Actualitat:COVID 19: Beniarrés no registra cap afectat per Covid a 26 de Febrer

divendres, 31 d’octubre del 2008

L’urbanisme a Beniarrés: l’Àrea del Dr. Orero

Així queda l’area de repartiment nº 1 del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Beniarrés més coneguda coma la Zona d’Orero

Al nostre poble s’ha parlat molt i s’han contat moltes falsedats sobre les intencions d’uns i d’altres alhora d’urbanitzar aquesta àrea del Dr. Orero que tanta falta fa per al futur del nostre poble al igual que la resta de les àrees per a urbanitzar reconegudes en el PGOU vigent de Beniarrés des de l'any 2000.

L’anterior equip de govern format per el PP, ApBe i la Llista va presentar una modificació puntual sobre aquesta area respecte al PGOU vigent, per tal d’ordenar-la amb uns millors criteris urbanístics i on tots els propietaris eixiren guanyant ( aquestes apreciacions sempre han sigut discutibles i no tots compartim aquests criteris). El modificat va ser aprovat per la corresponent Conselleria amb les seues corresponents tramitacions i periòde d'al·legacions i ara, després de totes les tramitacions oportunes, es procedirà a nomenar l’agent urbanitzador que desenvoluparà l’àrea i construirà el claveguerams, carrers, enllumenat públic, xarxa d’aigua, es a dir, tot el que cal per a que de ser terreny agrícola passe a ser un solar on poder construir nous habitatges. Posteriorment el promotor interessat ja edificarà els habitatges.

L’ajuntament de Beniarrés ha adquirit uns terrenys destinats a ús dotacional de caràcter esportiu pels quals ha pagat uns 65.000 € i reconstruir un mur de pedra que tindrà que ser demolit del xalet d'Orero per a fer una nova piscina dintre del Pla Provncial d’Obres i Serveis de la Diputació D’Alacant.

La data per a presentar les ofertes per a ser agents urbanitzados d’aquest àrea té el seu termini el dia 11 de novembre i per les "campanades" que he escolat de moment hi han interessats 3 agents urbanitzadors.

Molta gent pregunta com quedarà l’àrea del Dr. Orero després de les modificacions realitzades i com quedarà una vegada urbanitzat. Açò més o menys, és el que gràficament he pogut aconseguir ( no se com funciona el Photoshop)




Aquesta imatge és de l’estat actual en que s’hi troba l’àrea del Dr. Orero( clica ací per ampliar la foto)


Aquesta segona imatge (clica ací per ampliar-la) reflexa més o menys, com haguera quedat l'àrea de repartiment nº1 o del Dr. Orero si no s'haguera aplicat cap modificació sobre l'àrea segons el PGOU aprovat l'any 2000. Ací cal dir, que totes les àrees estaven subjectes a càrregues urbanísitques i que és respectava l'eixida del poble fins a la carretera i com es pot apreciar sols hi han tres tipus de sol: urbà en marron, dotacional en morat i zona verda en verd.



En aquesta tercera imatge (clica ací per ampliar-la) és veu com quedarà, més o menys, l’esmentada àrea: l’àrea de color roig es quedarà tal com està actualment i és l’habitatge conegut com xalet d’Orero que juntament amb l'area marron continua queden fora de l'àrea de repartiment. En color morat es queda el dotacional que ha adquirit l’ajuntament de Beniarrés i on anirà una nova piscina municipal i en color marron seran les àrees on es podran construir nous habitatges. El l’àrea compresa dintre del triangle de color verd serà un parc o zona verda.

Es pot apreciar com baixarà un carrer des del carrer Alacant (carrer del metge) fins a la carretera i com quedarà un triangle a moda de placeta. S'aprecia com desapareix el carrer de baixada del poble fins la carretera. També cal dir que l'àrea roja i la marron que fita amb ella no tenen càrregues urbanístiques i s'han tret de l'àrea de repartiment nº1 o del Dr. Orero.

dijous, 30 d’octubre del 2008

Pressuposts de la Generalitat Valenciana 2009: Ingressos i despeses

Descarregat els pressuposts d’ingressos i despeses de la Generalitat Valenciana per a l’any 2009

El vicepresident econòmic, Gerardo Camps, va qualificar de "realistes, austers i anticíclics" els Pressupostos de la Generalitat per a 2009 que, amb 14.286,8 milions d'euros, suposen un increment del 3,3% respecte d'aquest exercici. Una afirmació que alguns de les dades conegudes del projecte permeten posar en solfa. Si les despeses corrents en general creixen (4,8%) per damunt del conjunt dels comptes, els de personal en concret (8,7%) quasi tripliquen la pujada mitja dels fons per a 2009. En contraposició, la inversió que gestionen directament les conselleries es redueix ni més ni menys que un 11,9%, una retallada de 113 milions. Probablement és el major descens en la història. En total, les operacions de capital (incloent inversions directes i subvencions a empreses públiques i altres ens per a invertir) cauen el 3,8%.

Gerardo Camps, qui va lliurar a la presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, els quasi dos bilions i mig de les antigues pessetes del pressupost continguts en un menut llapis de memòria, va sostenir que el Consell mantindrà o elevarà la inversió i que fer el contrari seria una mesura "clarament no adequada per al moment que vivim". El conseller va oferir la dada que més li convenia, la inversió en el pressupost consolidat (que integra les despeses de les empreses públiques). Encara així, amb 2.762 milions, l'augment és de només el, 0,2%una pujada que, si es té en compte la inflació, suposa una reculada evident. El percentatge representa tan sols 5,5 milions més que enguany (2.756 milions). No obstant això, el Consell preveu endeutar-se en 1.395 milions, 900 del pressupost propi (diferència entre una emissió de 1.032 milions i una amortització de 132) i 495 de les signatures públiques.


La nòmina dels empleats creix 437 milions per Sanitat, Educació i Justícia, i el pressupost, 458. La Generalitat s'endeuta en 1.395 milions per a invertir 5,5 milions més que aquest exercici

Però els comptes semblen llastrats per unes despeses de personal que són el capítol que més augmenta amb diferència. Aqueix increment, 437 milions, absorbeix quasi tota la pujada dels pressupostos, 458 milions. Camps ho va atribuir ahir a les "millores retributives" en favor dels empleats públics derivades dels acords signats amb els sindicats -alguns, abans de les eleccions generals- en Sanitat, Educació i Justícia, que concentren més del 90% de la pujada. "El Consell compleix amb els seus compromisos", va justificar el titular d'Economia. Camps va deixar clar que aquests comptes no reflecteixen un eventual canvi en el model de finançament autonòmic, que permetria un menor recurs al deute. Aquesta és la major de les incerteses que planteja el pressupost.

El propi conseller va reconèixer que una part de l'endeutament previst encara està en l'aire, ja que, encara que "tot indica que va a ser així", l'Executiu encara no els ha aprovat el pla d'inversions que ha de sustentar una part de l'endeutament (equivalent al 0,25% del PIB regional, que se suma al 0,75% aprovat en el Consell Fiscal).

Al costat d'açò, estan els ingressos.Mentre els derivats del sector immobiliari i consum cauen en picat, el Consell salva els mobles dels comptes gràcies a l'increment del 24,8% en la recaptació per IRPF. "Són les previsions del Ministeri d'Economia", es va justificar Camps sense amagar la seua perplexitat. En l'entorn del conseller no es dóna crèdit a aqueixa dada i es recorda que Catalunya ha obviat les previsions de Solbes i contempla un creixement de l'economia del 0,1% (el Consell manté el 1% que preveu el ministeri). Els ingressos per l'impost de patrimoni, del que s'ha anunciat la seua eliminació progressiva, pugen un 31,7%. En total, els impostos directes es disparen un 25,3%.

A aquesta incertesa s'afig els diners per a les universitats: Els comptes només arrepleguen 620 milions; la diferència, fins a 815, està compromesa però, si no canvia el model de finançament, ja s'anuncia que es modificarà el pressupost o s'anirà al deute.

Presidència i Economia tallen despesa

Si la Conselleria de Benestar, amb una pujada del 7,2%, és la qual més creix, a causa de l'aplicació de la llei estatal de la Dependència, seguida de Sanitat (3,8) i Educació (3,6%), els altres dos vicepresidents donen exemple: Vicente Rambla (Presidència i Conselleria de Presidència) retalla els seus comptes un 13,3%, i el propi Gerardo Camps, un 7,9%.

Els ingressos per la rajola es desplomen i cauen els de l'Estat.

