Aquest dissabte 6 de juny es celebra a La Canyada i el Camp de Mirra la 28a edició de les Trobades d'Escoles Valencianes a les nostres comarques. Precisament divendres passat un centenar de persones van assistir al sopar de presentació de la Trobada després que fos inaugurat el mural ceràmic commemoratiu a la localitat de Camp de Mirra.
Camp de Mirra i la Canyada han estat dues localitats petites que han sabut sumar esforços, municipals, de les ampes i dels centres, de desenes de comerços i empreses, per dur endavant la XXVIII Trobada, coordinada, com sempre per la Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat-Federació Escola Valenciana.
Set han estat les activitats, excursions, xerrades, música, Sambori... que des del mes de març han precedit el dia de la trobada. A destacar, pel volum de participació, el Festitrò -trobada musical- on participaren vora 800 alumnes de 15 localitats diferents de la comarca.
Aquest dissabte 6 de juny, des de les 11 del matí fins que no acaben els concerts de la nit -ambNotes Soles, Trocamba Matanusca i Burumballa- els carrers i les exposicions de la Canyada estaran plens de gom a gom de visitants units, com diu la cançó de la trobada, "pel valencià alçant la veu per l'escola que volem". "Una escola plurilingüe i intercultural, valenciana i pública, gratuïta, laica i inclusiva, democràtica i participativa, científica, crítica, creativa compromesa amb l'entorn i humana", apunten des de la Coordinadora.
En total es celebraran uns 50 tallers dels centres educatius de la comarca, editorials i entitats socials i cíviques, exposicions de la toponímia de les comarques, sobre el mestre Carles Salvador, representacions parcials de l'auto dels reis mags de la Canyada i del Tractat de Mirra, contacontes, animació, cançó de la trobada, salutacions, sopars popular i correfocs... Tota una demostració del treball d'equip continuat pel valencià.
Noticia publicada a ARAMULTIMEDIA.
11 comentaris:
Eixa escola tots nola volen, imenos la llengua catalana. Som espanyols no catalans per lamor dedeu fins aon arribarem.
Si no la vols aire ningu diu que vingues.
Deuria agradar-te o hauries de tornar aprendre, primer en educació i segon en escriptura, en dues frases 5 faltes ortogràfiques, molt mal.
Una escola democràtica??? Aon al meu fill no el deixen estudiar religiò? Aon per collons tinga que estudiaro tot en valencià nomes perque uns cuants eu volen així?? Aon està la democràcia? Perque no donar a escollir? Qui vuiga valencià pues valencià, i qui no no. Perqué teniu que obligar a estudiar als meus fills en la llengua que vosaltres voleu? Qui sou vosaltres per a escollir lo millor per a ells?? DEMOCRÀCIA senyores i senyors, un poquet mes de democràcia. Poseu en pràctica tot allò que digueu.
I que passa si una persona fa faltes d'ortografia? acàs eres tu millor per no ferne???
DEMOCRÀCIA I RESPECTE. FEU I DEIXEU FER. No escolliu per mi el que jo vuic per als meus fills. Ni paisos catalans ni la mare que els ha fundat a tots COMUNITAT VALENCIANA, molt que vos pese. voleu paisos catalans?? X alli dalt podeu arrear cuan vuigau.
sabeu que sou? una tropa de falsos, més falsos tots que un billet de 30 euros jajajajajjaja uno te que aprendre a escriure i el que tu digues, però tu saps a que deuries de aprendre? A SABER PERDRE BONICO
Loke em pareix una vergonya esketu preguntes, i en la asignatura de castella ke aveu fet, i el contesten jugar en el pati ofer fitxes. Fins keno van a 3 notenen llibre de castella, aixo em pareix molt fort, perke pami igual que pamolta gent eixa llengua es mes important quel valencia.
Per sort per a molta gent volem que els nostres fills continuen estudiant en la nostra llengua. Sols un mes antes d'eleccions varen fer votacions per poder triar la llengua que volien que els seus Pares donaren als xiquets, soles varen anar tres mares, de les que totes saben de quin peu coixegen.
