Este jove de Beniarrés publica 'Munay', un
poemari que parla d'amor, de desamor, de la família i de l'amistat
 |
| Cento Nuesa posa amb un exemplar del seu poemari 'Munay', al barri de Benimaclet. |
Seguidor de Vicent Andrés
Estellés, Cento va triar la paraula Munay per al seu poemari
perquè «és una paraula d'origen indi que significa estimar-te a tu
mateix, estimar les teues arrels, la gent que t'envolta, com és la teua
família i els amics, estimar la naturalesa i els animals, ser creador dels teus
propis somnis. I també significa t'estime». I és que este jove de Beniarrés
assegura ser un sentimental, un romàntic, cosa que li servix d'aliment per a
escriure: «La poesia naix a base de records, sentiments, imatges».Volia
ser artista, però com es va adonar que mai ompliria un estadi com a cantant, va
decidir endinsar-se en el món de la poesia. Vicent Llopis Calbo,
conegut com a Cento Nuesa (Beniarrés, 1996), és eixe jove que va
optar, sent ben menut, per despullar-se escrivint poesies i així sentir-se
lliure. Unes poesies que tenen ja forma de llibre, Munay (Editorial
Ringo Rango). «Li vaig prometre a una persona molt especial per a mi, a la meua
àvia, que aniria a València i el meu objectiu, a banda d'estudiar, seria
publicar un llibre perquè ella el poguera llegir», confessa.
A Munay,
Cento parla d'amor perquè «l'amor és bonic». Això és el que li va dir «un gran
savi», però el jove poeta fa una advertència: «L'amor és bonic però al
mateix temps és destructiu». No obstant això, el poemari de Cento no només
tracta la temàtica de l'amor i la del desamor, sinó que també la de l'amistat i
la família: «Parle dels meus amics i també he escrit dels meus germans, dels
records de la meua infància a casa dels meus avis». En definitiva, són
històries del seu dia a dia, encara que, al poemari, també hi ha rastre
d'«històries de persones anònimes».
O llocs... com el barri
de Benimaclet, un indret replet d'estudiants, el qual Cento anomena més d'una
vegada al llarg del seu poemari. «Per a mi, Benimaclet és llibertat,
amor; és un altre món. T'apartes de la realitat, dels problemes», afirma.
Se sent lliure en este acollidor barri del nord de València.
Malgrat que estudia
assessoria d'imatge, pretén anar a per el segon llibre perquè, tal com
expressa, «si tu vols i lluites, ho aconseguixes», com va succeir amb la seua
primera publicació. Això sí, va comptar amb l'ajuda d'Alejandro Borrell,
qui va escriure el pròleg de Munay, i Celia Blanquer,
qui va il·lustrar el poemari amb imatges de temàtica LGTB, a
petició de Cento, perquè «fóra diferent al que veiem habitualment als llibres
de poesia».
Noticia publica a el
diari El
Mundo
