BENIARRÉS AL DIA NI COMPARTEIX NI ES FA RESPONSABLE DELS COMENTARIS QUE EN AQUESTA PÀGINA ES PUBLIQUEN.
AQUELLS QUE CONTINGUEN OFENSES, INSULTS O SEMBLANTS, NO SERAN ADMESOS.
Actualitat:AJUNTAMENT: Dimecres 10 de Maig ple ordianri a l'Ajuntament de Beniarrés

dimecres, 25 d’abril de 2012

737 anys fent poble


El 25 d'abril de 1275 el senyor feudal de Beniarrés, Ramón de Riusec, va atorgar un document escrit en pergamí que contenia el text de la carta de poblament de l'alqueria de “Benefarez” (així Carta Poblaconsta el nom del poble al text original escrit en llatí) per a una desena de pobladors cristians.

Evidentment, no era la primera vegada que hi vivia gent al territori on hui podem considerar el seu terme municipal. Sens cap dubte, les terres de Beniarrés ja estigueren ocupades en períodes prehistòrics i històrics anteriors, tant del paleolític com del neolític --cas del jaciment de la Cova de l'Or-- i, per descomptat, als darrers segles de societat musulmana. Tots ells tingueren la seua cultura, els seus costums, la seua casa i la seua vida quotidiana en aquest terme, però no és menys cert que la conquesta cristiana i l'atorgament de la carta de poblament tenen un clar significat de canvi històric, pel seu caire d'acta fundacional d'una nova societat la qual, tot just, encetava el seu nou camí.

I és que l'existència d'un territori, d'un espai, no implica la continuïtat d'un mateix poble al llarg dels segles, perquè han estat diverses les societats que els han ocupat. Per tant, quan parlem d'acta fundacional, no parlem en el sentit de la primera aparició d'una comunitat de persones o vida humana en un lloc concret, sinó en el sentit que una societat va construir un nou entramat urbà, va crear una forma de vida col·lectiva i, especialment, va establir unes formes de relacions socials, una religió, una cultura, una llengua i una forma d'organització econòmica, trencant amb la tradició de les formes d'organització social, econòmica i política dels temps dels musulmans.

Per tant, la diferència entre l'alqueria de BRepobladors catalanseniarrés durant l'època islàmica, de la qual no tenim cap notícia escrita i molt poques de tipus arqueològic, rau en el fet que la repoblació va marcar l'inici d'una nova forma d'organització social, política i econòmica, a més de religiosa i cultural, i va suposar un punt i apart respecte als temps anteriors. És per tot açò que per entendre i situar al seu context el que significa la carta de poblament de fa vora 750 anys, hem de valorar i entendre la profunda transformació que es produeix en la societat valenciana durant el temps de laconquesta cristiana de Jaume I.

El repoblament de Beniarrés a la segona meitat del segle XIII, no va ésser un fet aïllat en la història valenciana sinó que s'emmarca dins d'un fenomen general el qual va tenir lloc al llarg dels anys centrals d'aquesta centúria i que va fer que s'assentaren al nou regne de València molts grups de cristians, allà on hi havia hagut, sovint, pobles de musulmans, els ocupants dels quals ara eren expulsats per la força i als quals se'ls expropiaven les seus cases, les seues terres i els seus béns.
Rafael Aura Calbo - Fent Poble

25 d'abril: 305 anys d'esperança i futur


Un dia com hui de l’any 1707, va tindre lloc la batalla d’Almansa, com a conseqüència de la qual, els Borbons van guanyar la guerra i van governar l’estat espanyol, derogant els Furs del Regne de València.

Aquell 25 d’abril de fa 305 anys, van ser el començament de la derogació de l’ús del valencià, imposant el castellà amb el decret de Nova Planta.

Un 25 d’abril de 2012, he portat el meu fill  Xavi al col·legi Perputxent de Beniarrés. En ells veus fills i filles de lituans, de búlgars, de cubans, de marroquins, d’anglesos, d’hondurenys, d’equatorians, de l’Àfrica negra, de castellans i  de valencians. Tots amb un nexe comú, juguen, parlen i estudien en valencià, aquella llengua que va ser abolida per decret fa 305 anys.