Apart que la teua escritura fa mal als ulls, els teus arguments son el autoodi en primera persona! Un respecte a la llengua dels nostres pares i avis!
-Buaaa, buaaaa!
-¿Que te pasa Pater Pecatorum? ¿Porque lloras tan desconsoladamente, si ya te hemos dado nuestro voto?
-Porque hemos perdido la Generalitat y Diputació y ahora nos tocarà trabajar y no recibir ni un duro.
- Larga es la travesia però dentro de cuatro años hay elecciones de nuevo.
-¿Y que podemos hacer para cambiar la tendencia? la gente no volverà a confiar en nosotros, hemos robado tanto, hemos malgastado... es que peor no se puede hacer.
-Empezad con lo de siempre, que si el valenciano y el catalan, que si paises catalanes, que si la escuela del pueblo, que si el castellano, que todos son extremistas de izquierda... divide a los valencianos con esas tonterias i veras que a la próxima sales elegido de nuevo.
-Pero si al ritmo que vammos en cuatro años aqui no queda nadie, se van todos a vivir fuera.
-Tranquilo, se van pero vuelven para votar. Haz de tu pueblo un sitio enfrentado que asi volvereis a mandar, diputación y generalidad seran vuestras de nuevo y tu con dineritos a vivir la vida.
-Ave Maria Purisima! ¿Como no se me habia ocurrido antes?
-Porque no tienes memoria, es la vieja estrategia de "divide y venceras"
-Yo no tengo memoria pero esto ya lo hicimos en el pasado, ¿el pueblo tendrà memoria?
-...?
Acabarem fins al monyo dela merda del catala alfinal.
Esta setmana, les víctimes de l'accident de metro van ser rebudes per primera volta per un President de la Generalitat. I mireu si feia anys d'allò... 2006. Hui, dia 3 de juliol, l'associació ha anunciat que faran l'última concentració a la Plaça de la Mare de Déu. Per fi han aconseguit el que volien: que se les escoltara, ja veus! Que no se les menyspreara d'eixa manera tan fastigosa com han fet tots estos anys. Tan difícil era? Quina classe de covards -com el Cotino- se'n pot fotre d'unes persones senzilles i després anar el primer en una processó?
El que han aconseguit amb la seua lluita i persistència des de l'Associació de Víctimes del Metro no és haver canviat les cares que ara estan en la Generalitat... han aconseguit una cosa molt més gran i miraculosa: canviar-nos a tots nosaltres com a societat. Hem aprés que no hem d'encegar-nos amb els "eventos" quan hi ha persones que demanen justícia. I que, encara que et diguen que no i que no, no t'has de rendir mai. No només han canviat els polítics que ara estan en la Generalitat... han fet que nosaltres canviem també. I amb això ens han fet millorar com a éssers humans.
Mentrestant, els que poguent, han sigut uns covards i no han volgut ser mai unes persones: els Cotino, els Blasco, els Olivas... comencen a entrar un per un a la presó per altres motius. Tal volta estos 9 anys de menyspreu als pares, marits o fills dels morts en l'accident no siguen un delicte tipificat en el codi penal, però no hi ha dubte que, de la presó acabaran eixint, però el delicte de ser uns FILLS DE LA GRAN PUTA no prescriurà mai.
Hui molts no podrem estar físicament en la Plaça, però vos anime a felicitar als membres de l'Associació a través Facebook o Twitter. Que vegen que mai més ningú tornarà a rebre un NO només per demanar que se l'escolte. Quan les lluites d'uns pocs esdevenen un triomf, les victòries són més grans i acaben sent de tots. Gràcies per estos anys contra la foscor i el silenci. Estic trist i content per esta última concentració. Content per ells i trist per mi, per no haver-me solidaritzat abans. Promet que a partir d'ara em posaré més les piles.
Publica un comentari a l'entrada