La gallina dels ous d'or de la rajola s'ha acabat. El pressupost d'ingressos mostra bé a les clares el panorama de crisi. Com va subratllar el conseller, l'impost sobre transmissions patrimonials actes jurídics, que grava sobretot l'habitatge, es desploma un 28,7% -de 2.126 a 1.515 milions-, mentre l'IVA, que reflecteix el consum i la compra de pisos nous, cau un 13,4% (de 2.468 a 2.137 milions). En conjunt, els impostos indirectes retrocedeixen un 15,2%. Paral·lelament, Camps va advertir del descens del 5,7% en les transferències de l'Estat (de 3.715 a 3.503 milions), després d'anys de forts increments. Les de la UE cauen un 30,6% (de 222 a 154 milions).

Descarregat ací:

-Pressupost d’ingressos per a l’any 2009
Informació estreta del diari Levante - EMV

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Pla de recuperació per al riu Serpis

La Confederació Hidrogràfica del Xuquer redacta un pla de restauració del riu Serpis entre Beniarrés i Vilallonga

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) ha redactat un projecte de restauració del riu Serpis, en el tram de 16 quilòmetres comprès entre el límit dels termes municipals de Beniarrés i L'Orxa i l’azud de la Reprimala, en el municipi valencià de Vilallonga. L'objectiu és la recuperació del bon estat ecològic de la llera.

El projecte, que va ser presentat ahir a Vilallonga, s'emmarca en la denominada Estratègia Nacional de Restauració de Rius que està desenvolupant el Ministeri de Medi ambient, i que comprèn altres nou rius de la conca.

L'objecte del projecte de restauració del Serpis és la recuperació del seu bon estat ecològic, condició exigida per a 2015 per la Directiva Marc de l'Aigua, d'obligat compliment per a Espanya i tots els estats de la Unió Europea. Així, les actuacions proposades persegueixen uns objectius a curt i llarg termini (llig més sobre aquesta noticia ací..)

Beniarrés des de l'aire

Imatges de Beniarrés obteses amb el Google Earth


Beniarrés (amplia-la)


Altra imatge de Beniarrés (amplia-la)

Google Street View

El servei de fotografies de carrers incorpora des d'avui Barcelona i València

Des que Google ha activat el servei Google Street View als mapes de Barcelona i València, molts internautes han començat a passejar virtualment pels carrers d'aquestes dues ciutats... i fins i tot s'hi han trobat, com el blocaire Mai9. L'aplicació Street View permet de veure a través de Google Maps fotografies en 360 graus dels carrers d'una ciutat, i moure-s'hi. Així, si busquem un carrer sobre el mapa, podrem veure'n no sols la situació, sinó també quin aspecte tenen els edificis i comerços. El servei es va llançar fa un any als EUA, es va estendre a Austràlia i el Japó i ara s'implanta a Europa amb deu ciutats, entre les quals Barcelona i València (i alguns municipis de l'àrea metropolitana, com Montgat i Burjassot, respectivament). Per aterrar a Europa, Google ha hagut d'introduir-hi la difuminació de les cares dels vianants i de les matrícules dels vehicles, per adaptar-se a la legislació sobre el dret de la intimitat. Des de la mateixa aplicació, a més, es poden indicar a Google fotografies de Street View no adequades. I és que els cotxes de Google que s'han encarregat de fotografiar els carrers de desenes de ciutats han captat, fins ara, moltíssimes curiositats.

Vehicles com aquest han recorregut tots els carrers de València i Barcelona

Reculls d'imatges

Des que es va posar en funcionament l'Street View, han aparegut nombroses webs que es dediquen a recollir les fotografies més curioses i extravagants que han captat els cotxes de Google per totes les ciutats per on ha passat. Hi ha Google Street View Sightings (que ha descobert el Mercedes del fundador d'Apple, Steve Jobs), StreetViewFun.com, Streetviewr, GoogleSightseeing...


El fotògraf, fotografiat

Per obtenir les fotografies en 360 graus per a l'aplicació, Google ha fet recórrer desenes de vehicles per totes les ciutats, dotats amb càmeres al sostre. Uns vehicles, val a dir, que també han estat molt buscats pels ciutadans, tal com ho demostren les desenes d'imatges i vídeos que n'hi ha.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’any 2009 pujaran a 14.286 milions d'euros

La Generalitat s'endeuta en mil milions per a quadrar els comptes de 2009.

L’economia de el País Valencià entrarà en recessió en el segon semestre. Un fet que la Generalitat no descarta i que va donar a conèixer el vicepresident econòmic Gerardo Camps durant la presentació dels pressupostos autonòmics per a 2009. Camps va xifrar el creixement econòmic durant el primer semestre entorn del mig punt .El pressupost per a 2009 ascendeix a 14.286 milions d'euros. Són 398 milions més que el pressupost inicial de 2008, un alça percentual del 3,3%. El conseller va explicar que els comptes quadren gràcies al permís acordat en el seno del Consell de Política Fiscal i Financera perquè el País Valencià es permeta un dèficit del 0,75% del PIB regional, uns 750 milions d'euros. ALS quals cal sumar la possible autorització del programa regional d'inversions per a 2009 per part del Ministeri d'Hisenda per valor de 250 milions d'euros. Sobre un augment dels ingressos i despeses previstes de quasi 400 milions d'euros respecte a 2008, mil milions procedeixen del recurs al "endeutament", segons paraules textuals de Camps.

El vicepresident econòmic va evitar anticipar la previsió d'ingressos de la Generalitat per a l'any en curs. Tot just va comentar que els pressupostos per a 2008 es van elaborar a partir d'una previsió de creixement de l'economia del 3,3%, que es va retallar a la baixa fins a un 1,6%.

Donades les circumstàncies, no sorprèn que el pressupost per a 2009 siga el que registra el menor creixement de "els últims 20 anys". En el seu descàrrec, els pressupostos per a 2009 estan elaborats sobre el model de finançament autonòmic pactat en 2001. Una revisió del model suposaria un alça de les transferències de l'Estat.

Camps va avançar que la nòmina de l'Administració pública excedeix el creixement nominal del pressupost. Sobre un alça de quasi 400 milions d'euros, només el capítol 1 dels pressupostos creix 440 milions. Això sí, els salaris dels alts càrrecs i del personal eventual de la Generalitat es congelaran per a 2009, una mesura que representa un estalvi d'uns 250.000 euros.

L'anunci del vicepresident econòmic del Consell deixa en dubte a Milagrosa Martínez, presidenta de les Corts i segona autoritat de la Generalitat, qui va intentar el dijous per tots els mitjans que la Comissió de Règim Interior aprovara per unanimitat un alça del 2% dels salaris dels diputats i personal de les Corts.

Ángel Lluna, portaveu del PSPV, va exigir el dijous la congelació de salaris per als diputats i va anunciar ahir una esmena als pressupostos de les Corts. Sobre les grans xifres del pressupost de la Generalitat per a 2009, Gerardo Camps es va permetre una recurrència: "Són els pressupostos més socials de la història". La despesa social s'incrementa un 3,8% respecte a l’exercici anterior i representa el 80,4% del total.

La Conselleria de Benestar Social és la qual registra la major alça percentual amb un augment del 7,2% respecte a 2008 per a poder atendre les necessitats derivades del finançament de la llei de Dependència.

La despesa prevista per la Conselleria de Sanitat creix un 3,8% i supera els 5.659 milions d'euros. En l'àrea d'Educació la despesa prevista s'eleva un 3,6% i arribarà a més de 4.217 milions. Gerardo Camps va subratllar que el Consell persegueix "compatibilitzar l'accés a una educació de qualitat amb el constant increment de la població".

Sobre el paper, la inversió prevista en 2009 ascendeix a 1.668 milions d'euros enfront dels 1.725 milions previstos per a enguany, un descens del 3%.

El Club de pilota Beniarrés a un pas de les semifinals

Els clubs de pilota valenciana caminen immersos en les seues respectives competicions de la temporada de tardor-hivern.

Els primers disputen el tradicional Interpobles-Edicom, competició senyera, amb quasi trenta anys de vida. Els segons, el torneig de trinquete doncs el d'estiu sol disputar-se en carrers naturals. En galotxa es tanquen les places per a accedir a les cambres de final. De moment tenen plaça assegurada les formacions de Massalfassar, Albuixec, Borbotó i Godelleta, actual campió. Falten quatre equips i tenen moltes opcions els de Montserrat i Alfarp. El pròxim cap de setmana eixirem de dubtes. La final absoluta serà el dia 14 de desembre, en pista per determinar.