No importa el seu origen, el que es demostra en aquesta reflexió és que la llengua no enten ni de colors, ni de races ni de països. La llengua val per comunicar-se, una llengua perseguida per molts i menyspreada per part de la pròpia gent que l’ha escoltat parlar als seus pares, mares i avantpassats i que veuen en el seu ús normalitzat un perill per a la seu identitat com a valencians, valencians autèntics.

En aquest 25 d’abril, dia que es commemora la desfeta de la batalla d’Almansa, vull alçar un veu d’esperança cap al futur de la nostra llengua al veure com els xiquets i xiquetes de Beniarrés, juguen tots en valencià, sense importar els orígens dels seus pares, com l’escriuen i parlen, sene importar els orígens dels seus pares i com l’estimen, per que el valencià és la seua llengua i ho serà sempre, vinguen d’on vinguen.
                                        

dimarts, 24 d’abril de 2012

El Gobierno hace oficial en el BOE el copago sanitario además del farmacéutico


A partir de ahora los usuarios de la sanidad pública tendrán que pagar parte de las prótesis ambulatorias (muletas, sillas de ruedas, o férulas), el transporte sanitario y los productos dietéticos. El copago farmaceútico se aplicará a partir del 1 de julio y los inmigrantes sin papeles se quedan sin tarjeta sanitaria a partir del 31 de agosto.

Entra en vigor el hachazo sanitario de Rajoy. Hoy se publica en el Boletín Oficial del Estado (B.O.E) el Real Decreto Ley 16/2012 de abril de “medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud” y se publica con cuatro días de retraso por “problemas técnicos”, según ha explicado el Gobierno, lo que quiere decir que han estado trabajando en su redacción hasta ayer y que cuando se aprobó el pasado viernes en Consejo de Ministros no estaba completamente elaborado. Y el Gobierno suma otra mentira más porque sus portavoces aseguraron que no habría copago sanitario después del farmaceútico. Los ciudadanos nos hemos enterado por el BOE, por primera vez desde que existe el sistema público de salud se introduce el copago sanitario en una serie de servicios.

Hay que pagar por prótesis ambulatorias y transporte sanitario no urgente
A partir de hoy los usuarios de la Sanidad Pública tendremos que pagar si necesitamos prótesis ambulatorias como muletas, sillas de ruedas o férulas, también por el transporte sanitario no urgente, como traslado en ambulancias a enfermos para someterse a tratamientos de enfermedades o rehabilitación, se pagarán también parte de los productos dietéticos y lo que tendrá que aportar el usuario será el mismo porcentaje que se aplica en el copago farmaceútico. Es decir, con una renta igual o superior a los 100.000 euros anuales deberán pagar el 60% del precio, el 50% si la renta entre los 18.000 y los 100.000 euros, y un 40% para los que ganen menos de 18.000 euros al año.

Las prestaciones ortoprotésicas, productos dietéticos y transporte sanitario no urgente son considerados como “servicios accesorios” en el decreto que publica hoy el BOE y estarán incluídas en la cartera común suplementaria del Sistema Nacional de Salud. Además se modifica lo que se considera “servicios comunes” y a partir de ahora quedarán excluídas las técnicas y procedimientos que no esté suficientemente demostrada su “contribución eficaz a la prevención, diagnóstico, tratamiento, rehabilitación y curación de enfermedades, conservación o mejora de la esperanza de vida, autonomía y eliminación o disminución del dolor y sufrimiento”.

Inmigrantes irregulares fuera del sistema
Hasta ahora cualquier persona con un problema de salud que fuera a un centro español era atendido porque se consideraba un derecho humanitario. A partir de hoy la situación cambia, los inmigrantes sin papeles se quedarán sin tarjeta sanitaria a partir del próximo 31 de agosto y eso implica que solo recibirán atención de urgencias (ni consultas ordinarias, tratamientos, ni analíticas si seguimientos). Sí se atenderán a los menores de 18 años, tratamiento del embarazo y parto. Pero además se endurecen las condiciones para tener tarjeta sanitaria, ya no bastará con estar empadronado en una localidad española, habrá que estar asegurado, lo que significa dado de alta en la Seguridad Social. Con esta medida el Gobierno prevé ahorrar 500 millones de euros.

