: 'Rocío' de Juan Manuel Molina Millà
Obra libre: 'Saxum' de Rafael Mullor Grau

dilluns, 29 de juny de 2015

dijous, 25 de juny de 2015

L’incombustible Lluïset de Beniarrés

Juan Luis Tomás Sanchis 'Lluïset' Pilotari


Per a la gent de la pilota, el nom de Jose Luis Tomás Sanchis  pot ser no ens diga res, però en parlar de   “ Lluïset“  a tot el món ens canvia el semblant.

Nascut a Beniarrés allà pel 1968, és hui en dia un clar exemple i un testimoni del que ja fa algun temps va ser la pilota, un més dels que al igual que altres jugadors com Alberto  o el Moro continuen actius i són  un referent en la història viva d´este esport tan nostre i tan oblidat.

Als voltants de 1974  a Beniarrés i a la seua comarca, la pilota era una de les activitats esportives més importants. Hi havia al poble dies de quatre o cinc partides a l ´hora i a tots els pobles del Comtat , L´Orxa, Gaianes, Muro, Alcocer ,Alcoi ..... i mil jugadors per a jugar-les.

En un ambient així, era fàcil d’entendre que fins els equips de futbol de la zona sincronitzaren els seus partits perquè no coincidiren amb la partida de pilota.

Port amunt , més a dins , cap a Alacant, les llargues eren la modalitat referent però a Beniarrés el raspall era i continua sent la modalitat reina. Hi havia una rivalitat molt forta quasi “tribal” l entre tots  els pobles que competien i que fomentaven així el seu seguiment ,mentre L’Hotel Reconquista d´Alcoi donava el suport econòmic i el prestigi a les competicions

Els quatre o cinc carrers  de Beniarrés  millors  per a jugar sempre estaven ocupats. Casualment tots s’abocaven cap a la plaça de L’Església i causaven les pertinents molèsties fins que tot va derivar en la construcció de una canxa artificial per a la practica de la pilota  i gradualment la pilota va anar minvant la seua  presència.”

Tot açò ens ho conta LLUÏSET, un jugador sempitern, apassionat de la pilota i un referent per a les noves generacions de jugadors  més joves que ell , amb les quals  hui  continua compartint canxa i amb qui sempre és un plaer compartir-lo com a rival i com a company. Tot un exemple  dins i fora de la canxa ,honrat i complidor al terreny de joc, un hàbil  mestre del rebot  del que fa la seua millor arma i  una excel·lent persona.

PilotaVeu. 

Compartim una estona al trinquet de Xeraco, un diumenge de partida als vestidors  i mentre s´enfaixa les mans per disputar la partida de tornada de semifinals de l’autonòmic de raspall,  Lluïset, xarrador, referidor, afable i pròxim ens conta amb eixos ulls menuts i eixa mirada noble les seues vivències i les seues emocions al voltant de la pilota.
 
Lluïset durant l'entrevista a Xeraco el passat 14 de juny. Fotografia: PilotaVeu
 
- Com arribes a jugar amb professionals?
Vora els quinze anys i després  de provar amb el futbol on destacava com a jugador vaig començar  a jugar a pilota imitant el  meu germà . Un any després es posava en marxa el trinquet de Castelló de Rugat on vaig fer alguna partideta i “el Bolo” el trinqueter va ser qui em va proposar jugar un campionat , Campionat que per cert vaig guanyar però del que no vaig rebre el trofeu per ser d’Alacant i el campionat era de València “ coses de l’època”.

A partir d’ací, vaig debutar a Gandia i vaig començar a jugar amb els grans, Malondes, Simateros; Sanchis, Costa ;Guerra ,......tot en a penes dos anys.
 
Lluiïset (el del mig a la fila de baix) junt els companys en l'homenatge a Antonio de la Granja  el 1992 al Trinquet de Batiste de Castelló de la Ribera.Dalt Malonda II, Antonio, Leandro, Tonet, Parreta, Costa i Pinet. Baix Juan, Costeta, Lluïset, Agustí i Pascualito. 
 