Lluiset, jugador del Club de Pilota Beniarrés (Foto de Dani Arnau)

En el torneig de raspall també colzades per a ficar-se en semifinals. A data d'avui, Dénia, Beniarrés i Rafelbunyol són els quals tenen més opcions.

Qúe és l’esport del Raspall?


El raspall (raspot o raspallot) és una modalitat de pilota valenciana d'estil directe que es caracteritza sobretot pel fet que no es juga a l'alt, és a dir, no importa el nombre de bots que efectue la pilota. Les seues regles exigeixen al jugador un gran esforç, ja que sovint haurà de jugar inclinat per colpejar la pilota arran de terra.

A més, amb lleus diferències pel terreny de joc, es pot jugar tant al carrer com en un trinquet. El considerat com La catedral del Raspall és el trinquet El Zurdo de Gandia.

Aquesta modalitat és l'única, juntament amb la d'Escala i corda, que compta amb jugadors professionals. És molt disputada en les comarques situades al sud del riu Xúquer, com poden ser la Safor, El Comtat, la Costera, la Marina Alta o la Marina Baixa, encara que també és popular en la Ribera Baixa.


Material de joc i pilota

Al Raspall s'ha de jugar amb una pilota de vaqueta. Atesa la major duresa del Raspall, els pilotaris es protegeixen molt més les mans que en cap altra modalitat de la pilota valenciana, [1].
A més, com en la resta de modalitats, els equips vestiran de roig o de blau, essent el roig el color assignat als més forts o favorits en les travesses.

Més informació sobre l’esport del raspall a Viquipèdia

dilluns, 27 d’octubre del 2008

ZP té la culpa, com no !!

Arran d’haver penjat l’acta de la sessió plenària del passat dia 24 de setembre de l’Ajuntament de Beniarrés a la pàgina oficial del nostre poble, l’he tornada a llegir, en especial el torn de precs i preguntes.

A una pregunta feta per el grup municipal socialista en la que li se demanava explicacions a l’alcalde sobre quin eren els motius pels quals encara no s’havien construït les naus industrials al polígon municipal de Beniarrés i perquè no s’havien creat els llocs de treball que anunciava en campanya electoral l’alcalde que es crearien al polígon?. La resposta per part del nostre alcalde va ser que era culpa de ZP, el president del govern de l’estat espanyol el que no s’hagueren construït les naus industrial i creat llocs de treball. La frase textual que consta en l’esmentada acta i que serà el que llegiran dintre d’uns anys els qui vulguen saber que passava a Beniarrés l’any 2008 diu el següent:” En cuanto al polígono industrial dice que no se han creado puestos de trabajo, a lo que el alcalde responde que la culpa de que no se creen puestos de trabajo la tiene ZP. Los trámites son costosos y por eso no se ha llevado a cabo todos los proyectos.”

Realment u no sap que pensar quan llig de nou açò. A veure. Els empresaris que han comprat una parcel·la al polígon industrial de Beniarrés és perquè, lliure i voluntàriament, pensen crear un negoci i tot lligat, crear llocs de treball. L’ajuntament de Beniarrés, en la seu representació l’alcalde, signa amb aquestes persones emprenedores un plec de condicions en el qual diu que en 18 mesos té que estar muntat el projecte empresarial al polígon industrial “Els Pinets” de Beniarrés i com a conseqüència la creació de llocs de treball. Per tant es un contracte signat entre els empresaris i l’ajuntament de Beniarrés, que té que veure en tot açò ZP?


Imatge del polígon industrial de Beniarrés

Ara fem el mateix raonament però al revés. Han hagut empresaris emprenedors que han comprat parcel·les al polígon industrial de Beniarrés, lliure i voluntàriament, per a crear un negoci i llocs de treball. El termini per posar en marxa l’empresa era de 18 mesos i aquests empresaris, a dia d’avuí, si que tenen en marxa el negoci i han creat llocs de treball. Aleshores que aquestes empreses estiguen en marxa es gràcies a ZP? Evidentment no, igual que tampoc es culpa de que els altres empresaris no hagen complit el plec de condicions signat i que l’alcalde de Beniarrés diu que és culpa de ZP. Simplement, aquests empresaris que han construit una nau industrial i han creat llocs de treball han complit el que van signar. Mentrestant l'equip de govern guarda silenci davant dels qui no compleixen lo signat.

Sembla ser que quan les coses marxen bé i funcionen es gràcies al nostre alcalde i al seu equip de govern del Partido Popular i quan les coses marxen malament i no funcionen sempre és culpa dels altres, sempre és culpa de ZP o dels socialistes.

I no se perquè però aquest mateix raonament ja l’escolta abans quan escolte parlar al nostre president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Serà casualitat?

Sols recordar una cosa que ja he nomenat moltes vegades i que algú no recorda: A Beniarrés les coses que depenen de l’ajuntament es faran sempre que vullga el Partido Popular, doncs té majoria absoluta i per suposat estiga dintre de les lleis. Mai es deixarà de fer alguna cosa, obra, actuació, donar una subvenció, arreglar el camp de futbol, contractar a personal, etc perquè l’oposició vullga doncs som minoria al consistori municipal i ja se sap 5 son més que 4.

diumenge, 26 d’octubre del 2008

37 edició dels Premis Octubre

Els premis recauen en cinc autors del País Valencià per primera vegada des que es va adoptar l'actual format.

El llistó queda doncs, molt alt per als guardonats en aquesta XXXVII edició dels Premis Octubre. Antoni Defez (Joan Fuster d'Assaig); Xavier Aliaga (Andròmina de Narrativa); Josep Lluís Roig (Vicent Andrés Estellés de Poesia); Samuel Sebastián (Teatre); i Mario Reyes (Ramon Barnils de Periodisme) van ser ahir els protagonistes de la tradicional vetlada literària celebrada en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, i en la qual van estar presents polítics com Pasqual Maragall, Carme Alborch, Isaura Navarro o Enric Morera i representants de la cultura com l'escriptor Joan Francesc Mira, el compositor Carles Santos o el pintor Antoni Miró, que va rebre un dels homenatges de la nit. L'altre va ser per a l'abat del monestir de Poblet, Josep Alegre, també present en el sopar.

Nació i identitat
La identitat mateixa de nació, més enllà de les nocions polítiques, és l'eix de Realisme i va nàixer: un assaig de filosofia impura, d'Antoni Defez. La conclusió del premiat, lloat pel jurat per tractar-se de "un assaig, i no una tesina reciclada o un blog", és que "una nació no existeix si no hi ha suficient massa crítica que pense en ella". Un acostament filosòfic al nacionalisme que "és aplicable a Catalunya, però també a Espanya, Euskadi o Escòcia. L'única base de la meua anàlisi és que una nació necessita consciència per a existir, no és un objecte que existisca per si mateix".

El sarcasme i la ironia són el vehicle de Els neons de Sodoma, l'obra de Xavier Aliaga a la qual li va ser concedit el Andròmina de Narrativa. El seu autor la va definir com "un retrat de diferents realitats de la societat rural valenciana, algunes de les quals es troben en procés de desaparició, des d'una òptica diferent".

El jurat va valorar els assoliments d'un treball que "utilitza el sarcasme però sense caure en els excessos que solen derivar-se d'aquest tipus d'enfocament". L'ús del llenguatge ha suposat la gran basa de l'autor de Xàtiva, que ja conta amb dues novel·les en el seu haver.

Duresa i esperança
Un to molt més fosc és el qual acompanya Les habitacions tancades, amb el qual el jove Samuel Sebastián es va alçar amb el Premi de Teatre en la seua primera incursió en el gènere. La "valentia per a brodar un tema d'extrema duresa com el del incesto i els abusos" li va valdre el reconeixement del jurat, que també va voler destacar la proximitat d'un text construït al voltant de dos únics personatges. Es tracta d'un pare que abusa sexualment de la seua filla, i l'obra s'encarrega de recórrer la conversa entre "una persona que comença a ser conscient del que li està passant però que al mateix temps és esclava de la seua dependència del monstre que és el seu pare", segons Sebastián, la carrera del qual ha discorregut sempre després de la càmera, com autor d'obres de ficció i documentals.

Finalment, "la capacitat per a convertir en imatges brillants l'amargor de la supervivència" va decantar la balança del jurat del Vicent Andrés Estellés de Poesia cap a Josep Lluís Roig. L'autor d'Oliva, que al llarg de la seua trajectòria ha estat reconegut amb nombrosos premis, va reconèixer que Peixos d'un mar sec es va convertir "en una catarsi gestada al llarg d'un any, després d'un període en el qual em costava escriure", i que amb ella inicia una nova etapa en la seua trajectòria.