Los ciudadanos extranjeros procedentes de los 27 países de la Unión Europea tendrán acceso a la sanidad española si además de residir más de tres meses en España acreditan estar estudiando, trabajando, o si “dispone, para sí y para los miembros de su familia, de recursos suficientes para no convertirse en una carga para la asistencia social en España durante su período de residencia”. Pero además tendrán que tener un seguro de enfermedad que cubra todos sus riesgos en España.

Cesión a las multinacionales farmaceúticas
Vuelta a las marcas. El anterior Gobierno consiguió un ahorro de 6.000 millones de euros gracias a la implantación de genéricos, monodosis y rebajando tarifas a los laboratorios. El ReaL Decreto hace una cesión a las multinacionales farmaceúticas porque podrán volver a recetarse los medicamentos de marca, “siempre y cuando se respete el principio de mayor eficiencia para el sistema”, es decir, a criterio de los médicos.

El 1 de julio, copago farmaceútico
A partir del 1 de julio habrá que pagar más por los medicamentos. Y algunos se pagaran en su totalidad. El Real Decreto incluye una disposición en la que se determinana que cuando en la lista de medicamentos a recetar haya unos de receta obligatoria y otros que también se vendan sin receta, estos últimos no se financiarán. Es decir los antigripales, analgésicos y protectores gástricos tendrán que pagarse sin ningún tipo de descuento.


Para concluir, a pesar del BOE, el PP sigue afirmando que no habrá copago farmaceútico (Cospedal dixit) ni por supuesto sanitario y que todo es culpa de Zapatero.

Noticia publicada en El Plural

dimecres, 18 d’abril de 2012

L’Ajuntament de Beniarrés vol gastar 40.000 € en posar gespa natural al camp de futbol


En el passat ple ordinari celebrat a l’Ajuntament de Beniarrés el dia 29 de març ( com l’Ajuntament de Beniarrés ni vol ni te gana de publicar les convocatòries ni les actes, molta gent no ho sap), es va informar d’un decret d’alcaldia. En qüestió es tracta del decret 13/2012 de data 2 de febrer de 2012.

El decret en qüestió sol·licitava una subvenció a la Diputació d’Alacant “para la financiación de las obras de adecuación y acondicionamiento del campo de futbol mediante la implantación de césped artificial o césped natural por un importe de 40.000 € (sic).

Com heu pogut llegir, queda bastant clar. Es demana una subvenció per posar gespa artificial o natural al camp de futbol. Sent generós, convertir el camp de “La Parà” en un camp de gespa artificial costa més de 350.000 €, es a dir, amb els 40.000 € sol·licitats, sols hi ha per a fer de gespa artificial l’àrea d’una porteria, per tant, el que es pretén amb aquesta subvenció es fer el camp de “La Parà” de gespa natural.

Sense desmereixer que l’equip del Beniarrés CF, té tot el dret a jugar en un camp amb millor condicions, que el poble de Beniarrés es mereix un camp millor per a practicar el futbol i sempre demanant el millor per al nostre poble, cal ser realistes i posar els peus en terra.

Tots els pobles que poden estan llevant els camps de gespa natural per el seu elevat cost de  manteniment, tant humà com econòmic i a Beniarrés no anem sobrats ni de diners ni de treballadors municipals per a tenir un camp en les millors condicions possibles i al mateix temps atendre el manteniment diari del nostre poble, entre altres coses com el tancament del camp per a tenir-lo en condicions òptimes quan es jugue algun partit, l’elevat consum d’aigua que necessita un camp de gespa natural per al seu manteniment, i altres coses que desconeixc que fan que l’adequació de l’actual camp de “La Parà” a un camp de gespa natural siga inviable.