- Quins  són els teus trofeus més estimats?
Mai li he donat massa importància als guardons, “jo sols volia jugar a pilota“. Per dir-ne algun que  recorde  vaig guanyar el Trofeu de Falles a Gandia , el trofeu Hotel  Reconquista  en dues ocasions i alguns altres que no em vénen ara al cap. El que valia era jugar moltes partides i el currículum no tenia el interès que té hui en dia. L´afició donava vitalitat al joc i el  suport de la gent que seguia als equips en la competició eren el mes important.

- Has jugat algun individual ?
Sols he jugat una vegada, i ja mai més he repetit, és un esforç físic molt fort el que has d’aguantar i crec que no paga la pena la factura que passa.

- Que té la pilota què ens apassiona ?
La proximitat de la gent, dels pobles, de les persones i dels amics  el coneixement del teu entorn més immediat  i el reconeixement  de la gent que t´estima...... tot açò és en veritat el que dóna les verdaderes satisfaccions

Molt lluny d´altres coses , la pilota és senzillament açò.

- Com la milloraries?
És una pregunta, la pregunta clau que jo me fet sempre i continue cada dia fent-me.

Sempre hem estat pegant-li voltes al mateix eix i la situació lluny de millorar cada dia està més complicada. Açò ens ha portat al llarg dels temps a perdre la serietat i el prestigi necessaris  i que són, fonamentals, perquè arriben  els  suports  que altres esports tenen. Ninguna empresa seriosa inverteix en res que no tinga una serietat, ni  prestigi.

“Crec que el problema de la pilota està en l’arrel, és com un arbre que creix perquè ha de créixer, però que no s’ha sabut  adobar  ni podar ”

- Durant un llarg període, deixares de jugar a pilota. Quins foren els motius i què et va fer que tornares?
Jugàvem tots els dies a pilota i pràcticament desitjaves tenir un dia de descans  per recuperar-te. Recorríem tots els trinquets  i teníem dinerets. Eren un ingressos que no eren regulars  i després d’una lesió, ja casat i amb les despeses pertinents  hi havia que buscar una estabilitat en els ingressos que la pilota no em donava.

Des dels vint i cinc anys fins als trenta sis  vaig estar apartat de la pilota fins que un dia Roberto (se l’il·luminen el ulls amb la lluentor especial  de qui nomena a un amic) va venir a clavar-me una punxeta, que no li va costar molt de clavar.
 
Lluïset junt a Roberto i Roselló, després de guanyar l'autonòmic d'equips el 2007. Arxiu 

- Els teus millors companys?
Són molts i molt bons ,però per qui més respecte he tingut ha sigut per Sanchis d´Oliva a qui considere el millor punter de tots els temps amb diferència. A Roberto del Palomar (tornen els ulls a il·luminar-se-li) li guarde una estima  especial.

- Els rivals més forts?
Han sigut molts perquè va ser una època molt bona en la qual hi havia moltíssims bons jugadors...Loripi, Pascual.....Molts, i molts.

- Què aconsellaries a la gent que comença a jugar? 
El major profit que trauran de la pilota és que es divertisquen  i que gaudisquen d’allò que l’envolta, que coneguen gent, que facen bons amics  i sobretot que no s´obsessionen.

- Que aconsellaries als qui ja estan jugant ?
Molt  d’ànim i molta paciència.

- Actualment representes l’equip de Xeraco. Com veus  l’equip i el club?
L’equip el veig molt bé i jugue molt còmode amb Juan i Trini. Amb Juan sobretot porte molt de temps jugant i ens compenetrem molt bé. El club de Xeraco s’ha portat bé amb mi i estic molt a gust.
 
Lluïset. Juan i Trini després de guanyar l'autonòmic parelles 2014 a Genovés. Foto: PilotaVeu

- Fins a quan tenim Lluïset? 
Jo vull pensar que un parell d’anys encara em queden per a jugar. He sentit dir que el Simatero de Genovés i Antonio el de la Granja s´ho van deixar als cinquanta.  M´agradaria igualar-los  i deixar-m’ho . Estic encara molt bé, em cuide més que mai i tots els dies entrene un poquet .

- Quina és la clau per  seguir donant guerra?
Jo crec que la clau està en l’ADN ( ens ho diu bromejant).