Esvásticas en els Jardins de Vivers
Resulta un fet poc investigat, però València, com moltes altres ciutats d'Espanya, va viure un singular fervor pronazi en els anys que van intervenir entre la victòria franquista en la Guerra Civil i el moment en el qual Hitler va ser derrotat en la Segona Guerra Mundial.

Aquell període és la base de "La València d'Hitler", el treball periodístic guardonat amb el Ramon Barnils en el qual Mario Reyes ha invertit diversos anys de treball per a cercar "uns fets que van existir, però que posteriorment van intentar ser esborrats amb la mateixa intensitat amb la qual s'havien promocionat temps abans". Reyes va posar com exemple "la reunió celebrada en 1943 en Vivers i encoratjada per Falange. Tot el parc va estar decorat amb esvásticas, amb tot tipus de símbols nazis, i van participar milers de persones. Repte a qualsevol que troba una foto de tot allò".

Hores i hores d'hemeroteca han servit per a reconstruir una part silenciada d'una ciutat "que va anar va abraçar amb més devoció el suport al nazisme", i en els diaris del qual i ràdios era habitual trobar discursos d'Hitler o Goebbels durant aquells anys. Una ciutat els habitants de la qual van acudir en massa a lluitar amb la Divisió Blava o a treballar en les fàbriques alemanyes durant la contesa mundial, que fins i tot va ser camp d'operacions per a la Gestapo, i que segueix sent una gran desconeguda.

Informació estreta del diari Levante-EMV

divendres, 24 d’octubre del 2008

Nou premi per a Daisel Innova SL

El CEEI Alcoi atorga a Daisel Innova, S.L. el premi al Millor Projecte Empresarial per a empreses constituïdes durant l'exercici 2007. Premi CEEI-Impiva.

L’empresa Daisel Innova SL es propietat dels germans Carlos i Joaquin Tomàs Gilabert, naturals de Beniarrés i ha patentat uns nous connectors elèctrics que superen als existents en l'actualitat quant a qualitat, seguretat, senyalització i identificació, aïllament, eficàcia, fiabilitat, fixació i interconnexió. Reduint el risc, la confusió i el cost de manteniment de qualsevol instal·lació elèctrica.


Imatge de l'entrega del premi

Des de Daisel Innova volen agrair a totes les entitats i persones que han donat suport el naixement de l'empresa i recolçat aquest projecte, ja que sense la seua ajuda i bon fer haguera estat impossible obtenir aquest segon reconeixement , que ldóna més forces si cap, per a afrontar la nova etapa de comercialització i internacionalització dels seus productes.


Connectors patentats per Daisel Innova

En aquests dies estan preparant el material publicitari per a la fira de la pròxima setmana on exposaran en Matelec (Ifema) del 28 d'octubre al 1 de novembre i on realitzaran el llançament de la gamma de producte completa. Daisel Innova SL es podrà visitar en el stand compartit de l'Institut de Tecnologia Elèctrica en el passadís central del pavelló 8.

Aquest són uns enllaços de la notícia publicada en alguns mitjans:

http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008102200_15_810951__Alcoy-Impiva-anima-empresas-innovar-para-afrontar-crisis


http://www.eltorrenti.com/editoriales/200810/20081021-053.htm

L'adreça i la web de l'empresa és
http://www.daiselinnova.com/

Joaquín Tomás
Dpto. Comercial
DAISEL INNOVA, SL
Tlfno.: 96 610 96 08 - 625 52 15 84
Pol.Ind.El PI
C/Metalls, 18
03830 Muro de Alcoy (Alicante)

Solidaritat amb Cuba

Comunicat enviat a Beniarrés al dia per l'Atneu Popular Arrels de Beniarrés

UN HURACÀ DE SOLIDARITAT AMB LA REVOLUCIÓ CUBANA

Declaració de la Brigada Catalana Venceremos


Entre el 30 d'agost i el 9 de setembre, dos huracans van assolar el territori cubà. El primer, de nom Gustav, afectà enormement la província de Pinar del Río i el municipi especial d'Isla de la Juventud. El segon, Ike, colpejà l'illa d'est a oest, descarregant la seua força per tot el territori cubà.
Aquest estiu ha estat especialment tràgic al Carib. Juntament amb Gustav i Ike, Fay i Hanna han devastat la regió, produint grans destruccions i més de 500 morts a Haití, Jamàica, República Dominicana, Mèxic i els EEUU.
A Cuba, els efectes de Gustav i Ike han estat enormes:
-4.260 centres escolars (sobre un total de 13.111) s'han vist danyats
-50.000 vivendes han estat totalment destruïdes, i més de 400.000 parcialment afectades
-7 persones van perdre la vida
-7657 cases de tabac es van veure afectades o destruïdes
-50% de la collita d'arròs, sucre, tabac, plàtan i vegetals ha quedat destruïda.
-Milers de torres de llum i de telefonia, la xarxa de distribució d'aigua potable, carreteres, granges i fàbriques han estat destruïdes o perjudicades
-Hospitals, policlínics i consultoris mèdics també van ser afectats
Les autoritats cubanes han xifrat els danys en 5.000 milions de dòlars
Malgrat la virulència i devastació dels dos huracans, les autoritats i organismes cubans s'esforçaren al màxim, com és habitual, per reduir-ne l'impacte; la Defensa Civil mobilitzà 87.000 efectius que garantiren l'assistència sanitària, el flux d'informació, el transport i l'evacuació de 2.600.000 persones.
A poc a poc l'exèrcit, totes les organitzacions polítiques i de masses i el conjunt dels ciutadans estan reconstruint els danys de forma col·lectiva i admirable. A data de hui, la totalitat dels escolars han pogut iniciar el curs, s'ha reestablit el subministrament elèctric i d'aigua potable a un alt percentatge de la població, marxa a bon ritme la reparació d'infraestructures i centres sanitaris, i una gran quantitat de fàbriques han reiniciat la seua producció. Ara bé, les destrosses han estat de tal magnitud que Cuba necessitarà anys per a recuperar les seues infraestructures i el nivell de producció agrícola i industrial.
La solidaritat internacional és i serà fonamental per tal de poder superar aquesta nova dificultat en el procés revolucionari i emancipador cubà. Xina, Venesuela, Bolívia, i la resta de països que integren l'Alba han fet aportacions econòmiques, materials i humanes valuoses. Per contra, els EEUU van anunciar l'enviament d'apenes 100.000 dòlars, subjectes a la inspecció, control i supervisió d'agents estadounidencs; com no podia ser d'altra manera, el govern cubà ha rebutjat aquest atac a la sobirania d'un estat camuflat en forma d'ajuda.
Als Països Catalans hem de demostrar que Cuba no està sola, que les cubanes i cubans sempre estaran acompanyades per totes aquelles persones que sentim, estimem i lluitem per la justícia social i la igualtat.
Per aquest motiu, des de la Brigada Catalana Venceremos:
1. Denunciem l'embargament genocida aplicat contra Cuba per part dels EEUU, que dificulta enormement la recuperació dels importants danys causats i impedeix la preparació davant nous huracans, ja que la temporada ciclònica encara no ha finalitzat.
2. Anunciem l'enviament de 2.000 euros dels fons de la Brigada per tal de contribuir, modestament, al procés de reconstrucció.
3. Establim el pagament d'una quota extraordinària per a tots els membres de la Brigada Catalana Venceremos d'un mínim de 10 euros.
4. Emplacem al conjunt de les organitzacions i la militància de l'Esquerra Independentista a l'aprovació de quotes extraordinàries per tal d'ajudar materialment a la Revolució Cubana.
5. Animem al conjunt de les organitzacions, ateneus, casals i centres socials dels Països Catalans a la realització d'activitats diverses per tal de recaptar fons que puguen contribuir a estendre la solidaritat amb Cuba i la seua Revolució.
6. Els fons recaptats per la Brigada Catalana Venceremos seran fets públics al llarg del mes de desembre i enviats íntegrament als comptes corrents del Govern Cubà, qui gestiona les aportacions solidàries i en qui la Brigada Catalana Venceremos confia plenament en l'atenció a les necessitats i prioritats de la població cubana.
Número de Compte de la Brigada Catalana Venceremos: 2081 0443 53 3300000786 (Caixa Penedès)
Sempre amb Cuba
Sempre amb la Revolució
Sempre amb el Socialisme
Visca la lluita dels pobles!
Brigada Catalana Venceremos
Països Catalans, octubre de 2008

Información Publica de la Cuenta General 2007 del Ayuntamiento de Beniarrés

En el BOP nº 205 de fecha 24 de octubre de 2008 ha sido publicado el siguiente edicto del Ayuntamiento de Beniarrés:

“Formada por la intervención la cuenta general correspondiente al ejercicio 2007 e informada por la Comisión Especial de Cuentas en la sesión celebrada el 15 de octubre de 2008, y en cumplimiento de lo señalado en el artículo 212 del Real Decreto legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, se expone al público por un plazo de quince días ,durante los cuales y ocho más, los interesados podrán presentar reclamaciones, reparos u observaciones

Beniarrés, 16 de octubre de 2008.