Considere que no es deuen de “tirar” els diners adequant el camp actual a un camp de gespa natural, pel simple fet de que no el podem mantindre.

Sigam realistes i que es destinen aquests diners a altres menesters que generen llocs de treball.

dimarts, 17 d’abril de 2012

El Bisbe contestà Reig Pla insisteix en la "cura" de l'homosexualitat

El Bisbe d'Alcalà d'Henares, nascut a Cocentaina, Juan Antonio Reig Pla torna a ser notícia per reafirmar en una entrevista concedida a 'Religión en Libertad' les sentències que van revifar la polèmica després de l'Eucaristia del passat Divendres Sant i que l'acusen d'homòfob. Podria estar en Cocentaina per celebrar la 'Mareta'

Ja va ocupar portades per oficiar una Missa amb la bandera franquista./ AM
El contestà Juan Antonio Reig Pla ha ocupat centenars de diaris, en paper o digital, així com noticiaris de televisió o ràdio, durant les últimes setmanes arran de les seues polèmiques declaracions en les quals relacionava l'homosexualitat amb la prostitució i el "camí a l'infern" de totes dues alhora.
Després d'acumular milers de vistes en vídeos a la xarxa, Reig Pla ha tornat a reafirmar les seues paraules en una entrevista oferida al mitjà 'Religión en Libertad'El bisbe d'Alcalá d'Henares aclareix que no és homòfob amb noves declaracions sobre la identitat sexual. Juan Antonio Reig Pla, ha defensat que moltes persones que senten atracció cap a unes altres del mateix sexe "poden ser resolts amb una teràpia apropiada, especialment si la pràctica d'actes homosexuals no s'han arrelat".
Després de la polèmica homilia de Divendres Sant, Reig Pla ha respost positivament a la possibilitat de canvi en les persones gais. "Segons la fe cristiana, la redempció, la salvació, no és simplement una dada de fet. Se'ns ofereix la salvació en el sentit que se'ns ha donat l'esperança, una esperança fiable, gràcies a la qual podem afrontar el nostre present", ha recalcat.
Així mateix, enfront de les crítiques que han refermat després de l'homilia, el prelat ha assenyalat que ha rebut "mil correus electrònics, cartes i cridades de suport, la proximitat bisbes, sacerdots, religiosos i fidels laics d'Espanya i de moltes parts del món, així com d'importantíssimes institucions eclesiales i civils".

Ací us deixem el clip de vídeo de la passada Homilia de Divendres Sant que va originar la polèmica:


Noticia publicada al diari ARAMULTIMEDIA

dijous, 12 d’abril de 2012

Simiocracia



Su primer éxito ocurrió como éste, a través de un corto difundido por youtube. Pero Aleix Saló ya no es un pardillo, si es que alguna vez lo fue. El caricaturista y arquitecto catalán vuelve a arrasar con su nuevo libro Simiocracia. Crónica de la gran resaca económica publicado por el sello DeBolsillo, de Random House Mondadori, en el que Saló carga tintas contra la clases dirigentes. Políticos, banqueros y empresarios protagonizan el discurso Simiocracia, cuya idea central –concebida desde el humor- es que quienes nos dirigen podrían ser simios: tipos incompetentes, estúpidos, egoístas, capaces de ensuciar su propia cueva por intereses absurdos.

dimecres, 11 d’abril de 2012

Continua creixent l'atur a Beniarrés


Beniarrés, amb 136 aturats, és la tercera població del Comtat amb més gent sense treball

L'atur no cessa en la seua pujada i encara que no de forma alarmant, ha tornat a augmentar durant el mes de març en la comarca del Comtat.

Cocentaina és de nou el municipi amb major taxa de desocupació. 1.447 persones es troben inscrites en el *Servef per les 1.060 que hi ha a Muro.

La capital del Comtat, ha tornat a la crua realitat després d'un mes de febrer esperançador i al març ha vist incrementada la llista en 24 persones.

Emmuralle per la seua banda, i igual que en els mesos de 2012, continua sumant mes a mes. En aquesta ocasió, març ha deixat 16 persones més en l'atur.