Article de Ricard Sentandreu publicat a Pilota Veu

dijous, 11 de juny de 2015

Projeccio del "Montgó a Manhattan" els emigrans de Beniarrés a Nova York

El proper dissabte 13 de juny, a les 19.30h, al Centre Cultural Joan Fuster de Beniarrés, hi ha prevista la projecció del documental realitzat per InfoTv sobre els valencians que van emigrar a Nord Amèrica a principis del segle XX, entre ells 37 veïns de Beniarrés.




Un documental d’InfoTV conta la història dels 37 veïns de Beniarrés i de 15.000 valencians més que van emigrar a Nordamèrica entre 1906 i 1920

Cap a la terra promesa es. Valencians a Nova York és vorà a Beniarrés el 13 de juny i és el primer de la sèrie Del Montgó a Manhattan


Entre 1906 i 1920, més de 15.000 valencians, sobretot de la Marina i la Safor, però també de Beniarrés i d’altres pobles del Comtat, van buscar al Canadà i als Estats Units la solució a la situació de misèria i abusos que patien ací. És la principal conclusió del treball d’investigació fet des del 2012 per InfoTV i que servirà de base per a la producció d’una sèrie de quatre pel·lícules documentals, titulada Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York. La primera, Cap a la terra promesa, es podrà vore dissabte 13 de juny, a les 19.30h, al Centre Cultural Joan Fuster, de Beniarrés. L’acte està organitzat per Escola Valenciana i la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, l’Associació Cultural l’Esportí i l’Ateneu Popular Arrels.

L’emigració va començar amb una colla de 10 homes d’Orba, la Marina Alta, que el 1906 van anar a fer via de tren al Canadà. Van passar moltes penalitats però van tornar amb la butxaca plena i aquella notícia començà a escampar-se a poc a poc entre els jornalers de l’arròs i de la pansa, faenes que ajuntaven homes de la Marina i de molts altres llocs. Al Canadà primer i als Estats Units després, els valencians treballaren també fent carreteres i en la indústria, les mines de carbó i l’hostaleria, a Nova York i el seu estat, Pennsylvania, New Jersey, Delaware i especialment Connecticut, l’estat més valencià dels Estats Units, a més de les províncies canadenques d’Ontario i Quebec.

37 emigrants de Beniarrés

De Beniarrés consten un total de 40 entrades al Canadà i els Estats Units, corresponents a un total de 37 emigrants diferents, perquè n’hi ha tres que fan dos viatges: Pedro Abad López, Miguel Ferrer i Pedro López. Estos dos últims i cinc homes més de Beniarrés van conformar la primera expedició que va eixir del poble cap a Nova York, l’any 1913. Del conjunt de 37 emigrants, només hi ha una dona, inscrita al registre de passatgers com Maria Torregrosa. Precisament ella i l’home que l’acompanyava, José Torregrosa, van ser els últims emigrants del poble a Nova York, l’octubre del 1920. A partir del 1921, els Estats Units ja van tancar pràcticament la frontera als emigrants espanyols, que encara podien, no obstant això, entrar al Canadà. I això és el que va fer el 1923 Eladio Sellés Torregrosa. Allà, segurament, es va trobar amb algun dels 16 veïns de Beniarrés que havien triat aquell país.

InfoTV, l’empresa productora, ha acabat ja les dos primeres pel·lícules de la sèrie, Cap a la terra promesa i Adéu, Amèrica. La primera es va estrenar a Dénia el 5 de novembre i durant estos 5 mesos l’han vista unes 7.500 persones en les 39 projeccions fetes a València i els pobles que han participat en el projecte. El segon documental de la sèrie s’estrenarà, també a Dénia, el 3 de juny, i iniciarà després un recorregut per tota la geografia de l’emigració valenciana a Nova York. I a finals del 2015 estaran disponibles els dos documentals restants, que tancaran la sèrie.

Però estes pel·lícules arriben com a conseqüència d’un treball d’investigació previ que va durar més de dos anys i que va començar a mitjans del 2012 amb l’elaboració de la  primera llista completa dels emigrants valencians al Canadà i els Estats Units. La llista es va fer revisant, un per un, tots els noms dels centenars de milers de passatgers arribats als ports nordamericans des d’Espanya entre 1900 i 1920, i també des de França a l’inici i al final del periode, quan també van viatjar a l’estranger per embarcar.