La Concejala delegada para la firma, Yolanda Calbo Moncho.”


Que es la Cuenta General:

La Cuenta General de un Ayuntamiento es el documento final de un ejercicio, sometido a la consideración del Pleno para su aprobación o no, y en el que deben aparecer todas y cada una de las entradas y salidas de dinero que ha habido durante ese año. Y no solamente eso, sino que justificando cada uno de esos movimientos contables debe existir un comprobante necesariamente adaptado a la normativa vigente.
Es decir, que la Cuenta General de cada ejercicio presupuestario es algo así como el TAC definitivo de la "salud económica" de un Ayuntamiento.
Conociendo la Cuenta General podemos saber si el Ayuntamiento ha cumplido con sus obligaciones contraídas (originales de facturas que se han pagado, listado de subvenciones concedidas, pagos efectuados por labores de mantenimiento en nuestras calles y plazas, por mejoras en las zonas públicas -polideportivo, piscina, Colegio, . etc.)

En la Cuenta comprobaremos también la relación de todo el personal que cobra del Ayuntamiento de Beniarrés: cuánto cobran y por qué conceptos.
Pero la Cuenta General no solamente nos informa de cómo ha gastado el dinero el Ayuntamiento, sino también nos aclara de dónde, y en qué cantidad lo ha recibido (relación de subvenciones y ayudas recibidas, relación de personas y entidades que pagamos nuestros impuestos y nuestra tasas; créditos bancarios que se han pedido, intereses que se pagan), etc. etc.; y además la Cuenta General demuestra si el uso que se le ha dado al dinero ha sido realmente aquel al que se comprometió cuando elaboró el Presupesto.
Toda esta información, entre otras, es la que conforma la Cuenta General. El manejo de los dineros públicos ha de cumplir inexcusablemente con los aspectos que la Ley regula para estos casos, y de ello ha de responsabilizarse quien firma cada uno de los movimientos que puede haber en un Presupuesto: el Alcalde y su Concejal de Hacienda.

Así pues, la Cuenta General es la documentación en la que se explica cuál es el estado económico del Ayuntamiento a 31 de diciembre. Refleja, entre otros datos, los siguientes:

- Dinero que tiene pendiente de cobrar el Ayuntamiento (deudores)

- Dinero que tiene pendiente de pagar el Ayuntamiento (acreedores)

- Valor del patrimonio municipal

Correspondiente a cada año, explica si se ha cumplido lo previsto en el presupuesto aprobado:

- Cuántos ingresos realmente ha habido (lo que se recibe de la Administración Central y Autonómica, lo que nos cobra a los vecinos, etc.), y a qué son debidos (fondo nacional, fondo autonómico, impuestos, subvenciones, etc.)

- Cuánto se ha gastado en cada servicio (limpieza viaria, jardinería, basuras...), y en las actividades que pueda promover (cultura, educación, alumbrado, administración...) distinguiendo si son gastos de personal, materiales, suministros, inversiones...

El Alcalde debe informar de la Cuenta General, primero, a los demás miembros de la Corporación y, después, debe someterla a información pública de todos los que estén interesados (vecinos de Beniarrés, deudores y acreedores...)

Los Concejales no sólo pueden ver los libros de contabilidad sino que, además, tienen derecho a ver los documentos que justifican cada cobro y cada pago (facturas, certificaciones de obras...) y cuantos otros consideren convenientes (extractos de las cuentas bancarias, cuentas del recaudador, etc).

En defintiva, puesto que el dinero es público, con la Cuenta General el gobierno municipal debe demostrar que se ha administrado correctamente.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Som què?

No soc massa aficionat a copiar articles d'altres blogs però crec que aquest es molt bó i molt interessant.

Article copiat de Vent d’Cabyla

La Generalitat Valenciana acaba de traure la campanya publicitària Som CV. Som Comunitat, a través de la qual, a banda de perpetuar la despersonalització valenciana com ja ha denunciat Amadeu Horta, es canten les glòries del Govern Valencià. En realitat, a més d'associar el tradicional missatge positiu a les iniciatives del Partit Popular en el missatge breu, en el més llarg es tracta d'una posada en comú de les accions i projectes de les diverses Conselleries de la Generalitat, com ara els plans de prevenció i seguretat, la construcció d'ambulatoris, escoles o edificis administratius, els plans de desenvolupament econòmic, modernització i cooperació, etc. La conclusió, després de mirar-ho amb atenció, és que només faltaria que no feren el que fan, és la seua feina, la dels Estats del benestar. El que no diuen és el que fan malament o el que no fan i podrien fer.


Logo oficial de la campanya

Conselleria de Governació: Ni voluntat ni interés per reclamar a l'Estat central i desenvolupar una policia autonòmica potent, dirigida i gestionada per nosaltres mateixos. Ni voluntat ni interés per exigir un sistema de finançament que deixe els diners dels valencians en mans dels valencians: molt de reclamar a Zapatero -legítimament però amb els diners de tots- pel milió de persones que no ens financien, però gens de parlar de les balances fiscals i del centralisme que alenteix la marxa econòmica valenciana amb la seua sagnia econòmica i els seus plans d'infraestructures radials.

Conselleria de Presidència: Reivindiquen els grans esdeveniments que s'han convertit en motor econòmic de la Comunitat. No diuen res del enorme deute públic que han generat ni del fet que és un model econòmic ben fràgil. També es vanen d'una CV més vertebrada, fent de la cohesió i l'equilibri entre territoris una realitat... sense comentaris.

Conselleria d'Infraestructures i Transport: el Metro de València només ha fet la línia 5 (molt important però insuficient) en més de 10 anys; els horaris de pas i el funcionament del mateix estan a uns nivells baixíssims, deplorables. Tenen la poca vergonya de festejar la renovació de les vies de la línia 1, en la qual es va produir l'accident de metro que va provocar la mort de 43 persones, sense que ningú no assumira cap responsabilitat política (ara la modernitzen...). Ni voluntat ni interés per fer de les ciutats valencianes unes ciutats habitables, amb ajudes a la peatonalització o la recuperació dels barris històrics, que, contràriament, són degradats. Ni voluntat ni interés per desenvolupar una xarxa de ferrocarril valenciana de qualitat entre les ciutats que no són capital de província (Xàtiva, Gandia, Dénia, etc.).

Conselleria d'Immigració i Ciutadania: Nul interés en aprofundir la cultura democràtica i en la noció de ciutadania pública (ni els consensos ni la lluita contra la corrupció són eixos de la política valenciana). Entorpiment del funcionament del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana. D'altra banda, el Consell Valencià de Cooperació al Desenvolupament no és plenament representatiu de les ONG valencianes i ni tan sols és escoltat pel Govern Valencià. Pràcticament nul interés en la integració dels nousvinguts en la llengua valenciana.

Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació: Model econòmic basat en la construcció, el turisme i els grans esdeveniments, a costa de la destrucció del territori, de l'endeutament (el més alt de tota Espanya) i d'una economia fràgil. Baixada de tres posicions en l'índex de renda per càpita entre 1998 i 2007. Increment de vora el 40% de desocupats en el darrer any.

Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge: Destrucció flagrant del litoral valencià. Cap defensa per l'Horta de València, sinó projectes de noves grans carreteres i requalificacions. Urbanisme de xifres exagerades, sense corelat amb les necessitats reals d'habitatge.Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació: Nul·les actuacions en la crisi de la taronja o de la pesca.

Conselleria de Sanitat: Tenim l'índex més baix de l'Estat de llits per habitant, amb una mitjana de 2,7, molt lluny dels 7 llits per habitant recomanats per la Organització Mundial de la Salut. Hem d'acceptar com a "normal" que l'especialista ens atenga dos o tres mesos després d'anar al metge de capçalera.


Logo estret de No en cap en cap

Conselleria de Turisme: Explotació intensiva del turisme de sol i platja. Amb els anys que portem guanyant diners d'eixe model, l'oferta podria haver-se diversificat moltíssim més. Potenciació de l'anomenat "Geriàtric d'Europa".