Beniarrés és el tercer municipi amb major nombre de desocupació amb 136, seguit de Benilloba amb 96, Planes amb 95 i L'Orxa amb 71.

8.155 NO COBREN GENS

Dels 17.511 aturats de les comarques del Comtat, la *Foia i L'Alcoià, 8.155 no reben cap tipus de prestació. Es tracta de quasi el 47% dels aturats, un punt més que en el mes passat i un 6% més que al desembre. Aquestes xifres indiquen que la comarca està per sota que la resta de la Comunitat Valenciana i d'Espanya quant a protecció per desocupació.

Noticia publicada a Pàgina 66

dimecres, 4 d’abril de 2012

El Centre Social s'ha de reformar abans de ser inaugurat



Beniarrés en breu disposarà d’un nou Centre Social. Edifici construint damunt de les antigues escoles i que ja era utilitzat com a centre social per les Mestresses de Casa i com a Llar de Jubilats.

El nou edifici, construït amb un Pla Especial de la Diputació d’Alacant ( el que suposa no demanar Plans d’Obres i Serveis per un termini de 5 anys), han tingut un cost, segons el cartell anunciador, de 610.000 €, dels quals 35.000 € els té que aportar l’Ajuntament de Beniarrés de fons propis. Ara correspon a l’Ajuntament de Beniarrés equipar-lo i mantindre’l.

Segons va informar l’alcalde en la darrera sessió plenària, s’ha demanat un ajut econòmic a la Diputació d’Alacant per a equipar-lo i reformar-lo per a poder-lo destinar als seus usuaris per una quantitat de 20.000 €.

I ací és on ve la sorpresa. Aquest edifici, que s’ha construït per acollir a les Mestresses de Casa i com a Llar de Jubilats, s’ha de reformar abans de ser inaugurat. Dels 20.000 € destinats per al seu equipament, 12.700 € son per a reformar la cuina, la resta és per a mobiliari.

Es a dir, un edifici expressament creat per acollir a gran quantitat de gent com son els jubilats i les mestresses de casa, es va construir amb una cuina per a “una casa de quatre persones” i per tant s’han de gasta més de 12.000 € en desfer el que hi ha construït per adequar-lo a les necessitats dels futurs usuaris.

L’Ajuntament de Beniarrés va signar l’acta de recepció de l’edifici, es a dir, va pillar les claus de l’empresa constructora, assumint amb tota la seua totalitat, l’estat en que s’entrega l’edifici i sabedor de les mancances de la cuina, aixi com de la falta d’urinaris per a cavallers per a orinar de peu, sent que l’edifici és per a gent major que “visita” molt els quartos de banys.

Per tant, cal reflexionar i preguntar-se: Després de gastar-se més de 610.000 € en la construcció d’un edifici per als nostres majors i abans de inaugurar-se, cal gastar-se abans  més 12.000 € reformant-lo. L’Ajuntament de Beniarrés ha demanat responsabilitats a l’arquitecte redactor del projecte?, perquè l’Ajuntament de Beniarrés va pillar les claus de l’obra si es sabia d’aquesta deficiència?, no s’haguera pogut modificar el projecte sobre la marxa i estalviar-se ara aquesta reforma?, Com s’explica que una obra nova no tinga en compte a qui va destinada i per a que?, i altres preguntes que segur molts de vosaltres es fareu.

Molts eixiran ara dient que, com els diners “venen de dalt”, no ens costa diners al poble de Beniarrés. Res més lluny, els diners de la Diputació venen dels nostres impostos i si la Diputació te’ls dona per “arreglar” aquesta desfeta, no te’ls dona després per a altres menesters, com podria ser per exemple el demanar una ajuda econòmica per fer el mur que separa la guarderia municipal de la plaça de davant del Centre Social.

No comprenc com es pot arribar a aquesta situació en una obra que no ha sigut ni inaugurada i que encara no ha obert les seues portes. Ara caldria, per part dels nostres governants, que es demanen responsabilitats a qui les tinga que donar i que s’assumeixquen, no que sempre acaben pagant-ho els mateixos.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...