Gràcies a eixe treball, s’han pogut xifrar en 15.594 les entrades de valencians a l’Amèrica del Nord, procedents de 275 pobles. Tot seguit, un equip d’InfoTV va informar de la troballa els 102 ajuntaments dels municipis amb més de 20 emigrants i els va convidar a participar en el projecte. Amb el suport dels 37 que van respondre afirmativament, de la Diputació de València, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, l’empresa Rolser i de les Universitats de València, Alacant i Politècnica, es van poder entrevistar tot seguit més de 700 persones, descendents dels emigrants, en 72 pobles, durant un any. Este treball de camp va permetre recollir informació de 1.500 emigrants i escanejar unes 10.000 fotografies i documents relatius a l’emigració.

Per últim, durant un tercer any es van gravar entrevistes a càmera a una selecció de 150 d’eixes persones, ací i als Estats Units. Per fer les pel·lícules, tots eixos materials s’han complementat amb imatges dels anys 10, 20 i 30, que mostren l’arribada, el treball i l’oci dels emigrants en Amèrica i les crisis que els van fer tornar el 1921 i a partir del 1929.

La llista dels emigrants de Beniarrés

Estos son els 37 emigrants de Beniarrés localitzats als registres dels ports americans:

Sellés Torregrosa, Eladio
Gascó Jover, José
Abad López, José
Abad López, Pedro
Navarro Moncho, Vicente
Tomàs Sancho, Fernando
Moncho Juan, Juan Bautista
Nadal Maiques, Vicente
Boronat Moncho, Francisco
Boronat Gual, Vicente
López, Antonio
Guerola, Antonio
Fuster, Juan
Castelló, José
Moncho, Vicente
Torregrosa, José
Torregrosa, María
Tomàs, Francisco
López, Pedro Juan
Ferrer, Miguel
Andrés Moncho, José Ramón
Teresí Llorens, Salvador
Gilabert, Vicente
Jordà, Salvador Tomàs
Moncho Jordà, Francisco
Navarro, Joaquín
Reig, Juan Bautista
Laviña Monjo, Vicente
Navarro, Juan
García, Camilo
Borrell, José Ramón
Borrell, Juan Bautista
Ferrer, Romualdo
Moncho, José
López, Jeremías
Gozálbez, Vicente
Giner, Juan Bautista



dijous, 4 de juny de 2015

La festa pel valencià es reuneix a La Canyada i Camp de Mirra "per l'escola que volem"

Aquest dissabte 6 de juny es celebra a La Canyada i el Camp de Mirra la 28a edició de les Trobades d'Escoles Valencianes a les nostres comarques. Precisament divendres passat un centenar de persones van assistir al sopar de presentació de la Trobada després que fos inaugurat el mural ceràmic commemoratiu a la localitat de Camp de Mirra.

Camp de Mirra i la Canyada han estat dues localitats petites que han sabut sumar esforços, municipals, de les ampes i dels centres, de desenes de comerços i empreses, per dur endavant la XXVIII Trobada, coordinada, com sempre per la Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat-Federació Escola Valenciana.

Set han estat les activitats, excursions, xerrades, música, Sambori... que des del mes de març han precedit el dia de la trobada. A destacar, pel volum de participació, el Festitrò -trobada musical- on participaren vora 800 alumnes de 15 localitats diferents de la comarca.

Aquest dissabte 6 de juny, des de les 11 del matí fins que no acaben els concerts de la nit -ambNotes Soles, Trocamba Matanusca i Burumballa- els carrers i les exposicions de la Canyada estaran plens de gom a gom de visitants units, com diu la cançó de la trobada, "pel valencià alçant la veu per l'escola que volem". "Una escola plurilingüe i intercultural, valenciana i pública, gratuïta, laica i inclusiva, democràtica i participativa, científica, crítica, creativa compromesa amb l'entorn i humana", apunten des de la Coordinadora.

En total es celebraran uns 50 tallers dels centres educatius de la comarca, editorials i entitats socials i cíviques, exposicions de la toponímia de les comarques, sobre el mestre Carles Salvador, representacions parcials de l'auto dels reis mags de la Canyada i del Tractat de Mirra, contacontes, animació, cançó de la trobada, salutacions, sopars popular i correfocs... Tota una demostració del treball d'equip continuat pel valencià.

Noticia publicada a ARAMULTIMEDIA.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...