Conselleria de Justícia i Administracions Públiques: Molt lluny encara de la Finestreta Única i de l'alleugeriment de la burocratització judicial i administrativa.

Conselleria d'Indústria, Comerç i Innovació: Escassa renovació i consolidació del teixit industrial i mercantil com a conseqüència del model econòmic basat en la construcció, el turisme i els grans esdeveniments. Escassa inversió en Investigació i Desenvolupament.

Conselleria d'Educació: Constants confrontacions amb les Universitat públiques. Creació de noves Universitats privades catòliques, auspiciant la constitució de Facultats catòliques com la Medicina. Índex de lectura més baix d'Espanya, juntament amb Andalusia i Extremadura; escassa inversió en llibres i biblioteques. Índex de fracàs escolar més alt de l'Estat, només per darrere de Ceuta. Introducció de l'assignatura d'Educació per la Ciutadania en anglés sense mitjans humans, només com a forma de confrontació política amb el Govern Central socialista. L'ús social del valencià baixa a un ritme d'1% des de 1995.


Conselleria de Benestar Social: Insuficients servicis d'atenció social per als afectats per malalties mentals. Entorpiment de l'aplicació de la Llei de Dependència com a forma de confrontació política.

Les dades sobre índexs estan extretes de fonts fiables, com els instituts oficials d'estadística. En tot cas, només he dit el primer que m'ha vingut al cap com a mer observador de la realitat valenciana, però segur que hi ha moltíssims altres sectors i àmbits que no reben l'atenció que caldrien i que són marginats per les polítiques de l'actual Govern Valencià. Ens haurem fet un nom en el món i haurem guanyat confiança com a valencians, això en termes generals és veritat, però les mancances encara són grandíssimes i només faltaria que el Govern Valencià no fera gens de feina. Al contrari, falta massa per fer. No sembla l'hora de l'autocomplaença, ja que, com ha explicat Taronget -també amb perdó inclós-, no som la polla.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Questió de noms de Joan Fuster

Debat: Dissabte 8 de novembre a les 18 hores

Taller de lectura és una activitat que estem desenvolupant des del Rogle per tots els públics amb la finalitat d'aprofundir en les idees socialistes i nacionalistes. Per això hem triat un seguit de textos d'autors reconeguts i consagrats que seran la nostra guia de treball. Quedarem els dimecres a les 21 hores a l'Ateneu Popular "Arrels" de Beniarrés per llegir els textos i compendre'ls i un dissabte de cada mes realitzarem el debat, on posarem les idees en comú i conclusions. Per poder assistir al debat s'haurà de tindre llegit el text.

El primer text és qüestió de noms de l'autor de Sueca Joan Fuster, el text el podràs aconseguir a l'ateneu o també te'l pots baixar a www.endavant.org en l'apartat de textos.

Esperem la teu participació!

Carles Ruiz Tomàs al "VI Trofeo Diputación de Burgos"

El ciclista de Beniarrés Carles Ruiz Tomàs, començà el darrer cap de setmana la temporada d’hivern de ciclocròs. Va correr a Burgos, més concretament a Medina de Pomar i Villarcayo ( lloc de nefast record per a ell doncs l’any passat va patir una greu caiguda). Allí es celebrà el “ VI Trofeu Diputación de Burgos”, que constava de dues proves. Cal dir que aquestes proves son de caracter internacional i otorguen punts UCI.
Imatge d'arxiu del seu fotolog


Carles competeix en categoria junior i va competir juntament amb altres 47 ciclistes de la resta de l’estat espanyol i alguns de Bèlgica.

En una carrera dura i complicada, el ciclista de Beniarrés acabava en cinquena posició a 31 segons del guanyador, el ciclista basc Iñigo Gomez Elorriaga. En la segona carrera, les coses van ser semblants i Carles fou sisé a 1 minut i 1 segon i on el guanyador va ser un altre corredor basc, Jon Gomez Elorriaga.

Així doncs, el resultat final de la combinada, Carles Ruiz va quedar en cinquena posició en el “Trofeo Internacional Diputación de Burgos”.

Bon resultat ja que és la primera prova de la temporada i properament comença la “Copa d’Espanya”

Ànim i sort

dimarts, 21 d’octubre del 2008

In english please, mister Alejandro Font de Mora

Aquestes paraules i frases van dedicades al nostre conseller d'educació Mister Alejandro Font de Mora i a tots els qui recolcen que l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania es done en anglés..

Practicar l'anglés d'anar per casa:


Take the candle because the procession is long.
Agarra el ciri que la processó és llarga


As shit by irrigation ditch
Com cagalló per sequia


Every rock makes wall
Tota pedra fa pared


The fig of your mother!
La figa de ta mare!


That one who is not, does not find himself
Qui no esta, no s´encontra


Give the trompa back to the boy!
Torna-li la trompa al xic!


The Mother who goes!
La mare que va!


And the father who comes back!
I el pare que ve!


Take care, don´t scald.
Tin cuidao no t'escaldes.


It rains a little bit, but although it rains a little, it rains enough
Plou poc, pero pa lo poc que plou, plou prou.

Throws more a count´s hair..
Tira més un pel de figa...


Next nothing says the newspaper
Casi res porta el diari


What goes forward, goes forward
Lo que va davant, va davant


Good morning in the morning!
Bon dia, pel matí!


And now what are we doing with the stock/hot liquid?
I ara que fem del caldo?


Always the same song!
Sempre la mateixa cançó!


I would like to see you by a little hole!
M´agradaria vore´t per un foradet!


Xe, today are we going to see the gunpowderdisplay?
Xe, hui anem a vore la mascletá?


Reballs how much water is falling down!
Recollons quina aigua cau!


The count of your aunt
La figa ta tia


I shit in the salad sea!
Me cague en la mar salá!


The mother who has give birth!
La mare que t'ha parit!


Go to do the wank!
Ves te'n a fer la ma!


Ai if your you wanted and I left myself.
Ai si tu volgueres i jo em deixara

The thing has testicles!
Te collons la cosa!


Best regards !
Au!

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Fira de Tots Sants '08

Cocentaina del 31 d'octubre al 2 de novembre de 2008

La Fira de Tots Sants es celebra des de l'any 1346, d'acord amb un privilegi del rei Pere IV el Cerimoniós. Aquest document es conserva a l'arxiu municipal. Al llarg de la seua dilatada història ha estat guardonada amb nombroses distincions, entre altres la medalla de Bronze al Mèrit Turístic. Actualment, ha sol·licitat el reconeixement com a Festa d'Interés Turístic Nacional.

La Fira de Tots Sants significa per a Cocentaina un important esdeveniment amb molta antiguitat, al qual el municipi déu la seua fama. Aquesta fira, es va crear a mitjan del segle XIV, en una Cocentaina feudal, a través d'un privilegi reial. Aquest fet, va implicar una important empenta al creixement d'aquella Cocentaina, que, en tindre la tutela directa del rei, l'afavoria en tot allò que afecta les exempcions fiscals, la capacitat d'atracció, les comunicacions... Ja en 1771 s'escrivia sobre aquesta Fira: "Tot amb extraordinària abundància, de manera que en aquesta fira es giren copiosos cabals, perquè en aquesta es produïxen quasi tots els llocs occidentals i septentrionals de València".

La Fira, des d'aleshores ençà, ha sofert una gran quantitat de vicissituds, i el gran repte, hui en dia, ha sigut adaptar-la al temps actual. No obstant això, aquelles paraules escrites en 1771, són una realitat encara hui. A la Fira es pot adquirir quasi qualsevol producte, des de vehicles agrícoles, camions, vehicles de recent aparició al mercat, d'ocasió, sistemes de reg, gastronomia local i forana, ganiveteria, ferraments, joies, bijuteria, antiguitats, llibres, torrons, dàtils, bastons, joguines, plantes ornamentals i hortofructícoles, etc. A més a més, la Fira és també un gran atractiu per la seua oferta complementària en oci i en cultura, que més endavant es detalla. Però per a comprovar l'arrelament i l'evolució històrica d'aquest esdeveniment, cal remuntar-se als seus orígens.



L'any 1346, dia 12 de maig, el monarca aragonés Pere IV, concedeix a Cocentaina el privilegi de la fira, amb la qual cosa satisfà la petició del seu oncle Roger de Llúria. Aquest privilegi preveu les dates per a la seua celebració: des del vint-i-nou de setembre fins al catorze d'octubre, cosa que magnifica la seua categoria, perquè el més normal en manifestacions d'aquest tipus era que la durada no superara una setmana.

Des de la seua concessió, la Fira de Cocentaina gaudeix de nombrosos favors com, per exemple, la condició de franquícia, que facilita l'assistència de compradors i venedors en què s'inclou un salconduit que assegura les mercaderies, els viatges d'anada i de retorn i la seua estada.

La ubicació original de la fira és la plaça de la Vila. La fira continua celebrant-se ininterrompudament, tot i que canvia la seua ubicació en el segle XV per a traslladar-se a una antiga plaça pròxima a l'actual plaça del Pla. Aquesta nova situació es manté fins al segle XVII.

En aquest enllaç podeu trobar el programa d'actes, descarregar-se el plànol de la fira, les exposicions, els expositors i moltes altres coses de la Fira de Tots Sants '08 de Cocentaina que puc dir, sense cap dubte, que és la Fira de tota la comarca del Comtat

Un nou punt per al Beniarrés CF

El passat diumenge l'equip de Beniarés va tornar a jugar un nou partit. El Beniarrés CF ens va deixar un bon sabor de boca a l'empatar a un contra el Banyeres UE al camp de "La Parà".


Descansa: Peña Madridista Ibi

La classificació del grup XIII de la segona regional valenciana queda:
1.- Muro CF " B"amb 11 punts i 5 partits jugats
2.- CD Bocairent amb 9 punts i 5 partits jugats
3.- Peña Madridista Ibi amb 7 punts i 3 partits jugats
4.- CF Agullent amb 7 punts i 3 partits jugats
5.- Pobla CF amb 6 punts i 4 partits jugats
6.- UD Montaverner amb 6 punts i 3 partits jugats
7.- CD Biarense amb 5 punts i 3 partits jugats
8.- CF Aielo amb 4 punts i 3 partits jugats
9.- UD Onil amb 4 punts i 3 partits jugats
10.- CA Alfarrasi amb 4 punts i 4 partits jugats
11.- Banyeres UE amb 2 punts i 2 partits jugats
12.- Beniarrés CF amb 2 punts i 5 partits jugats
13.- CF Castalla amb 1 punt i 4 partits jugats
14.- Atzeneta UE amb 0 punts i 1 partit jugat
15.- Atletic Carcaixent amb 0 punts i 2 partits jugats

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Comença la XXVI Edició la Challenge del País Valencià de Ciclocròs

Els ciclistes de Beniarrés Iñaki Gozalbez i Carles Ruiz hi participen en categoria junior.

La localitat valenciana de Potries alberga aquest diumenge la primera prova de la vintè sisena edició de la Challenge del País Valencià de ciclocròs, la més activa de l’estat espanyol juntament amb les quals se celebren al País Basc i Galícia. La primera cita està organitzada pel club Ciclista Vilanova de Castelló i donarà començament a les 10 hores sobre un circuit ràpid i tècnic que oferirà els primers capdavanters i els seus corresponents maillots grocs en les diferents categories. s'espera una participació de més de 200 corredors entre totes les competicions.

En principi seran disset les proves que conclouran el diumenge 11 de gener de 2009 en la població alacantina de Camp de Mirra. Les dues cites més importants de la campanya ciclocròs seran el diumenge 14 de desembre amb la prova Internacional Ciutat de València, en la llera vella del ric Turia i els Campionats del País Valencià de totes les categories, que tindran lloc a Alginet el diumenge 28 de desembre.

La millor de les sorts per als corredors del nostre poble, Iñaki Gozalbez i Carles Ruiz, en aquesta nova competició. Per altra banda crec que l’ajuntament de Beniarrés es podria plantejar el fer una prova d’aquest campionat per anys vinents al nostre poble, si a més a més, de ser gran festa esportiva tenim dos corredors del nostre poble que hi participen i que podria fer que altres jovents s’animaren a practicar aquest esport.

Aquest és el precalendari de les proves que formen part de la XXVI edició de la Challenge del País Valencià de Ciclocròs.

OCTUBRE
19-10-08 (diumenge): POTRIES (València). Organitza CC Vnva de Castelló
26-10-08 (diumenge): BARX (València). Organitza CC La Valldigna

NOVEMBRE
02-11-08 (diumenge): PICASSENT (València). Organitza BC Picassent
09-11-08 (diumenge): LA BARRACA AIGUES VIVES (València). Organitza CC La Barraca
16-11-08 (diumenge): SUECA (València). Organitza PC Sueca
23-11-08 (diumenge): ONDA (Castelló). Nal / 1.33.2. Organitza CC Sepelaco
29-11-08 (dissabte): EL ROSSELL (Castelló). Organitza PC Benicassim
30-11-08 (diumenge): VINARÒS (Castelló). Organitza UC Vinaròs

DESEMBRE
06-12-08 (dissabte): NAVARRES (València). Nal / 1.33.2. Organitza VC Pedalier Xàtiva
08-12-08 (dilluns): VILLENA (Alacant). Organitza CC Alt Vinalopó
13-12-08 (dissabte): VILLANUEVA CASTELLON (València). Organitza CC Vnva de Castelló
14-12-08 (diumenge): VALÈNCIA (llera ric Turia). Int (*) / Nal. Organitza PC Russafa
21-12-08 (diumenge): SAN VICENT DEL RASPEIG (Alacant). Organitza CC San Vicente
28-12-08 (diumenge): ALGINET (València). Campionat Comunitat Valenciana. Organitza CC Alginet

GENER
04-01-09 (diumenge): BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA (València). Organitza CC La Valldigna
06-01-08 (dimarts): XATIVA (València). Organitza VC Pedalier Xàtiva.
11-01-08 (diumenge): CAMP DE MIRRA (Alacant). CC Alt Vinalopó

divendres, 17 d’octubre del 2008

Jo no ho dic ......

Arran d’un article publicat en aquest blog titulat “ De banderes i respecte va l’afer” , eixia un comentari anònim que deia que jo era de “cuidao” doncs no havia fet cap crònica del darrer plenari celebrat el passat 24 de setembre i en el que l’anònim argumentava que els motius pels quals no havia fet la crònica eren que no m’havien agradat totes les inversions anunciades per l’alcalde.

Evidentment, el motiu pel qual no havia fet la crònica de l’esmentat plenari no era l’argumentat per l’anònim doncs hi ha que estar ben devanits de tot el que siga bo per a Beniarrés ( depèn de l’ull amb que es mire). En la meua contestació li argumentava al comentarista anònim que més valia que a la pàgina web de l’ajuntament es penjaren les actes de les sessions plenàries doncs no estaven i tampoc es posaven al tauló d’anuncis per a que la gent n’estiguera assabentada.

Quina és la meu sorpresa, que algun lector de Beniarrés al dia que té accés i pot posar informació a la pàgina web de l’Ajuntament de Beniarrés, ha escoltat aquesta sugerència i ha penjat dues actes. Les actes penjades son de data 20 i 25 de juny, on la sessió plenària del dia 25 era caràcter ordinari i es podien fer precs i preguntes. Llegint novament l’acta veig les respostes de l’alcalde i dels membres de l’equip de govern a les preguntes de l’oposició i u es queda bocabadat quan dintre de 5, 10 0 30 anys, algú vullga llegir i enterar-se del que passava a l’ajuntament de Beniarrés l’any 2008 i tire ma d’aquestes actes que son el reflexe del que passava en les sessions plenàries del nostre poble.

Molts comentaris diuen que pose el que em convé o el que em dona la gana quan faig una crònica del plenaris que celebrem a l’Ajuntament de Beniarrés. En aquest enllaç i en aquest altre podeu llegir la crònica que vaig fer de la sessió plenària del dia 25 de juny. En aquest cas el que ara llegireu no ho he dit jo, és la còpia del punt número 10 de l’acta de la sessió celebrada el dia 25 de juny (podeu llegir tota l’acta sencera ací). Està en castellà doncs no està l’acta en valencià a la pàgina web de l’ajuntament i per a que si al traduir-ho algú es pensa que he canviat paraules:

10º.- RUEGOS Y PREGUNTAS.

● Comienza el portavoz del BLOC y ruega que se cumpla la ordenanza de tenencia de animales, añadiendo que hay que hacer más cosas no solo una ordenanza.

El alcalde dice que el también está preocupado por el tema de los perros pero que no hay denuncias.

A continuación pregunta sobre el tema de la policía mancomunada, a lo que el alcalde responde que el presidente de Xarpolar le ha dicho que es un proyecto que están estudiando.

A la pregunta de si es verdad que se va a separar de la mancomunidad Mariola para juntarse a los servicios sociales de Xarpolar, el alcalde responde que todavía se está estudiando.

Pregunta en relación a la font de gaiato, el alcalde responde que están esperando una subvención, en concreto está previsto en la subvención de mobiliario urbano.

Continua preguntando a cerca de un informe de medio ambiente sobre los vertidos ilegales, a lo que el alcalde responde que se pretende hacer un convenio con la diputación para ponerle remedio y se ha comunicado a la autoridad competente.

Pregunta sobre la agenda 21, a lo que el alcalde responde que la auditoria ambiental está hecha, responde el portavoz del Bloc que lo dice porque dentro de la agenda 21 está el tema de la participación ciudadana.

Finaliza su turno preguntando sobre las autorizaciones para vender en el mercado si existen y donde están.

El alcalde responde que iba a modificar la ordenanza de comercio para adaptarlo a las inquietudes de Pep, que es el concejal de comercio a lo que responde que ni se reflejan sus inquietudes ni se cumple la ordenanza, ya que no se pueden vender cosas fuera del mercado y aquí se venden. Añade que hay que hacer ordenanzas que se puedan cumplir. Por último en relación a su renuncia dice que está más que justificada porque no se le hace caso.

● Realiza ahora el turno de ruegos y preguntas el grupo PSOE.:

- Comienza el sr. Sanjuán Camps preguntando por la denuncia ante la sindicatura de greuges en relación al uso del valenciano en la pagina web del ayuntamiento.

El alcalde responde que ha hablado con una persona de la sindicatura de greuges y que le ha dicho que la persona que ha puesto la denuncia la conocen de sobra porque pone muchas denuncias y en muchos casos son falsas, por eso el mismo le ha puesto a el otra denuncia.

Pregunta sobre la denegación de ayudas del día de la mujer.
El alcalde responde que se han denegado porque no hay presupuesto.

Pregunta sobre la aportación al plan zonal 14, a lo que el alcalde responde que en el último consorcio celebrado ha habido un acuerdo con Xixona pero no se ha acordado la cantidad.

Pregunta sobre el cambio de tarifas de iberdrola relacionada con el pozo de Nofre.

Pregunta sobre el cambio de contrato de limpieza, que se incrementó en un 40-50%, pero todos los meses pasan horas extras.

Pregunta sobre la nave ALCOILOGIS, el alcalde responde que ha recibido comunicaciones del juzgado para no contratar con ellos y para que el ayuntamiento se persone puesto que es deudor de un ICIO.

Sobre el descampado de la carretera y la suciedad que existe en la misma pregunta si se ha hecho algo, el alcalde responde que ha mandado una carta a los vecinos para que lo limpien, el portavoz del PSOE dice que cree que la existencia de bichos es debido a la basura de los contenedores.

Pregunta porque no se regula el tráfico en otras zonas del pueblo al igual que se regula en la zona baja, el alcalde responde que ha pedido una subvención para mobiliario urbano y que, entre otras cosas, tiene por objeto regular el tráfico.

Pregunta por que se pidió en el período entre que se fue Mª. Ángeles y entró Cristina una tarjeta CAM DIRECTO. El alcalde responde que no es una tarjeta es una autorización para cambiar las claves de la CAM de los claveros.

Pregunta acerca de una solicitud de regularización de una deuda de la seguridad social, a lo que la concejala Yolanda Calbo contesta que ha sido un error que no existe ninguna deuda.

Pregunta cuanto dinero debe la empresa que regentaba el mercado, a lo que el alcalde contesta que no lo sabe con exactitud, el portavoz del BLOC contesta que un año entero sin contrato y dos meses.

Pregunta acerca de la señalización de la carretera del Pantano, a lo que el alcalde responde que pidió a diputación que hasta que no se pusiera un regulador no cambiara la señalización.

Pregunta sobre el informe del pozo de la PEDRERA, ya que hay una entrada, concretamente la 157, relacionada con esto, a lo que el alcalde responde que un documento es el acta de recepción y el otro no se acuerda pero es sobre la mina no sobre el pozo.

A continuación, doña Mª. Teresa Gilabert Castelló pregunta si este verano va a haber servicio de pediatría en Beniarrés, a lo que el alcalde responde que la consellería no ha dicho nada al respecto.

Pregunta por que la renuncia de Pep no lo ha dicho en informes de alcaldía y que quién se va a hacer cargo de esa concejalía de momento.

Pregunta por qué no se entregan las actas, a lo que el alcalde contesta porque no están redactadas.

Pregunta por qué no se cumplen las señales de tráfico, y si va a hacer una norma (ordenanza de tráfico) para regularlo.

El portavoz del PSOE pregunta cuanto se ha pagado por los terrenos de Vicente García Calbo, a lo que el alcalde responde que 4 euros por m2 en total 9.000 euros.

Pregunta por la amortización del préstamo, si se ha pagado puesto que debería de haberse pagado en junio.

D. Frederic Jordà i Crespo pregunta si se han contratado ya a los profesores de la escola d’estiu, a lo que el alcalde responde que el ayuntamiento contrata a una empresa y ésta se encarga de contratar a los profesores.

Dice que la ley de la memoria histórica hay que cumplirla.

Pregunta sobre el centro social, el alcalde responde que está solicitado a consellería.

Pregunta sobre el estado de dos procedimientos contenciosos, a lo que el alcalde responde que está en manos de la diputación.

En cuanto al polígono industrial dice que no se han creado puestos de trabajo, a lo que el alcalde responde que la culpa de que no se creen puestos de trabajo la tiene ZP. Los trámites son costosos y por eso no se ha llevado a cabo todos los proyectos.

Por último el portavoz del BLOC dice que el 17 de abril pidió una copia de la VIA VERDE y todavía no lo tiene, a lo que el alcalde responde que ya la tiene. También pregunta sobre las firmas presentadas en relación al solar de la muda, a lo que el alcalde responde que se ha hablado pero que no se ha decidido nada.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

En poc més de 500 dies Beniarrés es queda sense TV

A dia d’avuí a Beniarrés encara no es veu la TDT. Falten poc més de 500 dies i encara estem pensant que farem o qui ho pagarà, quan la televisió analògica deixe de funcionar donant pas a la Televisió Digital Terrestre el proper mes d’abril de l’any 2010.

De tots es sabut que el repetidor que tenim a Beniarrés i que dona cobertura a diferents pobles de la comarca no emet en digital, per tant, els pobles que rebem senyal d’aquest repetidor no vegem la TDT.

Ahir llegia que La Sexta vol fitxar al comentarista de Formula 1,Antonio Lobato, que actualment treballa a Telecinco per a que comenta a partir del 2009 el mundial de Formula 1 doncs s’emetrà per La Sexta. És sols un exemple, doncs aquesta cadena televisiva sols emet en digital. Hi han moltes altres cadenes més que no podem veure i que si l’ajuntament de Beniarrés no es posa a treballar i fer les oportunes gestions, juntament amb els altres ajuntaments que reben el senyal del mateix repetidor, no podrem veure.

El grup municipal socialista va presentar l’any 2007 una moció per a que l’ajuntament fera les gestions oportunes per a que el repetidor que hi ha a Beniarrés emetera en digital i així poder veure la TDT. La moció va ser aprovada per unanimitat instant als organismes competents i empresa adjudicatària del repetidor a que modernitzara el repetidor que tenim a Beniarrés per a que emeta la senyal televisiva en digital.

A dia d’avui no tenim cap resultat d'aquesta moció i de les gestions realitzades ¿? per l'equip de govern de l'ajuntament de Beniarrés. Segueix tot igual.
No es pot anar dient per ahí que “per a veure la TDT a Beniarrés el millor que es pot fer es tombar el repetidor que serà la única forma de que ens el canvien i així poder veure la TDT” conforme s’ha dit. Cal buscar una solució i fer les oportunes gestions per part dels qui ens governen per a que es veja la TDT als diferents pobles que reben els senyal d’aquest repetidor situat a Beniarrés

Una possible solució seria ajuntar-se tots els pobles que reben la senyal televisiva del repetidor que tenim a Beniarrés i presentar un projecte al CEDER Aitana per a que en la nova linia de ajudes que hi han ara obertes es fera càrrec de les obres de la instal·lació d’un nou repetidor juntament amb l’empresa adjudicatària.

Crec que seria una bona solució i bastant econòmica que ens aproparia a la resta de poblacions del País Valencià que ja gaudeixen de la TDT.

En aquesta adreça pots saber si la teu població té senyal de TDT
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...